Milú al Castell

26-03-15

Camarasa

Mont Roig

El Castell

Via : Milú al Castell

SOL per fi ha sortit el SOL ….sembla que es voldrà quedar uns quants dies, aprofitem que el Jefe ens fa el salt per anar al estranger,com diu Ell a tot lo que es sortir  de Montserrat.

Esmorzem, amb fred intens, a Camarasa i amb tranquil·litat explorarem una “Exòtica”, anirem a fer el Castell ….”al extrem oriental del Mont-roig, aixo vol dir caminar una estoneta per fer una curta via, però coneixerem un racó encantador.

Com Arribar  :

Desprès de esmorzar al poble de Camarasa seguir la carretera que va a Tremp, passem un primer túnel, passem per sobre de la presa de Camarasa i passem un segon túnel, curtet,  a pocs metres trobem lloc , a banda i banda de la carretera, per estacionar el cotxe.

Una vegada  carregats els estris de escalada, tornem enrere a peu  per la carretera  passem el curt túnel i passem per sobre de la Presa de Camarasa  en el extrem, a la dreta sentit marxa, trobem un camí marcat amb un rètol que diu   “ A la Cova del Tabac 2,4 km” es un camí mol marcat i bonic que transcorre per sobre el aigua tot agafant alçada, desprès fa un marcat gir  a la Esquerra per anar a recorre el peu de les parets de vessant  de llevant, tot xino xano va guanyant alçada, una alzina cobreix el camí com si de un Pali es tractes, sentim-nos com uns Bisbes passem per sota i no mes sortir una grossa fita marca un camí, per una petita i curta tartera, fitada, en tres ziga-zagues trobem un flanqueig, fitat, a la dreta que en una trentena  de metres  ens porta a tocar la paret, des de aquet punt una xapa ben visible a uns 4/5 metres de alçada ens marca el inici de la via.

L'Esteve fent el L-1

 



El primer llarg es veu vertical però força be, es nota que se ha fet un bon treball de neteja, encara que algunes preses donen poca confiança, anem provant-les una a una i una a una les anem rebutjant…. A la fi no queda mes remei i ens em de agafar a alguna i aií ho fem, amb el cor en un puny…… aguanta i aguanta be…… ara a repetir la actuació, finalment e va fent be i  cap agafador ens ha sortit de lloc ….. perfecte, còmoda reunió que fa l’Esteve 

 

El Guillem al L-2

Segon llarg, pas “finorro” de sortida de la reunió, sort de un pitó que alegra la vida i ens permet anar fent, pedra un xic rareta, però bona en el pas mes difícil, desprès recuperem la tònica del anterior llarg, amb la traca final de un flanqueig a la dreta, ben assegurat, per terreny amb un important treball de neteja que a vegades no et dona la suficient confiança…. Però tot aguanta, no mes arribar a la terrassa trobo la reunió al terra en una posició mol còmoda.

Fem llaçades de corda i fem un petit tram a peu, ben fitat i marcat, dona la volta, cap a la dreta, a l’espero que tenim davant i just al seu peu ja es veu una xapa un xic mes amunt.

L - 3

Tercer Llarg, comença dret però amb bons agafadors, sembla que la pedra a millorat, la pedra segueix tenint un toc un xic rarot, probablement la falta de practica per part nostre.

L’Esteve puja be per un terreny agradable, arriba a una còmoda  plataformes va cap a l’esquera i no veu la continuació amb claredat i com podrem tenir una mica de fregament, amb la corda, i mes amunt segurament no ens sentirem, decideix sàviament fer una còmoda reunió amb un arbre.

  

L - 4

Quart llarg, ens ho mirem i quant estic a punt de anar a munt, el company veu bastant mes a la nostre dreta i un xic amunt una xapa.... perfecte em poso a sota i el pas que es veia complicat es simplifica enormement, xapa passo per sota un arbret que esta al mig de una placa .... fa pena tant solet allà.... be no em quedo gaire a fer-li companya, a la esquerra en mig de una placa vertical, un xic fora de lògica, ens marca el pas mes maco de la via (ep .... per al meu gust...) per la esquerra de la xapa i ja hi som a dalt. Fem la reunió amb un còmode arbre.

Ara toca caminar per el cim en direcció contraria de per on em pujat fins trobar un despenjament de uns 5/6 metres que ens deixa al collet.

Des de el cim del Castell una vista esplèndida en totes direccions menys en una que es una petita paret a on un altre via ens portaria al cap de munt del Mont Roig, la pedra no es veu gaire engrescadora.

Jo amb mol de esperit em poso a guaitar en totes direccions...... res un dia esplèndid... sort de l’Esteve que te la vista mol mes be que Jo i em substitueix en la guaita en totes direccions....... ¡¡¡ Vatua l’Olla!!!! Diu ...si...siiiii allà un nuvolet....

Be perfecte no farà falta fer aquet segon cim, no sigui que ens agafi una tempesta i ja no estem per aquestes coses, així que recollim els trastos, fem un cigarret i tot xino xano ens anem per la feixa.

Baixada :

 Seguim la feixa cap a la esquerra (sentit de la marxa) ara trobem un mini pont de pedra i un “cordinillo” ufff !!!!! no em penjo ni boig de aquí, seguim una mica mes en lla i trobem un bon pont de pedra amb una bona baga, mig metre per sobre del nostre cap.... ep que no som uns gegants..!!

Ràpel de un 25 metres i desprès poc a poc a trobar el camí que va a la Cova del Tabac perfectament marcat i arribem a un parell de esglaons metàl·lics i seguir el mateix camí de pujada però ara de baixada..... mol millor, encara que els genolls es queixen... en fi fa 20 anys no ens passava.

Dades de la via :

L-1  20 metres, 1 xapa, 2 ponts, IVº / IIIº+ / IIº

L-2  30 metres, 1 pitó + 4 xapes,  Vº / IVº /  IIIº+ / IIº

L-2 bis 30 / 40 metres caminat

L-3  25 metres, 2 xapes IVº / IIIº

L-4  20 metres, 3 xapes i 1 arbre,IIIº+ / IIIº / IVº+