01-06-2022
Solsonès
Vilamala
Paret de La Batalla
Via : Escaladors Bucòlics
|
Foto de base cedida amablement per el company Joan Asín
|
Aquest racó de món s'està posant un xic de moda, per diversos fenotips d'escaladors : Uns perquè s'apunten a tot el nou
i és que surten a escalar un munt de cops a la setmana i són uns tastaolletes,
altres perquè quan surt una via d'aquest nivell ens apuntem ràpidament i és que
no es troben amb facilitat les vies en què podem anar els "Sense
Nivell". |
El Guillem al L - 1 (foto Martí) |
Aquí hem de donar les gràcies al company Joan Baraldés, que de tant en tant
obre una via per nosaltres.
No obstant te dos, petits, inconvenient, primer és un conyas això de cabussar-se paret avall, sense
conèixer-la i amb el dubte de si el que diuen serà cert del tot i si les
passarem magres o no, en fi que hi ha una mica de cangueli i una mica de
"perquè m'he embolicat", després resultarà d'allò més que correcte i
amb alguns trams disfrutons, bé ha valgut
la pena. L'altre obstacle és quan acabes la via ....
tens una xoriçada fins a arribar al cotxe,
sobretot amb Sol, Aquí l'Esteve i Jo semblàvem que anàvem cantant les Absoltes,
aniria bé una cinta com als aeroports, preneu nota aperturistes.!! |
Arribant a la R - 2 (foto Martí) |
El segon llarg no té gaire dificultat, tampoc cap assegurança, arribar a prop
de la reunió, és quasi caminant, però Jo pensava si ara em dona una baixada o
una pujada de pressió o una "vahido",
coses pròpies del nostre estat i condicions físiques, Jo baixo donant culades fins a terra, quan Jo
era menys gran (anys 50 i 60) les senyores per aquests casos prenien un (o més)
didals d'Aigua del Carmèn, ho tindre que
provar..!! |
L'Esteve al L - 3 |
Feia temps que no trobava una via oberta seguint la lògica del camí més natural
/ fàcil que ofereix la paret, és com s'obria quan en una paret l'objectiu era
arribar al cim i no es buscava la dificultat, aquesta observació no és una
proclama que és millor o pitjor, simplement és una observació d'un fet que me ha
causat una bona impressió.Assegurances correctes, la pedra ens ha sorprès no l'esperàvem tan bona i a més amb molta
adherència, atenció si està humida pot no ser tan agradable. |
El Martí al L - 4 |
Com arribar-hi en cotxe :
Agafar la carretera que va de Solsona a Coll de Jou fins Km 20
Agafar la carretera que va de Sant Llorenç de Montgai (Bar amb terrassa que val
un Potosí) al Coll de Jou, aquí agafar el desvio a Solsona fins al Km 20.
KM 20 una esplanada pels dos costats de la carretera, en la part nord unes
runes i un dipòsit d'aigua, aparcar en aquest punt. |
L - 5 |
A peu :
Al costat Sud de la carretera un pla descendent camí fitat i ja comença a estar
un xic trepitjat, seguir les fites primer recte, després cap a l'esquerra,
passa per una petita zona arbrada i després
segueix per zona de pedres, a mig camí unes fites marxen a l'esquerra, van a
unes altres vies, nosaltres continuem baixant, direcció Sud, tot seguin el terra més rocós i sense perdre les
fites, fins a uns petits arbres en què es veu una darrera fita abocada al buit,
a un metre a sota està la reunió inicial dels Ràpels i final de la via, en
aquest punt hem posat una vaga en un arbre i hem assegurat la baixada, uns 10
metres, per a tots nosaltres, no és difícil, però una relliscada seria
desagradable.
La graduació és totalment subjectiva.
Baixada :
Primer Ràpel
: Segueix
, més o menys, la vertical un bon punt de referència és un petit
arbre que queda a la nostre esquerra, baixant i mirant la paret, la reunió està
més o menys a la mateixa alçada. 28 metres.
Segon Ràpel
: Segueix la vertical, trobarem la reunió en una zona de
banyeres, a uns 32/33 metres.
Tercer Ràpel
: Segueix la tònica de baixar, més o menys recte, passem un gran
balmat i uns 7/8 metres sota el mateix trobarem
la reunió. Uns 30 metres.
Quart Ràpel
: Recte avall, passem de llarg la primera reunió i continuem
baixant fins a la canal. Uns 58 metres.
La Via
:
La canal és ombrívola i humida. A la via no hem sabut veure a on posar alguna
assegurança extra.
Primer Llarg
: Es
puja a un bloc que tenim a la nostra dreta, trobarem un esparrac
sense xapa, recte amunt es veuen dues xapes per un terreny dret i un xic humit,
superem les dues primeres xapes i el terreny perd verticalitat per anar-se'n
ajupin fins a la reunió pel camí trobarem
dues xapes més. 30 metres, 4 xapes, IVº
- IVº+
/ IIIº
- IIº.
Segon Llarg
: Recte amunt, és ajupit i amb molt poca dificultat. 28
metres, cap xapa, IIº - Iº
Tercer Llarg
: Diagonal ascendent a l'esquerra, tres xapes per posar-se a
sobre un llavi, anar a l'esquerra per superar-lo direcció a un petit arbre,
dues xapes asseguren els passos més drets, un cop superats anar a la dreta fins
a situar-se a la vertical de la reunió, seguir amunt trobarem
dues xapes més, a la reunió entrarem per la seva esquerra, pas assegurat per
una darrera xapa. 35 metres, 8 xapes, IVº+
/ Vº
/IVº+
/ IVº.
Quart Llarg
: Se surt per la dreta i ens situem a sobre la reunió, per trobar
una xapa a l'esquerra d'aquesta, seguir amunt a l'esquerra d'un forat una
segona xapa, ara a la dreta per sobre d'un marcat forat, trobarem un altre xapa,
seguir clarament amb tendència a la dreta, trobarem un altre xapa
abans d'arribar a la reunió. La reunió està una mica a la dreta d'un petit
arbre i a la seva alçada. 35 metres, 5 xapes, IVº
- IIIº+.
Cinquè Llarg
: Una marcada diagonal a la dreta, xapa visible a sobre d'una
taca vermellosa, seguir primer amb tendència a la dreta i després a l'esquerra
tenint present els arbres que es veuen i a on se situa l'entrada i/o
sortida de la via, seguin la lògica de no complicar-se la vida trobarem
una segona xapa. 30 metres, 2 xapes, IIIº
/ IIIº
- IIº
/ IIº
- Iº.
Nota
: Nosaltres hem passat la darrera reunió de llarg i hem fet
reunió en un còmode arbre a l'ombra i fora de la paret pròpiament dita, són deu metres més
quasi caminant.
Pujada :
Seguir l'itinerari de baixada, anant seguin sempre les fites, és un xic
costerut, emprarem de 15 a 30 minuts, segons la forma física en què estem.
Suggeriments
de vies per anar-hi a la resta