El Forat de la Bruixa

 05-08-2020

Montgrony

Coll Roig

Via :  El Forat de la Bruixa

Fantàstic dia d’aventures ..... be de mini aventures, tampoc no ens em de passar...

Núvol, bona temperatura, sense Sol .... perfecte, una mica abans d’arribar unes gotes cauen en el parabrises del cotxe, be .... res de important ...... finalment baixem del cotxe i tindrem que afrontar la “dura” (10 minuts) aproximació, esta ben negre el cel, nosaltres fins aquest moment, fidels creients  de les previsions de la meteo per franges horàries, seguim creient allò de que avui fins les 16 h no toca pluja, tot i això al arribar a la cruïlla de camins mirem el cel i decidim canviar el objectiu d’avui, be el objectiu principal (el Bar) No el canviem ...

L  -  1 

canviem el objectiu secundari i anar algun lloc mes curt i fàcil de marxar per si de cas no funciona el “oracle”  de la Inteeerneee, així que agafem el camí de l’esquerra i dirigim les nostres passes cap a “El Forat de les Bruixes” , dos llargs curts i sortida rapida per si de cas.

L’Esteva li fa gracia fer la primera, ja que no l’ha fet mai de primer, Ni el Joan Marc ni Jo posem objeccions, faltaria mes, amb la mandra que ens fa posar-nos en moviment desprès de l’esmorzar de “forquilla i ganivet”, així que observem com el intrèpid escalador aixeca lentament els peus de terra i amb seguretat pròpia dels “mestres” enlaira la seva humanitat, fins que el perdem de vista i se sent un  “Podeu deixar !!!! ” ens mirem les dues víctimes que encara estem a peu pla i

L  -  1 

amb un sospir i un encongiment d’espatlles sortim amunt, el un darrera el altre amb un pas lent i pesat, no em aixecat un pam de terra que ressona un Tro llarg, sostingut i aterrador, el cos se accelera i agafem una certa marxa accelerada, un metres mes ja a la tercera xapa començant a caure quatre gotes, ens mirem els dos segundons, sense paraules entenem que el terra esta a tocar, obrim la boca per reclamar l’atenció de l’Esteve i encara no ha sortit un so que se obre el cel i cau un diluvi, quant tanquem la boca ja estem xops fins el moll de l’os, L’Esteve que se les saps totes deu pensar si ens mullem ho fem tots i començar a recuperar corda, el Joan Marc i Jo no tenim opció fem el llarg en mig de una cortina d’aigua, penjats de la corda com vulgars xoriços arribem a la còmoda reunió, segueix plovent a bots i barrals, be ara ja estem xops, tal com ha arribat se envà i deixa de ploure, xops i núvol tenim fred, es tomben els dos i em diuen, que fem? . això ja em fa malastruga, dic be els que fumeu poden fer una cigarreta i desprès parlem.

El Joan Marc i L'Esteve arribant a la R - 2fegeix un títol

Així ho fem i al cap de una estona sembla que algunes parts de la pedra, que no la nostre roba, es comença a seca, el cel segueix ben núvol, de cop els dos companys ( o no companys) es giren amb una punta de corda i em diuen ... no ho intentaràs ....?? glup.. glup Jo no se que dir i ja em veig sortint i passat una bona estona per treure tot el fang de la sola dels gats, be les dues primeres xapes la pedra estan bastant seca, la resta mig, mig fins arribar a la petita “bavaresa” que esta ben xopa i regalimant, amb molta por i molt acollonit dient  allò de “esteu al aguait” i se sent aquella clàssica veu de “Si,si” que sona ha allò de no ens toquis les pilotes que nosaltres estem a lo nostre, be amb el culet ben tancat comprovo que els gats en mullat se agafant força be, superat el pas i de cop i volta se obre el cel i surt un Sol que espetega. Els companys faran tot el llarg sec i gaudint d’allò mes.

El fet es real, lo que passa es que Jo ho he amanit amb molta fantasia, però a que ha quedat divertit...!!!!

 Aproximació :

Agafar el camí que va a les parets del Coll Roig, al cap de munt de un filat el camí planeja a la dreta, seguir a munt per l’esquerra, al poc trobarem el desvio a peu de vies de les plaques de l’esquerra, seguir amunt per el marcat camí  quant aquest gira a la dreta per enfilar la canal de darrera l’agulla de les plaques, seguir recte amunt uns 10 / 12 metres, ben marcat fins el peu de la via. Temps aproximat els fitis .. ni idea, la normalitat 10 / 12 minuts, nosaltres 20 minuts... mes o menys, tampoc no ve d’aquí!!

 Descripció  :

 Primer llarg  :  Una anella en la paret ens serveix com a reunió, ja es veuen les xapes, comença a l’esquerra de la primera, després anar seguint-les, atenció no anar directe a les xapes se ha de anar una mica a l’esquerra o a la dreta, sempre buscant els millors agafadors segons el nostre parer, podem arribar a separar-nos fins ¾ metres de la vertical de les xapes, als quinze metres, aproximadament, trobem un pas mes de placa, son un parell de metres amb dues xapes seguides, després tornant els agafadors, la sortida es per terreny un xic sorrenc, però sense problemes, al cap de munt una xapa per que la corda li vingui be als  segons, posar cinta molt llarga, un parell de metres a l’esquerra amplia i còmoda rapissa per la reunió. 28 metres, 8+1 xapa, IVº / Vº- / IVº /IIº.

 Segon llarg  :  Sortida cap la esquerra per una rapissa, per a la primera xapa tirar amunt, amb tendència a l’esquerra a  posar-se a sobre de una soca, a partir d’aquí un festival de agafadors, la mateixa tònica de no seguir la vertical de les xapes, anar a dreta o esquerra de la línia de xapes, fins a situar-nos en una petita fissura vertical amb tres o quatre passos de quasi bavaresa, ben assegurat, després retrobem el festival de agafadors fins els darrers passos de entrada ala reunió que son una mica de placa. 32 metres, 10 xapes, IVº-IVº+ / Vº / IVº.

 Baixada :  Un ràpel de 32 metres i un altre de 28 metres fins el inici de via.

 Suggeriments de vies per anar-hi

 Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat.