Juny 2014
ValtellinaJoan A / Joan F / Ramon |
Ringggg ..... sona el telèfon i els companys de Manresa i
voltants em pregunten si voldria anar amb Ells....... siiiiii, però si no saps
a on anem,......be es igual segur que ho passarem be, a mes en fa il·lusió, per
que sortint amb ells,
Ton |
Jo soc el petit (espero que em mimin ... jejeje) del grup i això no passa sovint.
Aeroport i manta, lloguer de cotxe i ja i som al poblet de
“Cino” a la Valtellina, passat el llac de Como, al cap de munt de Itàlia.
Per les aproximacions prenc com a punt de partida el poble
de Mantello a la Valtellina.
Sasso di Remenno
Ton en Paraclimb / Guillem en nº 31 (foto Ramon) |
Un bon lloc per començar a prendre mida de les graduacions i
del entorn, tan es així que comencem amb un parquímetre a la “Palestra de
escalada” això si amb un bon servei de WC.
Avui es diumenge, així i tot quedem sorpresos de la
quantitat de gent. També avis que deixant la cadira de rodes al costat de la
via..... jejejeje
Joan F i Ramon "Fidrelli Sport (foto Guillem) |
Comencem amb els “Quarts” i suant sang ...... i els
agafadors a on son !!!!!, es mes llis que una copa de cava.
Granet extraordinari, compacta i lliiiiiiss
Itineraris curts de 15 a 25 metres, assegurats amb químics inox i cada 3
/ 4 metres
inclòs els quarts, fem uns quants i acabem amb una via de dos llargs, no ha
estat malament la posta a punt
Vies :
Paraclimb / nº 30
/ nº 31 i Fidrelli Sport nº 29
Aproximació :
En cotxe anar direcció al poble de Sondrio, 7.5 km desprès del poble de
Morbegno (poble de Ardeno) agafar desvio direcció a san Martino en la “Valmassino”
abans de arribar a aquest poble trobarem a la nostre esquerra el aparcament, deixem el cotxe i anem caminat fins el peu del Sasso di Remenno, aproximadament entre 30 segons i 1 minut depenent de la forma física de cadascun.
abans de arribar a aquest poble trobarem a la nostre esquerra el aparcament, deixem el cotxe i anem caminat fins el peu del Sasso di Remenno, aproximadament entre 30 segons i 1 minut depenent de la forma física de cadascun.
Placche di Mese
Via : Insiemese
Via : Insiemese
El dia esta lleganyós
aparquem el cotxe davant de les escoles
i fem els 100
metres que ens separen del peu de paret per anar a veure
com va .........!!!
sort que el primer
llarg es de tercer, per que a peu de
via no sabem com pujar, rellisquem tant sols per pujar un metre.... això si
anem amb bambes..... destrempats, es la paraula adient, tornem al cotxe tot
pensant en canviar de zona i buscar un 2º o potser un Iº, com el temps esta que
si plou, que si no plou decidim agafar el material i tornar al inici, inclòs
anem amb els peus de gat posats.
Ramon a L-1 |
Joan F al L-2 |
Som hi, ningú diu ni pió..... finalment un dels mes veterans fa un cop de cap i si hi posa......... che.... això es deixa fer .... a la fi tots ens hi posem i anem fent, mica a mica agafem confiança a les plaques llises.
El segon llarg te un pas de 4b segons la via però estem tots de acord que per nosaltres es mol mes.
L-3 |
El tercer llarg es mol maco per una fissura que desprès es torna horitzontal i mes fina, un pas de plac de ¡¡¡¡ uuuufffff!!! I un pas de cinta amb el peu dintre i això que es un 4c “turuuuuruuu”
Finalment el darrer llarg es de tràmit..... jejeje ja anem
sobrats.
Un cop a dalt tots dient....
no si Jo ja veia que es podia fer ...... juajuajua, connats i boques...
En cotxe anar en direcció a “Chiavena”, 2 Km abans de arribar poble de “Messe” dintre del poble anar al “Centro sportivo” i
aparcar davant de la “scuola”
Caminant travessar el pati de la escola a la esquerra el
centre esportiu davant la “placche di Mese” uns 20 a 40 segons de aproximació
segons entrenament físic.
Baixada :
Es rapela la via de
R-4 a
R-3 50 metres
de R-3 a
R-1 55 metres
de R-1 a
peu de via 15 metres
Parete de Cancano
Via : Normale
Una bonica excursió en cotxe i tornem a tindre el peu de via
a tocar del cotxe.
L-1 al cap de munt R-1 (foto Ramon) |
Be es un bon calcari..... però de preses invertides tota la
paret. Esta a punt de
Renoi sembla que ens salvem de escalar ...... Nooooor ja
tenim el cremat de torn que tira a munt.... renoi ara no el podem deixar sol
.... catxiiis
El Ton al inici del L-2 |
El primer llarg esta una mica sobat, per sort i amb la
practica que portem busquem les preses, de peu,
mes petites i per tant menis sobades.
Inicialment provem una via del costat de 5a, però ràpidament
ens passem a la Normal de 4 c que es mol mes humana.
Tots les xapes son químics.
R-3 |
La pedra a canviat i aquí ja trobem una mica de canto per lo
que la progressió i els ànims pujant de forma exponencial.
El segon una delícia, de aquells que voldries que tinguessin
500 metres
així (boques..!!)
Cordada, remullada, de 5 al L-4
|
Ara sembla que el cel es posa negra com el carbó, així que
empalmem el tercer llarg que pràcticament es caminant i ens posem en la darrera
reunió, el company, Joan F., de la cordada que va davant nostre ja ha arribat a
la reunió, que es a la carretera, quant comença a plourà i ràpidament fem una
cordada de 5 per sortir sota un bon xàfec.
Aproximació :
En cotxe anar en direcció a “Bornio” i continuar amb direcció
“Livigno”, just desprès de passar el poble de “Premadio” seguir les indicacions
que porten a “Cancano”, en un dels múltiples rèbols a l’esquerra una casa tancada i una amplia
esplanada per aparcar, tot just sota la “Parete de Cancano”
Ara a peu uns 10/12 metres fins el peu de via.
Baixada :
El final de la via es a la mateixa carretera, però uns
quants metres per sobre, el xofer deixa la motxilla i va a buscar el cotxe, també
es pot fer a palletes però ja no tenim edat.....
La Culla
Via : La Coda del Dinosauro
Deixem el cotxe a tocar del peu de via i trobem el inici amb
facilitat.
El Joan A. al inici del L-1 |
El Joan F. arribant a la R-1 |
Com no podia ser de un altre forma una placa ajupida ens rep, això
si la xapa es veu al cap de munt, però el terreny es deixa fer amb comoditat,
un passet per situar-se en terreny mes fàcil, això si sense cap assegurança
fins arribar a sota la entrada de la R-1, un s passos guapos i ben assegurats.
L-3 i la obra de Sant Ton |
Estem animats, sembla que es una bona via, el segon llarg
plaques relativament fàcils i ja estem a la R-2, ara si ara es veu una placa
inhumana, quant Jo arribo el Joan A. Esta fent-la i Ell que es un Màster esta
suant la cansalada i no per força física, el Ton la fa de segon i en un punt,
el mes difícil i paradoxalment a on la xapa allunya un munt em deixa una cadena
de cintes i bagues de uns 3 / 4
metres de llarg, si aquest llarg em toca Mi, de sortida
de la reunió marcant 5a i ho poc solucionar posant un estrep a reunió, desprès......
suor i llàgrimes, fins una xapa a la que me agafo com una lapa i ara be els
passos de .... 5c ..... ho puc ben
assegurar no se com fer-ho.... no hi ha
res... res, com puc pujo fins posar un peu a la xapa i estirem-ne tot lo que
puc arribo a la cadena de andròmines que ha deixat Sant Ton ....... uffff desprès se humanitza una mica, no mes una mica i
arribo a la R3
Bonic L-4 |
Ara li toca al Joan F, la 4ª es un llarg força maco, algun
passet per no perdre el costum, però en fi be, esta mes clivellada i en aquest
terreny ens trobem mes còmodes, se la curra amb molta classe i tot xiulant.
El Màster Joan F i Sant Ton en plena obra |
6a .... jejeje |
La Mare del Tano ara me ha tocat la del 6a, començo amb el
cul encongit, però es va fent fins
...... fins arribar al flanqueig a la dreta i tururuuuu qui gemega ja ha
rebut, es a dir es repeteix lo del quart llarg el Joan A. Se lo curra (es un Màster),
el Ton ( Sant Ton) em deixa les
cintes posades i es converteix en un Ao
El bonic sisè i darrer llarg |
Catxiiiis el darrer llarg torna a ser clivellat i el Joan F. Es mol maco i de un grau assequible
per nosaltres.
La pedra es massa bona, no te ni a on agafar-se de lo
compacte que es
Aproximació :
En cotxe anar, amb cotxe, direcció a “Sondrio” a uns 7,5
quilometres abans de “Morbello”, agafar en el poble de “Ardeno” un desvio direcció a 2Sant Martino” en la “Val Masino” travessar
el poble de “Bodengo” seguir una carretera plena de revolts tancats, al mig de
una corba a l’esquerra es pot aparcar tenim a uns 50 metres la Pedra dita
“La Culla”.
Caminar per la carretera uns 50metres i començar a escalar
Baixada :
Es baixa en ràpels per la mateixa via
de R-6 a R-4 50 metres
de R-4 a R-1 50 metres
de
R-1 a
terra 20 metres
Sasso Bianco
Via : Normale
Entrada per Sasso
Marrone
Via : Guardalinee
L-1 10 metres / 2 xapes / 4c-5a
L-2 15 metres / 5 xapes / 4a-5a
L-3 15 metres / 4 xapes / 4b-4c
L-4 20 metres / 2 xapes + 1 arbre / 4a-3b
Via extraordinària en el bon grau, per a Mi, bona roca i per
gaudir-la de valent, un bon final de estada.
L-1 Sasso Marrone |
Normalment se arriba per un curt camí que dona la volta a
una pedra anomenada “Sasso Marrone”, com ens fa mandra caminar fem
l’aproximació mes curta sortint de la mateixa carretera i fen un curt itinerari
d’escalada que es la via “Guardalinee”, mentre la majoria puja per lo mes senzill
i evident el Màster tira dret a munt i es que no es pot estar, te necessitat de
dificultat.
L-2 |
Ja estem al peu de la via pròpiament dita que evidentment es
la “Normale”, com es la mes facis les xapes estan amb paràboles inox. La resta
de vies amb quimiquics.
Comença amb fissures i acaba amb placa .... coi de plaques!!
El segon llarg em toca i ja tinc els pels de punta de veure
al Màster passant-les canutes.... mirant mirant veig que desprès de la primera
xapa lo mes lògic es anar a l’esquerra i no recte amunt, així que vaig cap a
l’esquerra i beeeee, el meu grau, la meva pedra.... guaaaauuuu.
El darrer tram una diagonal a l’esquerra i tornar a la
vertical, trobada general gaudint de un bon dia i uns bons companys
Aproximació :
En cotxe anar en direcció a “Chiavena”, 1Km abans de
arribar desvio a la dreta, direcció
“Lattena”, passem de llarg “Dona”, una mica mes amunt trobarem a la nostre
dreta unes cases, en una amplia corba a l’esquerra, 30/40 metres mes endavant a
l’esquerra un lloc per aparcar i davant, uns metres mes amunt, el “Sasso
Bianco” i el “Marrone” a tocar de la carretera
Baixada :
Un Ràpel de 60 metres fins a sobre
del “Sasso Bianco” desprès seguir el curt camí fins la carretera i el cotxe
Els Companys que ant tingut la paciència de suportar la meva persona
Joan F. |
Ton |
Joan A. |
Ramon |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada