Cresta del Gall

18-02-2023 

Alfarràs 

Ivars de Noguera 

Pas de Tanca-li Porta 

Via : Cresta del Gall

Avui es un dia un xic especial, tenim els companys de baixa, medica familiar etc i quedem el Joan Marc i Jo. 

El Joan Marc al L - 1

En principi quedem per anar a esmorzar a Bellcaire, cosa imprescindible  abans de començar qualsevol activitat que es  valori positivament. Un cop amb la panxa plena i un bon somriure passem al seguen pas, hem d’escalar .... mmm..., Si, si mes no hem de fer alguna cosa per justificar el tornar al Bar per fer la cervesa, com que Jo tinc que estar de visita hospitalària aviat pensem en alguna cosa rapida a la Formiguera i agafem els cavalls mecànics i carretera amunt, en aquestes que m’adono que el company no ha fet aquesta via, que tot i el que diuen alguns es “bufona”, curta i agraïda.

L - 2

 A ell li sembla be, es que li encanta descobrir llocs nous i no massificats, que es senzilla .. Si, es senzilla i divertida per els “sense nivell”. 

Dia fantàstic que ens escalfa el clatell mentre fem la Birra i fen un somer repàs a l’actualitat del mon mundial, ara feia temps que no tocàvem aquets temes i es que tots plegats estem un xic desencisats. 

L - 3

Finalment ell arribarà d’hora per fer la migdiada a casa i Jo arribaré a complir amb la neva visita. 

Aproximació amb cotxe : Barcelona / Bellcaire d'Urgell (esmorzar) / Balaguer / Castelló de Farfanya / Algerri (cervesa en baixar) / just abans d'entrar a Alfarràs en una rotonda trobem senyalitzat a "Ivars de Noguera, des de Bellcaire 33 km, un cop entrem al poble seguim la carretera per sota del poble, al final es transforma en pista senyalitzada "Camí del Boix" anar seguint el que és la pista principal que ni baixa ni puja, és bastant planera, el terreny no dona pistes de trobar cap tram amb alguna pedra mínimament escalable, fins que a uns dos kilòmetres del poble arribem a un pas entre dues pedres, és aquí, en la ressenya que portem li donem el nom de "Pas Tanca-li la Porta" just abans de passar-lo trobem a la dreta lloc per dos o tres cotxes. 
Aproximació a peu : Si hem aparcat en el lloc descrit haurem de caminar uns deu metres per la pista per arribar-hi a peu de via, es pot pujar uns 4/5 metres fins a una estreta rapissa a on trobarem una pedra amb el nom de la via, enganxada amb silicona i la pobra (la silicona) ja està feta pols. 
Descripció de la via : 
Primer llarg : Els primers metres segueix una curta fissura fins a una sabina, baga, un xic més amunt a l'esquerra dues xapes assegurant un petit esperó, al cap de munt trobem un bony de pedra, un cop superat aquest trobem la reunió de dues xapes. 22 metres, 4 assegurances, IIIº / IVº / IIIº / IVº-- / IIº. 
Segon llarg : A l'esquerra de la reunió i recte es veu una xapa, a la dreta abans un altra xapa marca un possible camí bastant fora de lògica, segons la nostra, discutible opinió. Anem directa per terreny fàcil a trobar la segona xapa que marca un petit esperó, a sobre un petit replà dona entrada a la dreta a un altre petit esperó amb un pitó i una xapa donen pas a la segona reunió de dues xapes. 27 metres, 4 assegurances, IIº - IIIº / IVº / IIIº 
Tercer Llarg : Recte amunt per un marcat petit esperó 1 baga i 1 xapa, un cop superat queden una successió de bonys no difícils fins a un curt pas assegurat d'una baga que ens deixa en un petit arbret amb baga a on farem la tercera reunió , d'aquí ja es veuen les fites que porten cap a l'esquerra per efectuar la baixada. 30 metres, 3 assegurances, IIº / IVº / IIIº- Iº / IIIº+. 
Baixada : Des del petit arbre amb baga, en el que hem fet la R-3 seguir cap a l'esquerra, senyalitzat amb fites que van buscant el camí menys dolent, poc marcat, continuar fites, d'una es veu l'altre sempre, el "camí" passa pel costat de la primera reunió, en aquest punt hem creuat a l'altre costat de l'esperó i hem baixat còmodament fins a la pista. 

 Suggeriments de vies per anar-hi a la resta 
Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per  La Canalla fora de Mon

Valtellina

Juny 2014      

Valtellina

 

Joan A / Joan F  /   Ramon

Ringggg ..... sona el telèfon i els companys de Manresa i voltants em pregunten si voldria anar amb Ells....... siiiiii, però si no saps a on anem,......be es igual segur que ho passarem be, a mes en fa il·lusió, per que sortint amb ells,

 

Ton

  Jo soc el petit (espero que em mimin ... jejeje) del grup i això no passa sovint.

Aeroport i manta, lloguer de cotxe i ja i som al poblet de “Cino” a la Valtellina, passat el llac de Como, al cap de munt de Itàlia.

     

 

 

       

Per les aproximacions prenc com a punt de partida el poble de Mantello a la Valtellina.

Sasso di Remenno

Ton en Paraclimb / Guillem  en nº 31 (foto Ramon)

Un bon lloc per començar a prendre mida de les graduacions i del entorn, tan es així que comencem amb un parquímetre a la “Palestra de escalada” això si amb un bon servei de WC.

Avui es diumenge, així i tot quedem sorpresos de la quantitat de gent. També avis que deixant la cadira de rodes al costat de la via..... jejejeje

Joan F i Ramon "Fidrelli Sport (foto Guillem)

Comencem amb els “Quarts” i suant sang ...... i els agafadors a on son !!!!!, es mes llis que una copa de cava.

Granet extraordinari, compacta i lliiiiiiss

Itineraris curts de 15 a 25 metres, assegurats amb químics inox i cada 3 / 4 metres inclòs els quarts, fem uns quants i acabem amb una via de dos llargs, no ha estat malament la posta a punt

Vies :

Paraclimb   /  nº 30  /  nº 31 i  Fidrelli Sport  nº 29 

Aproximació :

En cotxe anar direcció al poble de Sondrio, 7.5 km desprès del poble de Morbegno (poble de Ardeno) agafar desvio direcció a san Martino en la “Valmassino”  

 abans de arribar a aquest poble trobarem a la nostre esquerra el aparcament, deixem el cotxe i anem caminat fins el peu del Sasso di Remenno, aproximadament entre 30 segons i 1 minut depenent de la forma física de cadascun.

Placche di Mese
Via : Insiemese

El dia esta lleganyós  aparquem el cotxe davant de les escoles  i fem els 100 metres que ens separen del peu de paret per anar a veure com va .........!!!  

Ramon a L-1

  sort que el primer llarg es de tercer, per que   a peu de via no sabem com pujar, rellisquem tant sols per pujar un metre.... això si anem amb bambes..... destrempats, es la paraula adient, tornem al cotxe tot pensant en canviar de zona i buscar un 2º o potser un Iº, com el temps esta que si plou, que si no plou decidim agafar el material i tornar al inici, inclòs anem amb els peus de gat posats.

Joan F al L-2

Som hi, ningú diu ni pió..... finalment un dels mes veterans fa un cop de cap i si hi posa......... che.... això es deixa fer .... a la fi tots ens hi posem i anem fent, mica a mica agafem confiança a les plaques llises.






El segon llarg te un pas de 4b segons la via però estem tots de acord que per nosaltres es mol mes.

L-3

El tercer llarg es mol maco per una fissura que desprès es torna horitzontal i mes fina, un pas de plac de ¡¡¡¡ uuuufffff!!! I un pas de cinta amb el peu dintre i això que es un 4c “turuuuuruuu”

Finalment el darrer llarg es de tràmit..... jejeje ja anem sobrats.

Un cop a dalt tots dient....  no si Jo ja veia que es podia fer ...... juajuajua, connats i boques...

L-3 arribant a R-3 (foto Ramon)

Aproximació :

En cotxe anar en direcció a “Chiavena”, 2 Km abans de arribar  poble de “Messe”  dintre del poble anar al “Centro sportivo” i aparcar davant de la “scuola”

Caminant travessar el pati de la escola a la esquerra el centre esportiu davant la “placche di Mese” uns 20 a 40 segons de aproximació segons entrenament físic.

Baixada :

 Es rapela la via de R-4 a R-3  50 metres

                          de R-3 a R-1  55 metres

                          de R-1 a peu de via  15 metres

Parete de Cancano

Via : Normale

Una bonica excursió en cotxe i tornem a tindre el peu de via a tocar del cotxe.

L-1 al cap de munt R-1 (foto Ramon)

 Be es un bon calcari..... però de preses invertides tota la paret. Esta a punt de 

Renoi sembla que ens salvem de escalar ...... Nooooor ja tenim el cremat de torn que tira a munt.... renoi ara no el podem deixar sol .... catxiiis

El Ton al inici del L-2

El primer llarg esta una mica sobat, per sort i amb la practica que portem busquem les preses, de peu,  mes petites i per tant menis sobades.

Inicialment provem una via del costat de 5a, però ràpidament ens passem a la Normal de 4 c que es mol mes humana.

Tots les xapes son químics.

R-3

La pedra a canviat i aquí ja trobem una mica de canto per lo que la progressió i els ànims pujant de forma exponencial.

El segon una delícia, de aquells que voldries que tinguessin 500 metres així (boques..!!)

Cordada, remullada, de 5 al L-4

Ara sembla que el cel es posa negra com el carbó, així que empalmem el tercer llarg que pràcticament es caminant i ens posem en la darrera reunió, el company, Joan F., de la cordada que va davant nostre ja ha arribat a la reunió, que es a la carretera, quant comença a plourà i ràpidament fem una cordada de 5 per sortir sota un bon xàfec.

Aproximació :

En cotxe anar en direcció a “Bornio” i continuar amb direcció “Livigno”, just desprès de passar el poble de “Premadio” seguir les indicacions que porten a “Cancano”, en un dels múltiples  rèbols  a l’esquerra una casa tancada i una amplia esplanada per aparcar, tot just sota la “Parete de Cancano”

Ara a peu uns 10/12 metres fins el peu de via.

Baixada :

El final de la via es a la mateixa carretera, però uns quants metres per sobre, el xofer deixa la motxilla i va a buscar el cotxe, també es pot fer a palletes però ja no tenim edat.....

    

La Culla

Via : La Coda del Dinosauro

Deixem el cotxe a tocar del peu de via i trobem el inici amb facilitat.

El Joan A. al inici del L-1

El Joan F. arribant a la R-1

Com no podia ser de un altre forma una placa ajupida ens rep, això si la xapa es veu al cap de munt, però el terreny es deixa fer amb comoditat, un passet per situar-se en terreny mes fàcil, això si sense cap assegurança fins arribar a sota la entrada de la R-1, un s passos guapos i ben assegurats.

L-3  i la obra de Sant Ton

Estem animats, sembla que es una bona via, el segon llarg plaques relativament fàcils i ja estem a la R-2, ara si ara es veu una placa inhumana, quant Jo arribo el Joan A. Esta fent-la i Ell que es un Màster esta suant la cansalada i no per força física, el Ton la fa de segon i en un punt, el mes difícil i paradoxalment a on la xapa allunya un munt em deixa una cadena de cintes i bagues de uns 3 / 4 metres de llarg, si aquest llarg em toca Mi, de sortida de la reunió marcant 5a i ho poc solucionar posant un estrep a reunió, desprès...... suor i llàgrimes, fins una xapa a la que me agafo com una lapa i ara be els passos de ....  5c ..... ho puc ben assegurar no se com fer-ho.... no hi  ha res... res, com puc pujo fins posar un peu a la xapa i estirem-ne tot lo que puc arribo a la cadena de andròmines que ha deixat Sant Ton ....... uffff desprès  se humanitza una mica, no mes una mica i arribo a la R3

Bonic L-4

Ara li toca al Joan F, la 4ª es un llarg força maco, algun passet per no perdre el costum, però en fi be, esta mes clivellada i en aquest terreny ens trobem mes còmodes, se la curra amb molta classe i tot xiulant.

El Màster Joan F i Sant Ton en plena obra

6a .... jejeje

La Mare del Tano ara me ha tocat la del 6a, començo amb el cul encongit, però es va fent fins  ...... fins arribar al flanqueig a la dreta i tururuuuu qui gemega ja ha rebut, es a dir es repeteix lo del quart llarg el Joan A. Se lo curra (es un Màster), el Ton  ( Sant Ton) em deixa les cintes posades i es converteix en un Ao

El bonic sisè i  darrer llarg

Catxiiiis el darrer llarg torna a ser clivellat i el  Joan F. Es mol maco i de un grau assequible per nosaltres.

La pedra es massa bona, no te ni a on agafar-se de lo compacte que es

Aproximació : 

En cotxe anar, amb cotxe, direcció a “Sondrio” a uns 7,5 quilometres abans de “Morbello”, agafar en el poble de “Ardeno” un desvio direcció  a 2Sant Martino” en la “Val Masino” travessar el poble de “Bodengo” seguir una carretera plena de revolts tancats, al mig de una corba a l’esquerra es pot aparcar tenim a uns 50 metres la Pedra dita “La Culla”.

Caminar per la carretera uns 50metres i començar a escalar

Baixada :

Es baixa en ràpels per la mateixa via

                   de  R-6 a R-4  50 metres

                   de  R-4 a R-1  50 metres

                   de R-1 a terra  20 metres

            

 

Sasso Bianco

Via : Normale

Entrada per Sasso Marrone

Via : Guardalinee

 

L-1  10 metres / 2 xapes / 4c-5a                 

L-2  15 metres / 5 xapes / 4a-5a

L-3  15 metres / 4 xapes / 4b-4c

L-4  20 metres / 2 xapes + 1 arbre / 4a-3b

 

Via extraordinària en el bon grau, per a Mi, bona roca i per gaudir-la de valent, un bon final de estada.

L-1 Sasso Marrone

Normalment se arriba per un curt camí que dona la volta a una pedra anomenada “Sasso Marrone”, com ens fa mandra caminar fem l’aproximació mes curta sortint de la mateixa carretera i fen un curt itinerari d’escalada que es la via “Guardalinee”, mentre la majoria puja per lo mes senzill i evident el Màster tira dret a munt i es que no es pot estar, te necessitat de dificultat.

L-2  

Ja estem al peu de la via pròpiament dita que evidentment es la “Normale”, com es la mes facis les xapes estan amb paràboles inox. La resta de vies amb quimiquics.

Comença amb fissures i acaba amb placa .... coi de plaques!!

El segon llarg em toca i ja tinc els pels de punta de veure al Màster passant-les canutes.... mirant mirant veig que desprès de la primera xapa lo mes lògic es anar a l’esquerra i no recte amunt, així que vaig cap a l’esquerra i beeeee, el meu grau, la meva pedra.... guaaaauuuu.

El darrer tram una diagonal a l’esquerra i tornar a la vertical, trobada general gaudint de un bon dia i uns bons companys

Aproximació :

En cotxe anar en direcció a “Chiavena”, 1Km abans de arribar  desvio a la dreta, direcció “Lattena”, passem de llarg “Dona”, una mica mes amunt trobarem a la nostre dreta unes cases, en una amplia corba a l’esquerra, 30/40 metres mes endavant a l’esquerra un lloc per aparcar i davant, uns metres mes amunt, el “Sasso Bianco” i el “Marrone” a tocar de la carretera

Baixada :

   Un Ràpel de 60 metres fins a sobre del “Sasso Bianco” desprès seguir el curt camí fins la carretera i el cotxe

Els Companys que ant tingut la paciència de suportar la meva persona

Joan F.

Ton

Joan A.

Ramon