Bergadà
Santuari de Queralt
Un dia diferent ...!!! així ho classificaria Jo, després de un hivern fantàstic
amb Soli temperatures moderades o mes aviat càlides, ens trobem immersos en uns
dies clàssics de la Primavera, intentant trobar un forat entre ruixats, núvols,
vent i fred.
Intentant aprofitar un d’aquets forats recuperem una ressenya d’aquesta
via que es curta, que te una aproximació curta i mes des de que em descobert
que per 0,80 € puges i baixes al Santuari amb el “Funi” estalviant-te els 172
esglaons que separant el Santuari del aparcament. I es que per mandrosos no ens
guanya ningú...!!
L'Esteve al L - 1 |
Arribats a peu de via, que es un xic justet d’espai, veig uns moviments
estranys .... abans de que Jo posi la motxilla al terra l’Esteve, amb una
agilitat impròpia de la seva edat, ja esta equipat i amb una corda desplegada,
Jo tot just estic treien el material i se’m puja la mosca al nas ...!! això no
pinta be per a Jo... !!!
La via es curta però intensa, en el primer llarg els tres discrepem, però
com soc Jo el que fa la ressenya, posaré lo que a Mi em sembla, que es mig grau
mes de lo que diuen els companys, si me equivoco .... mes fàcil os semblarà
quan vingueu a fer-la. En el segon llarg estem tots tres d’acord que es mol difícil i nosaltres no tenim
nivell per passar sense tocar les cintes, cosa que habitualment sempre fem, les
xapes estant a tocar per lo que es pot pujar de cinta a cinta, a excepció de un
tram central, arribar a la tercera xapa i a la quarta, en que se ha d’escalar
per força un tram curt això si ..... i
ben assegurat, potser amb la antena ens hagués facilitat el pas, però el Martí
anava llançat.
Aproximació : Des de el Santuari de Queralt seguir el camí ample de l’esquerra
que porta al “Mirador” des de aquet punt surt la via “Quercus” seguint per el
camí trobarem la entrada que porta a la via “Queraltina”, seguim per el camí i
uns 200 metres mes endavant trobem unes escales que pujant a un petit mirador,
pujem 16 esglaons, a la barana una senyal groga i a la nostre dreta trobarem un parell de
metres de corda fixa, per superar el marge, que ens porta directa a peu de via,
senyalitzat amb una fletxa i una marca grogues.
Primer
llarg : Senyal i fletxa grogues, es un díedre inclinat a la dreta, es puja per
la placa de la dreta, inici còmode, escalada de adherència, entrada i sortida
de l a3ª xapa un xic mes difícil, a la 4ª xapa anar en diagonal a la dreta fins
situar-nos a sota de una sabina que ens ajuda a entrar a la reunió, un xic
incomoda. 25 metres, 5 xapes, IIIº+ / IVº / IVº+ / IVº.
Segon
llarg : Se surt per l’esquerra recte amunt, adherència total, anar seguint les
xapes, quasi se arriba de una a l’altre excepte la tercera i la quarta que no
se arriba, son dos trams curts no fàcils, en aquest tram trobarem un bon
agafador per la mà esquerra, desprès les xapes van una mica a la dreta per
entrar a la reunió, un xic incomode. 17 metres, 8 xapes, Ao i Vº+ / VIº- / Ao i
Vº+
Baixada : Amb
dos ràpels curts de 20 i 25 metres (reunions incomodes) que ens deixa al
començament de les escales.
Suggeriments de
vies per anar-hi
Suggeriments de vies
per anar-hi a Montserrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada