Olga Frontera

12-02-2014

Alòs de Balaguer

Serrat del Poll

Via  :  Olga Frontera

Sol..!!! sembla que avui el dia serà esplèndid, tot un plegat sortim de esmorzar a prop de les 11 h del bar de Bellcaire i es que als companys els ha agradat això d’esmorzar de forquilla i ganivet.

El Martí al L-1

 

Com no, el Martí se agencia el primer llarg, amb lo que el mes maco em tocarà a Mi... !! (jejeje)

 

La pedra de inici es una mica arrodonida, però es deixa fer be, les xapes allunyen una mica, però si es vol es pot posar un munt de coses extres, al company no li agrada posar i passa com un valent, mes o menys va recta amunt.

 

Una vegada a la Reunió diu que millor fer Ell la segona i desprès canviar, per no perdre temps en el canvi de cordes.... no puc estar mes de acord.

L'Esteve, al inici del camí del L-2

De fet es un llarg curt,  son uns 20 metres de roca i uns 30 metres de caminar per un bosquet, fins el peu de la placa i del seu espero dret.

Bonic L-3 (foto Esteve)

El Martí no fa gaire bona cara, la pedra no li agrada, no sap que ara si.... ara be lo Bo, però ja se assabentarà, l’Esteve ve amb uns símptomes de engripat i bufant  quan condemnat a galeres, així que amb traïdoria, em reservo el L-3 i L-4, 

 

L-3 (foto Esteve)

de moment, el inici per la canal de l’espero es transició.... però una vegada a la placa... es un goig, el grau just, per a Mi, però correcte sense patir, les assegurances un pel llargues, però en fi, es va fent, sense presa però sense pausa, la reunió penjada, be de fet Jo sempre la he fet en el interior de la canal de l’esquerra que es mol mes còmode.

L-4 (foto Esteve)

Com gaudeixen els companys fent aquest llarg es un goig veure’ls pujar.

Segueixo, per denominació, fent la quarta, els agafadors extraordinaris, des de baix no ho sembla tant, el grau assequible i la primera xapa a “castro culo”, segur que es pot posar un munt de coses, per que forats i fissures a cabassos ..... sembla que de tant sortir amb el Martí se me ha enganxat lo de no posar res..... 

L-5 (foto Esteve)

ostres ja estic al costat de la xapa i no me he assabentat (que Xulo ..Jo), sembla que arribo al replà de la R....Nooor  la placa, falta la placa, ja no em recordava, ànim i amunt Ao, A1 lliure i  a la R, ben còmode.

Ara ploro una mica i aconsegueixo que em cedeixin el següent llarg, es un llarg maco de recorregut i lleig de pedra, a la fi, lo un compensa lo altre i es deixa fer, 2 o 3 cops sembla que arribis a la R... però No la R-5 esta muntada amb paràboles i espits, mol còmode i al peu de la placa final.... Si ara la recordo es mol,maca... 

Fi de la via

si no li deixo al Martí !!! segur que no en tornarà a treure a escalar, així que li deixo fer i que mullin tota la paret amb els sucs de la satisfacció, per cert a la sortida, en comptes de anar per la dreta a anat per la esquerra i ha posat un Friend !!!!!

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

http://guillem2.blogspot.com/2014/02/alos.html