dilluns, 14 de setembre de 2020

Cresta “Tió Maria”

 

10-09-2020

Sant Llorenç de Montgai

Via :  Cresta “Tió Maria”

Ha estat uns dies de pluja assentat confortablement al sofà de casa veient el cel negre i el aigua com anava caient, avui toca sortir i es que això de mantindre el “carnee” de escalador, ni que sigui a “regional amateur” es molt dur.

R - 1 i traçat de el L - 2
En fi, un bon esmorzar a Bellcaire, el bar buit si mes no de gent del ram, al arribar a Sant Llorenç es veu tot ben buit i el lloc a on se aparca buit, som els únics, cosa que no variarà en tot el mati, ens dona una sensació de haver tornat 20 anys enrere.
R - 1 des de el L - 2

Avui el Martí ens ha abandonat per una altre... en fi L’Esteve i Jo ens dirigim amb pas ferm i decidit a efectuar la nostre aventura del dia, pas que al poc se estronca, el pas de el camí al peu de via es una muralla de vegetació, provem per un parell de llocs, però sense unes estisores de podar ho veig difícil, total son just una desena de metres, finalment accedim a tocar pedra, això si esgarrinxats i sagnants,

L'Esteve al L - 3
som conscients que el inici de la via esta 5 o 6 metres a la nostre esquerra, però es una selva i decidim no fer de “Tarzan”, afixi que pugem amunt amb la idea de trobar-nos a mitja tirada, però així i sense dificultat remarcable arribem a la primera reunió.
R - 3 des de el L - 4

La via la recordàvem divertida, Jo com canvia la perspectiva i es que amb “la Pandèmia” algú ha aprofitat per pujar mig grau la dificultat de les vies a las que nosaltres anem, en fi ja tornem ha ser al nostre lloc de referència amb una virra al davant i protegint-nos del Sol.

Aproximació :     

Amb Cotxe

A Peu 

Des de el lloc a on se aparca agafar el camí per anar a La Formiguera, deixem el corriol que va a la Formiguera i seguim per el fons de la vall uns metres mes fins a situar-nos a sota de la petita cresta, xapa visible des de el camí, el inici esta a uns escassos 15 metres, una fletxa picada a la pedra.

Descripció de la via : 

Primer llarg  :  Rampa de bona pedra un xic relliscosa i grau mol amable, mol ben assegurada, que ens porta al peu de la Cresta pròpiament dita. 30 metres, 7 xapes, IIIº / IIIº+/ IIIº .

Segon llarg  :    Per sobre la reunió uns primers metres drets però amb uns bons agafadors i mol bona pedra, un cop arribat al cap de munt tenim un flanqueig a la dreta amb tres xapes, es veu fumut així que per l’esquerra de la primera xapa fem una superació i ens posem dos o tres pams per sobre les xapes, en una llastra inclinada i amb fissures, un petit arbre ens permet posar una cinta  a l’alçada de la segona xapa, desprès ja directe anem una mica a la nostre esquerra amb uns bonics passos que ens porten a un curt tram de cresta i a un ampli collet a on trobem la reunió. 35 metres, 10 xapes, IVº - IVº+ / Vº-Ao / IVº / IIIº

Tercer Llarg  :   Se surt per la dreta de la reunió i amunt, un xic a l’esquerra, per terreny amb bons agafadors, amb algun pas atlètic, fins situar-nos al peu de un petit díedre, aquí l’escalada es un xic tècnica i no es fàcil, mol ben assegurat i amb mol bona pedra, la sortida es explosiva, encara que es pot sol solucionar agafant-se a les dues ultimes xapes i fent per tant Ao, un cop superat seguir la cresta mol mes còmoda, encara que te algun paset aïllat. 35 metres, 9 xapes, IVº / IVº+ / Vº-Ao / IVº-IIIº.

Quart llarg  :  La via originalment surt per la dreta amb un bonic tram ben assegurat, es pot sortir per l’esquerra mol mes fàcil fins retrobar el fil de la cresta a on els dos itineraris es ajunten per seguir còmodament fins el final de la cresta a on trobem la darrera reunió. 50 metres, 8 xapes, IVº / Vº-Ao/ IVº / IIIº / Iº

Baixada :  Segons sortim anar, caminant, a l’esquerra, marcat camí que seguirem i en un "tres i no res" ens porta al aparcament.

 Suggeriments de vies per anar-hi

 Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat.