El Ganivet

13-12-2023
Berguedà
Malanyeu
Paret del Devessó (sector Occidental)
Grau de la Solana
Via: El Ganivet

El dia comença núvol i alguna roïna que cau del cel, com sempre no tenim pressa i fem el cigaló amb tranquil·litat, mentre parlem de l'informe "PISA", a veure no és que ens afecti gaire, però entre nosaltres tenim un mestre jubilat i aquest sí que s'encén amb el tema, la resta com som una mica toca pilotes el punxem una mica, no gaire.
Finalment ens decidim a posposar la decisió més amunt i agafem el cotxe fins a l'aparcament de Malanyeu, amb el ferm propòsit de tornar ràpidament al cotxe, però no tenim sort i el temps es manté no gaire dolent, inclòs surt algun raig de Sol, així que remugant per sota el nas fem l'aproximació, a peu de via sobra roba i ara ja no tenim cap excusa, no queda més remei que pujar amunt.

El Raimon al  L - 1

Un cop a la segona reunió el "Filòsof" li diu al "Misto"... La via va pel mig d'aquella placa, per la fissura de dalt, Jo no veig cap assegurança i li dic que altres vegades hem sortit per les tres variants de la dreta.
El "Misto" és molt "Misto" i s'hi fica pel vell mig, el "Filòsof" i Jo quedem a la reunió tremolant, després ens tocarà a nosaltres pujar!!

L'Esteve al L - 3

Bé, en realitat ha estat una escalada plaent, franca i per gaudir-la. Ha valgut la pena.

L - 3

Aproximació
La via comença, just tres o quatre metres a la dreta de la via "Esperó Sud" al seu inici dues petites fletxes. Per arribar a peu seguir el camí ample del fons del torrent, hi ha un moment que el camí fa un gir de 180°, en aquest punt deixar el camí ample i seguir un corriol en direcció a Occident per sota les parets, ràpidament es converteix en un corriol marcat amb pintures grogues i blanques, seguir-lo, passem per sota dels esperons i més endavant gira a la dreta, quan torna a girar a l'esquerra trobarem el peu dels dos petits esperons, just a peu del camí.
La Via:
Primer Llarg: Comencem des del camí per anar a trobar una primera baga, seguir el fil de l'esperó que es veu més elegant, l'anem seguint i trobarem un parell més de bagues. Reunió de dues xapes. 25 metres, 3 segurs, IIIº+ / IIIº - IIIº+
Segon Llarg: Sortim per la dreta recta amunt per una bonica i curta bavaresa, anem seguint el fil del petit esperó amb dificultat decreixent, quan queden pocs metres per arribar al cap de munt la pedra és més inestable, encara que la dificultat baixa fins al Iº, un cop al cap de munt haurem de caminar tres o quatre metres fins a una xapa situada en la pedra del davant a on farem reunió. 25 metres, 3 segurs, IIIº / IIIº- / IIº / Iº
Tercer Llarg: Diverses opcions, en l'actualitat se surt recte amunt de la reunió entre uns matolls fins a arribar a peu de parets, en aquest punt es pot anar a la dreta per pujar per la canal, o bé anar un xic més a la dreta per pujar per la placa (2 segurs) continua per una fissura i arribem a dalt, també a mitja altura de la placa es pot sortir per la dreta en una escalada franca i amb bons agafadors, algun friend mitja va bé.

Avui en seguit recte amunt de la reunió, un cop a peu de paret hem entrat per la dreta per després flanquejar a l'esquerre i situar-nos al mig de la placa, bons agafadors i bona pedra, anem a buscar una curta fissura que puja pel vell mig, hem posat un friend mig – gran, la fissura és dreta, però té bons agafadors que la fan de bon fer, una reunió penjada ens assegurarà el darrer pas. Reunió en un frondós arbre a peu pla. 20 metres, neta, Iº / IIIº+ - IVº / IVº+.
Baixada:

A uns tres o quatre metres de l'arbre de la reunió, mirant cap a Malanyeu, trobarem una instal·lació de ràpel, un ràpel d'uns 55 metres fins al camí. 

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta 

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per  La Canalla fora de Montserrat   

Casals de Cal Frare

28-06-2023
Berguedà
Malanyeu

Paret del Davessó (sector Occidental)
Via: Cassals de Cal Frare

Avui hem quedat d'hora al bar per esmorzar i evitar les hores centrals del dia, així que a les 08 h de la matinada estàvem a les portes del bar i hem entrat amb la ferma decisió d'enllestir ràpidament… No, va ser que no, hem acabat aixequen el cul de la cadira a tocar de les 10 h.
La culpa ha estat …!!!, mm, no recordo qui va començar, bé el fet és que algú, probablement els que tenen una prole a l'esquena, estem dos a dos és a dir empatats, va treure el tema de què en les converses dels més joves s'incloïen moltes paraules en castellà o anglès, vam estar parlant d'aquest tema i del fet que incloure paraules, més internacionals, en angles és una forma de clarificar alguns conceptes de difícil o poc ús en català.

L'Esteve al  L - 1  (foto Martí)

Aquí han sortit dos grups els que ho justifiquen, que no és defensar, i els que el combaten, que no és negar. Fins aquí tot bé. Ha!! Algú ha llançat la pedra i ha amagat la mà, tot preguntant i l'anunci de TV del "Foc Off". Ja l'hem cagat... Un anunci institucional ha de ser fidel a la llengua o a la pràctica quotidiana...? Un anunci institucional ha de ser dirigit a tota la ciutadania o a un grup determinat d'aquesta ciutadania...???
Ara sí que el tema s'ha encès i no tenia fi, fins que algun cap responsable ha dit... que, anem a escalar o similar, o demanem el vermut...?
Bé, hem decidit anar a fer veure que encara som escaladors aguerrits, això sí... tornant d'hora que al migdia fa calor i a la tarda plou.
Això de tindre companys habituals és un llauna, com que els dos "nens" del grup no van poder vindre fa un parell de setmanes ara ha estat un esmorzar de... va, anem-hi ...!!, no us feu pregar...!!, sou uns egoistes i us la quedeu per vosaltres, etc., aquestes són les més civilitzades, després han vingut aquelles expressions que no es poden publicar perquè un te un cert pudor ...!!

L  -  3

Així que tornem a aquesta via per portar als nostres companys que un dia ens van abandonar i deixar sols a l'Esteve i a mi... i és que som de bona fusta, tots dos..., també i a pesar de l'hora que anem tota la primera meitat de la via està a l'ombra.

PD : Ningú més ha fet fotos escalant, i per això del segon llarg no tenim fotos i Jo em quedo sense sortir al meu Blog i poder ensenyar-li a la meva senyora el bé que em queden els pantalons que m'ha regalat. Núria ho han fet expressament, soc un pobre home en mans d'uns malànimes.

 Aproximació
Seguim un camí que surt de l'encreuament de la pseudo pista amb una molt petita torrentera, els tres o quatre primers metres semblant pista, però ràpidament es transforma en corriol, mirant la paret és a l'esquerra del tot, seguim el camí que passa pel peu de les vies del ganivet, a la seva esquerra una placa llisa amb tres xapes (Esperó Sud) més a l'esquerra una petita canal (tres o quatre metres) ens porta al peu d'un bloc amb un tac de fusta i a sobre una placa amb tres bagues, aquí comença, si no estem equivocats, la via "J.Mª. Casals de cal Frare".
Com hem fet el recorregut fàcil queda amb el nom més curt, per diferenciar-la de la més difícil a la que deixem amb el nom complet.
La via: "Casals de Cal Frare"
Primer llarg: El tac de fusta, i una fletxa picada, marca l'inicií de la via, superem el bloc i un cop a sobre s'arriba a la primera baga, pujar directa de baga en baga ha de ser molt difícil, així que optem per pujar un o un i migs metres més a l'esquerra, aprofitant les assegurances, mig placa mig bavaresa fins a situar-nos a l'alçada de la darrera baga ara més fàcil cap a l'esquerra en horitzontal fins a sota un altre placa, pujar-hi amunt fins al peu d'aquesta placa, arribem a una baga i ens assegurem. Aquí també dues possibilitats, recte per la placa probablement també molt difícil o anar a la dreta i pujar més còmodament fins a sobre la placa, podem aprofitar una baga que assegura la sortida de la placa. Ara anem a l'esquerra per terreny arbrat fins a trobar una reunió de dues soques, pel camí ens hem saltat una baga amagada entre la vegetació. 25 metres (aprox.) 8 bagues, IVº - IVº+ / IIIº+ / IVº --.
Segon llarg: Recte amunt de la reunió unes vagues marquen l'itinerari, creiem, de la via "Autèntic Esperó Sud", el nostre itinerari, ens sembla que aprofita una petita cornisa que va a la dreta i que va trobar una xapa, visible des de la reunió, dona la volta a un petit esperó i puja, per la dreta a xapar, entrada en un curt díedre amb pedra controlar i amb bones opcions d'autoassegurar-se, un cop fora d'ell una baga i fem reunió d'unes sabines grans, la muntem nosaltres. 25 metres (aprox.), 1 xapa 1 baga, IIº / IVº+ / IVº--.
Tercer llarg: Recte amunt de la reunió, bonica sortida, passem una baga després d'uns primers metres la dificultat baixa, encara que la pedra és bona i molt fissurada. 15 metres (aprox.), 1 baga, IVº / IIIº+.
Baixada: Des de la reunió un ràpel d'uns 55 metres ens deixa al peu de via.

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta 

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per  La Canalla fora de Montserrat   

Palpant l'Infinit

15-06-2023
Berguedà
Malanyeu

Paret del Davessó (Extrem Sud)

Via: Palpant l'Infinit

Fa uns dies ens queixàvem del fred, després de la pluja avui toca fer-ho de la calor, hem quedat una mica abans, per allò de què no ens agafi el Solano de ple... res no hi ha forma i mireu que hem tingut una conversa ben intranscendent, estem farts dels polítics, tan intranscendent que quan m'he posat davant l'ordinador per fer el meu comentari habitual, m'he quedat en blanc ... No recordo res del que hem parlat. Ràpid truco a l'Esteve i aquest es queda com Jo ni idea… li pregunta al seu fill, que està pels voltants i que dijous va vindre amb nosaltres... més del mateix.
Tremolo ... Només em queda una opció i és trucar al Raimon, persona centrada i educada, és a dir tot el contrari de la resta, dic tremolo perquè preguntar-li, és acceptar que som uns negats, faig uns minuts de concentració, em dono ànims i li truco...
Ara que ho dius no ho recordo – diu ell, expulso l'aire que estava retenint i relaxo les espatlles, que les tenia tenses, ell i nosaltres som normals, penso Jo.

L'Esteve al L -1

Després d'una estona de xerrar diu, haja, sí, vam parlar de cotxes, de tubs de gasolina, de nivells de líquids del cotxe, que per cert os vau fer un fart de riure a la meva costa, diu ell.
Jo vaig fer un glup, glup i vaig tallar la conversa abans no es compliqués més.
Bé, queda clar que no va ser una conversa molt intel·lectual i que les nostres neurones són molt selectives, l'altra qüestió és que com sempre l'esmorzar es va allargar més enllà del previst.
Una aproximació curta i com sempre despistats per trobar el peu de via, que finalment trobem i aleshores apareixen dos companys que feia temps que no veiem el Joan i darrere seu un company que feia segles que no teníem el plaer de coincidir el Santi un parell d'abraçades, si haguessin sigut dones i tal com està el pati no sé si diria el de les abraçades, bé de totes formes Jo soc d'abraçades i tant si es dona o home o continuaré fent.

L'Esteve i el Raimon al  L - 2

El Joan ens dona unes indicacions per trobar la baixada, que fa uns quants anys vam intentar, però no la vam trobar, avui amb les seves indicacions i un petit rastre ben marcat a terra, que fa uns anys no hi era, ens portarà a baixar caminat tot xino-xano.
Aproximació
La via està a l'esquerra de la paret, es tomba un petit ronyó de pedra que arriba al camí i un xic més endavant i a peu de camí una fletxa picada a la paret, trobarem un munt de pedres recolzades a la paret amb una branca seca com a senyal extra i fungible, uns quatre o cinc metres més amunt trobarem "PI" escrit amb retolador en format mini – mini.
La via: "Palpant l'Infinit"
Primer llarg: Pujar per una clara placa de pedra delimitada pels dos costats de vegetació, al cap de munt una grossa pedra ens barra el pas, la passem per la dreta per després anar a l'esquerra i posar-nos a sobre, aquí trobem el pas més difícil del llarg, es pot autoprotegir amb facilitat, seguim amunt i trobem una baga, ara el terreny és menys difícil, quan la dificultat quasi desapareix anar a la dreta a posar-se al cap de munt d'un petit bosquet a on trobarem un petit replà al peu d'una placa i amb una mica d'ombra. 45 metres, 1 baga, IIIº+ / IVº / IVº+ / IVº /IIIº.
Segon llarg: Des de la reunió es puja per una placa, al seu cap de munt una baga en un pont de pedra assegura el pas més fi del llarg, anar un xic a l'esquerra, normalment es flanqueja uns tres o quatre metres a l'esquerra una baga de petit diàmetre i vius colors marca el camí per unes fissures verticals que a poc a poc va girant a la dreta fins a col·locar-se a sobre un petit gendarme, aquest és el camí normal, avui els nostres dos caps de corda els ha donat per pujar, un cop sortits de la placa inicial, recte amunt per unes fissures amb un xic de vegetació i algun bloc a controlar, fins a arribar al mateix punt de sobre el petit gendarme, anar un xic a la dreta i ara una diagonal ascendent amb molt bons agafadors i algun pas un xic més picant que la resta, un darrer pont de pedra en la placa ens acabarà d'assegurar el camí fins al cap de munt. 43 o 46 metres (segons itinerari fet) 3 o 5 ponts de roca (segons itinerari) IVº / IVº+ /IVº / IVº - IVº+.
Baixada: Del final de la via es veu un primer collet a la nostra esquerra (sentit escalada) per arribar a baixar per una canal dreta, pel vessant pel qual hem pujat (Sud) un lleuger rastre de terreny trepitjat, un cop per sobre el nivell del collet anar a la dreta (sentit marxa) i per sobre del collet una rapissa rocosa ens porta còmodament a l'altre costat de la muntanya i just per sota el collet.

Baixada donant la volta al primer collet (foto Romà)

Baixar cap a l'altre vessant (Nord) al principi se segueix una mica de traça, al cap de poc desapareixen, el bosc no és espès i nosaltres hem baixat resseguin la paret situada al nostre esquerre en direcció oest, fins a anar a sortir a un marcat camí que després de passar, per sota, un gran bloc ens farà passar per sota de les vies de "l'Espero Nord" i "Ganivet" ara seguirem el camí habitual fins al cotxe.

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta 

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per  La Canalla fora de Montserrat