diumenge, 7 de novembre de 2021

Zona de les Mil Vies

07-11-2021

Berguedà

Malanyeu

Paret del Davessó

Via  :  Zona de les Mil Vies

Zona de les "Mil Vies"
Recoi !! ja ha arribat el hivern, a Guardiola -2º  al termòmetre de la farmàcia, el bar de sempre tancat sense cap rètol, en fi anirem a on ens pertoca al “Casal d’Avis” que esta obert, tranquils esmorzem amb els ronyons enganxats al radiador, com correspon a la nostre edat, anem fent temps fins que el Sol llepa suaument els bancs del exterior, moment que aprofitem per agafar els cigalons i sortir a fer uns “banys de sol”, en aquestes que arriben “la Pila i el Miquel” o “el Miquel i la Pila`” una bona i llarga xerrada, tot esperant el dolors moment de anar a tocar pedra. Sembla que se apunten amb nosaltres, al principi no ho entenc... desprès si, resulta que porten “tropocents” dies sortint a escalar i avui se han ajuntant amb nosaltres en pla relax.
El Raimon i el Guillem al L - 1 de la "Zona de les Mil Vies"  (foto del Miquel)

Com sempre a on anem ..? fa un parell de dies que incordiem al nostre “filòsof” de butxaca per que esculli ell, la setmana passada va estar be, aquesta porta una proposta “Palpant l’infinit” ràpidament es acceptada, costa tant buscar i decidir que ho donem tot per bo, així ens va !! la parella de adopció se apunten a fer la via del costat la “Tarannà Domèstic” . Així que tots content i agafadets de la ma encetem el camí tot cantant ...¡¡ ai va.. ai va.. anem ala muntanya a descansar... ai va... ai va !! ... que bonic..!!   Arribats a peu de paret tot s’espatlla.. les petites i febles marques, si algun cop han sigut... han desaparegut ... que per aquí ... que per allà.... la única ben marcada “La Aïna” i que tres o quatre a l’esquerra ... que si a la dreta dels “Cules”  .... ni puta idea..!!!  finalment decidim començar a pujar i ja trobarem, ni hi ha tantes i tant abandonades que passem de tot i ens posem  en marxa, començo Jo per un petit morro un xic dret i desprès amunt que si a la dreta ... que si a l’esquerra ..... objectiu un gros arbre, El Raimon surt darrera meu un parell de metres a la dreta, a tres quartes parts es ve cap a la meva linia, per ajuntar-nos i entrar a un gros arbre per la esquerra, un altre parell de metres a la dreta el Miquel puja per una escalada similar per entrar al arbre per el mig  han estat 45 metres de IIIº / IVº  en els que em posat bagues sabineres i algun friend, aquest ha estat el primer llarg.

El Raimon al L - 1 de la "Zona de les Mil Vies"

 Es un plaer veure que no som els únics que tenim diferencies d'opinions, el Miquel i la Pilar, també tenen les seves histories i quan no es un que diu ... -- Mira per  on puges... -- no facis tal o qual ...  -- es l'altre que diu   -- No tensis tant... per que no tensàs.... no em fas cas !!.. a la fi i un cop a la reunió se aplaquen els ànims i surt un somriure en embas cares..!! que bonic, pensem nosaltres.

El segon llarg surt l’Esteve ben decidit, algun pas que se el mira amb atenció, un petit pas de flanc a l’esquerra, desprès terreny no gaire agraït, mentre surto Jo i segueixo les seves passes, desprès surt el Miquel que ens segueix però al pas a l’esquerra, ell segueix recte per unes plaques que es veuen boniques, però amb poques opcions de assegurar-se, nosaltres troben una bona fissura que ens permet anar progressant fins un punt que a banda i banda esta llis, els nostres bracets no donen per gaire i l’Esteve posa un friend amb un pedal per poder posar una vaga en una pedra encastada i amb una bona tibada superar aquest parell de metres, desprès bonic i un xic atlètic fins el cap de munt, 40 / 45 metres, IVº / Vº-- / Ao, aquest ha estat el segon llarg.

L'Esteve al L - 2 de la "Zona de les Mil Vies"

El lloc al que em arribat tots havíem arribat per diferents vies, però cap de nosaltres recordava haver-lo fet per a on ho em fet, hem arribat  just a on es dona la volta a la pedra per el costat de la Paret de l’Altar i es remunta uns metres fins el ràpel de la via Aïna.

Em trobat tres o quatre ponts de roca entre tots plegats i que no coincideixen amb els itineraris que em fet.

El Miquel, a la nostre dreta en el L - 2 de la "Zona de les Mil Vies"

Ja amb la cervesa a la mà, objectiu de la sortida,  assentats en un bans de fusta i banyats per els rajos de Sol Ponent, elucubrem sobre lo absurd de la situació de totes aquestes vies que se han obert, per dir-lo de alguna forma, que quasi no se ha deixat rastre del pas dels teòrics aperturistes i que no se ha marcat el seu inici, ni el seu recorregut, tenint en compte que els itineraris, que no vies, estan a tocar (literalment) uns d’altres per lo que sota la meva perspectiva deixa un camp obert per que cada un pugi per on pugui, sàpiga o se atreveixi i posant les seves assegurances com escola es podria anomenar “Zona de les Mil Vies”  i campi per on puguis, passant absolutament de noms i de aperturistes, per que de fet cada un que va i puja obre la seva pròpia via, uns metres per aquí... uns metres per allà..., tota una experiència i una bona escola, per posar  assegurances i escollir el teu itinerari.

Finalment la Pilar i el Miquel ens abandonant, just quan també ho fa el Sol, nosaltres aguantem una mica mes, es que ara es el moment de criticar-los i ho fem àmpliament, la conclusió final es que se increpant i es criden igual que nosaltres... la única diferencia es que ara cada un de nosaltres se anirà a casa seva i no ens tornarem a veure fins la setmana que ve...... i ells !! ells segueixen junts... al cotxe... a casa ... al ...mmm be deixem-lo així cada un de nosaltres amb la seva creu ..!!!!

A pesar de tot ens ho em passat be tots plegats...mmm a saber com ens hi hauran  posat un cop  en la seva intimitat...!!!!

La colla sense la fotògrafa  (foto Pila)


 

La Pila.... (si no a la propera me la guanyaré..!!)
 Aquest cop no hi ressenya, soc incapaç de posar per on em pujat en les fotos que tinc, mireu la explicació dels dos llarg que hi ha mes amunt d’aquestes ratlles.

 

 Suggeriments de vies per anar-hi a la resta

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat.

Per La Canalla a Montserrat 

Per  La Canalla fora de Montserrat