Sant Llorenç de Montgai

 La Noguera

Camarasa

Sant Llorenç de Montgai

Petit i agradable poble al peu de unes interessants cingleres.

 Com Arribar al Poble de Sant Llorenç de Montgai :

Sortint del Barcelonès anar direcció Igualada i a  Tàrrega

Sortint dels voltants de Girona i zones de pas,  anar direcció Manresa i a  Tàrrega

Sortint del tarragonès i zones de pas anar direcció Valls i a  Tàrrega

De Tàrrega anar a Balaguer

De Lleida i Franja anar a Balaguer

De Balaguer dues opcions :

A) Per la C-13 direcció a Camarasa, una mica abans de arribar-hi un trencall a l'esquerra (LV-9047) ens porta directa a Sant Llorenç de Montgai

B) Per la LV-9047 passant per Gerb ens porta a Sant Llorenç de Montgai

Una vegada a Sant Llorenç de Montgai tenim diverses zones de escalada :

Sud i Agulleta de l'Os

El Cilindre

El Cilindret / Piràmide / Triangle o Contrafort del Cilindre

La Formiguera

La Formiguera Est

Paret del Pont

Aresta de l'Abellerol
Crestes Tío Maria ( o Disblia)

Esperó Remacha

Crestas de Coma de Gelis

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta 

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per  La Canalla fora de Montserrat 

Jopuma

27-06-2024

Camarasa
El Puro
Via: Jopuma entrada anònima

Avui abandonats per tots els nostres companys ens trobem el Raimon i Jo.
Si, avui xarrem una bona estona a l'hora del Bar, que si anirem a eleccions, que si no... que com està avançant l'extrema dreta a tot Europa, que és fascinant que el gruix dels seus votants són la classe treballadora, que si els impostos baixant les prestacions socials, que són les que fem servir majoritàriament la classe treballadora, es degradaran. Que avui en dia ningú se auto nomena "treballador" tots són altres noms derivats de multitud de fragmentació de l'original. Com a tècnic de… Infinitat de qualificatius, tants com "currantes", Etc. parlem d'aquesta bossa de pobresa de gent que treballa i no arriba a cobrir les despeses bàsiques per sobre viure, dels pobres que no tenen futur, dels infants que neixen en aquestes famílies putejades per l'economia domestica i per la falta de formació i de cultura, això sí, totes enganxades a un mòbil i encara que malviuen de les ajudes, ells no és considerant "currantes". Diuen que aquesta bossa de pobresa a Barcelona està rondant al voltant del 30 al 35%. La resta viu més o menys bé.

El Guillem al L-1 (foto Raimon)

Avui el Raimon m'enganya miserablement, això si tot buscant l'ombra que ara el Sol pica de veritat, anem a Camarasa, més concretament al Puro. Primera sorpresa el cotxe aparcat al costat de la carretera general, una tanca barra el pas per la petita carretera de la central hidroelèctrica. Això vol dir dos kilòmetres de pista asfaltada, a l'anada se'm fa llarg, però és pla, la tornada se'm fa eterna i tot fa pujada.

El Raimon al L - 2

En fi, davant de l'entrada a la central enfilem el camí que puja dret, directe i curt fins al peu del Puro, ara cap a la dreta seguim uns metres fins a trobar a l'altura del cap unes cadenes quasi horitzontals que ens porten al peu de la canal i a l'inici de la via. Cal remarcar la qualitat de la pedra, a remarcar el fàcil que és despistar-se com m'ha passat a mi en el tercer i darrer llarg que no he vist unes xapes dos o tres metres a la meva dreta i m'he enredat en una curta variant de 6a (diuen) ja m'ha costat arribar a la xapa que a la que ho he fet he tret l'estrep i després de recuperar l'alè he pujat còmodament una sortida un xic dreta i després un altre pas d'estrep, que potser no hagué fes falta, però ja anava esbufegant i no he dubtat, en acabat retrobament amb la via que seguim i arribada al cim còmodament.

Des de la despistada la R-2

Aproximació:
Deixar el cotxe a l'inici de la pista asfaltada que va a la Central Hidràulica, barrera metàl·lica barrant el pas, seguir-la fins a uns metres abans d'arribar-hi a l'entrada, uns 2 km. Un camí surt a la nostra dreta, puja directe i dret fins al peu del Puro. Entre 15 i 30 minuts la carretera, entre 1 i 6 minuts el camí. Els temps dependran de la forma física de cada un de nosaltres.
Un cop al peu de puro seguir un fressat camí cap a la nostra dreta, als pocs metres trobarem a la nostra esquerra i a l'altura del cap, unes grosses cadenes que en un flanqueig ascendent a l'esquerra d'uns 10 metres, ens deixarà al peu de la via.
La via:
Per l'itinerari es troben diferents reunions i segons el grau de coneixement de la paret uns fan els llargs més curts o més llargs segons conveniència.
Primer llarg: segueix l'esperó esquerre, sentit marxa, de la canal, primers passos drets que és suavitzant una mica si pugés un xic a la dreta de la primera xapa, agafadors i pedra de primera, anem remuntant per terreny agradable i ben assegurat fins a arribar a un ampli replà, a la pedra del davant i un xic a la dreta dues xapes marquen la reunió. 28 metres, 8 xapes, IVº - IVº+.
Segon llarg: Recte amunt per un marcat esperó a l'esquerra de la canal que anem seguint, ara uns passos a l'esquerra ara a la dreta, sempre buscant el més factible, fàcilment auto protegible, fins a arribar a un marcat petit arbret, al seu costat trobarem dues xapes de reunió. 25 metres, 3 xapes, IVº - IVº+.
Tercer llarg: Se surt per l'esquerra de la reunió fins a situar-nos a sota d'un petit gendarme o pirulí, en teoria la via va per dreta, fins aquí seguim la tònica general IVº - IVº+, aquí i per distracció meva he tirat per l'esquerra a trobar una xapa al mig d'una placa, aquí pas d'estrep amb sortida dreta per situar-nos a sota un altre placa, no tan difícil però que també li he posat un estrep, sortida més còmoda i retrobament de la via que anàvem seguint, d'aquí al cim un recorregut més fàcil com la tònica general. 35 metres, 7 xapes, IVº - IVº+ / Vº / Ae / Vº / Ae / IVº - IVº+.
Per baixar hem fet dos ràpels pel vessant que mira al riu, mirant a la paret a l'esquerra, sortida un xic dreta, diuen que amb un ràpel de 60 metres s'arriba a terra, no ho hem vist clar i hem fet dos de ràpels, un de curt d'uns 20 metres i un altre de llarg d'uns 45 metres, fins a terra.

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta 

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per  La Canalla fora de Montserrat   

Via: Esperó dels Records (1a part)

03-11-2023

Camarasa
Via: Esperó dels Records (1a part)

És el relat d'una bona decisió, però sobretot, té la intenció que els propers que vagin puguin trobar l'inicií de la via, nosaltres hem pecat de precipitats o de desconfiats i ens hem vist engalipats com uns novells.
Hem trobat la fita que segons les dues ressenyes que portàvem és el principi de la via, també deien que a uns cinc metres es veu una cinta en un pont de pedra. No, no hem vist el pont de pedra, però com està tan de moda treure assegurances, hem pensat, no importa, recte amunt es veu factible i ens hem ficat de peus a la galleda. No, no és per aquí, la via va uns tres o quatre metres a la dreta, és a dir la fita no és l'inicií de la via, sinó el senyal per seguir una mica més enllà. En baixar hem vist el parabolt en una placa i per sota unes llastres inclinades, que a simple vista i des de lluny semblant molt més fàcils que per on hem pujat.
Com deia nosaltres ... Recte amunt, un pont de pedra que hem fet servir i que hem dit, veus han tret la cinta, més amunt trobarem la xapa. No, no l'hem trobat, un bicoin petit, unes mates i anant pujant, un que no va sobrat pensant com me la foti arranco tot, inclòs el pont de pedra, que fa "toc ... toc". Arribats a un petit llavi-sostre es veu clarament que amunt no pot ser, que es molt difícil i que no es veu cap xapa, per la dreta, no ho veig clar, així que segueixo el llavi-sostre cap a l'esquerra, té bons agafadors de mans i penso sempre puc tornar enrere, no a l'esquerra surt una curta canal de bon fer, un altre tram de roca i uns esglaons de pedra entremig d'alguns matolls, es nota que no som els únics que hem fet aquest camí, cinquanta-cinc metres i arribem a una terrassa còmoda amb dos paràbols.
Arribats a aquest punt els dos estem esbufegant com gats en zel, les campanes del poble toquen les dotze i nosaltres bufant, ens mirem i diem, queden uns cent quaranta metres més de grimpada i algun pas entremig, arribarem esgotats i la baixada, que no és llarga, ni complicada, segons diuen, també deien dotze minuts per arribar a peu de via i no us explico el que hem trigat.
Total, que no estem per organitzar cap "drama" el temps sense ser dolent, tampoc és bo i ha començat a bufar el vent de valent, així que acceptem la dura realitat, els nostres cossos ja no donen per gaire més, no és fàcil acceptar aquest fet, us el puc ben assegurar, però un té el cos que té i sí, si és dur acceptar-lo, però és la dura realitat.
Ràpel de les dues xapes, recta avall, d'uns 50 / 55 metres, fins a peu pla, després a trobar el coll pel qual hem pujat.
Aproximació en cotxe:
Carretera que va de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa, sortim de Sant Llorenç de Montgai i un cop passades les parets, la carretera arriba a un pont que creua la cua del pantà, just abans de creuar-lo surt una marcada i fàcil pista, en la que es troba l'accés a la "Paret del Pont" seguim per la pista, des del pont fins a una zona senyalitzada d'aparcament farem un quilòmetre i mig (1,5 km).
Aproximació a Peu:
Seguim la pista de l'esquerra, passem una grossa cadena que barra el pas dels cotxes, seguim per la pista fins a una petita edificació restaurada, antic corral, uns dos metres abans d'arribar a la construcció surt un corriol prou marcat, el seguim en direcció a un petit pic que tenim al davant, crec que es diu "La Punta dels Topis", des del corral veurem, sota el collet del cim, una placa verda de senyalització de la finca, passem pel seu costat i seguim cap a l'esquerra, molt per sobre veure'm uns cables que van d'una punta a un altre i que pertanyen a una ferrada, seguir cap a l'esquerra, remuntem un parell de marges i estem al coll de darrere de "La punta dels Topis", una petita esplanada, a l'esquerra una fita marca la continuació del corriol, ara més escanyolit, però ven marcat, que puja en direcció a l'esperó al qual ens dirigim, arribats a una primera placa, nosaltres seguim un xic més amunt i a sobre d'aquesta placa una fita que marca el camí, creiem que l'inicií de la via està, tres o quatre metres més a la dreta.
Temps aproximat de 12 a 35 minuts, segons forma física.

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta 

Suggeriments de vies per anar-hi a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per La Canalla fora de Montserrat

 

JR (Joan Ramon Segura)

12-01-2023

La Noguera
Camarasa
Paret del Cunill
Via : JR (Joan Ramon Segura)

Aproximació amb cotxe : 

Aproximació a peu : Un cop a les lletres "JR" veurem un corriol marcat amb fites i senyals blaves que puja amb tendència a l'esquerra, resseguint petites vires horitzontals i petits bancals fins a arribar al peu de la via marcada amb les lletres "JR" en pintura blava i l'espàrrec d'un parabol. Entre uns 7 a 15 minuts segons forma física.
Descripció de la via :
Primer llarg : Recte amunt per la pedra (Iº) per les herbes (caminant) uns 10 mts ara trobem una petita placa amb 2 xapes, pedra bona i bonica, reunió en una còmoda rapissa de dues xapes. 20 mts, 2 xapes, caminant / IIº / IIIº - IIIº+.
Segon llarg : Sortim per l'esquerra (una xapa) deixem a la nostra dreta una grossa pedra i anem a trobar el peu d'una placa, pujant pel seu cantó esquerre, aquí tenim dues opcions (hem fet les dues) després de xapar la primera xapa anar un xic a la dreta per pujar pel bell mig (IVº) o bé resseguir el llavi de la llastra per l'esquerra (IIIº) Tot plegat d'un itinerari a l'altre, crec que no deu haver més d'un metre de distància en horitzontal. Deu metres més amunt trobem la segona reunió també de dues xapes. 20 mts, 4 xapes, IIIº / IVº (IIIª)
Tercer Llarg : Se surt de la reunió amb tendència a l'esquerra per sota uns matolls amb pedra a controlar i dificultat baixa (Iº - IIº), remuntem una petita llastra i a sobre surt una placa bufona de bona pedra, pujar fins al seu final, el darrer tram menys difícil, al cap de munt trobarem, a l'esquerra una xapa que marca l'inici d'un flanqueig horitzontal un xic descendent, durant uns 10 metres per terreny no difícil (Iº / IIº), fis a la reunió (2 xapes). 37 metres, 5 xapes, Iº - IIº / IVº / IIº . Iº
Quart llarg : Se surt per l'esquerra per una bonica placa fis a sota uns matolls, a l'altre costat trobarem una xapa, no visible, si anem a tocar dels matolls i no els fem servir IVº+, si els fem servir IVº, si baixem un pam i anem a situar-nos a sota de la xapa per pujar recta a trobar-la IVº. 15 metres, 4 xapes, IVº / IVº+ / IVº.
Cinquè llarg : Flanqueig a l'esquerra, un primer arbret amb baga seguir en horitzontal fins al següent arbret amb altra baga, seguir una mica més a l'esquerra per trobar una curta placa que ens porta a la reunió (2 xapes). 20 metres, 2 bagues 2 xapes, Iº / IIº / IIIº / IIIº+.
Sisè llarg : Se surt recte amunt amb lleugera tendència a l'esquerra una bonica placa, fins a arribar al llom d'un curt esperonet tres opcions A) recte amunt per l'esperó pedra a controlar fins a uns matolls i entrada a la reunió (IIIº). B) flanquejar un metre baixar un xic i pujar per una curta placa trobarem una xapa després recte amunt IVº fins a sota dels matolls i entrada a la reunió. C) des de la darrera xapa anar uns tres metres a l'esquerra per trobar una xapa i pujar per una petita placa fins a l'alçada de la reunió i flanquejar a la dreta fins a entrar a la reunió IVº+ (2 xapes), entrada a la reunió un xic bruta. 25 metres, A) 3 xapes, IVº / IIIº. B) 4 xapes IVº. C) 5 xapes IVº / IVº+º.
Setè llarg : Recte amunt per una estreta placa fins a la reunió (2 xapes). 12 metres, 1 xapa,  IVº
Baixada :  Des de la darrera reunió en horitzontal a la dreta, veurem fités que van baixant i flanquejant entre petits ressalts amb petits trams de desgrimpada molt propera al principi de la paret i fen unes marcades sigues sagues, fites abundants fins que el terreny perd pendent. Temps d'uns 15 a 30 minuts segons forma física.

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta 

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per  La Canalla fora de Montserrat 

 

Aventafocs

26-05-2016

La Noguera

Camarasa

Lo Puro

Via : Aventafocs

La Via

Una mica abans del final de la carretera surt un camí, curt i dret que puja per la directe al peu de Lo Puro i que surt de pet al peu de la via.

Primer llarg  : Es veu clarament una xapa al davant del camí de pujada, sortida enganyosa, ja que les presses de peu estan una mica suades,  arribar a la segona xapa ja dona la talla desprès unes fissures verticals i una mica mes enllà de la vertical ens fan sua per arribar i sortir de la tercera xapa, una mica de equilibri i agafem la quarta per fer un flanqueig a la dreta i pujar una mica mes relaxats fins a la reunió. 16 metres, 6 xapes, Vº / Vº+ (i Ao) /  IVº+ / IVº.

Segon llarg  : Davant tenim un bonic díedre, arribar al seu peu es còmode i el inici agraït, al mig un pas que requereix una certa elasticitat de moviments, si no es te es pot fer el parell de metres per la placa de l’esquerra, una vegada superat el pas seguir un parell de metres mes i desprès sortir a la dreta a on trobarem una còmoda reunió amb anelles de ràpel. A la dreta un altre reunió amb una corda fixa que ve de la dreta. 15 metres, 5 xapes, IVº / Vº / Vº+ / Vº / IVº+.

Tercer llarg  : Recte a munt seguit la vertical de les reunions, es van fer graons que oscil·len en la dificultat, la qual es mes moderada i es gaudeix de un bon llarg amb agafadors mes generosos, arribem a un arbre i el superem un xic a la esquerra per desprès tornar a la dreta i fer la entrada a la reunió per la nostre dreta, es una bonica reunió en una llastra i amb dues xapes i un pitó vell que dona fe de la antiguitat de la via. Les  assegurances son escasses però es pot amanir al gust. 30 metres, 6 xapes, IVº - IVº+ /  IVº+.

Quart llarg  :  Se surt recte amunt de la reunió per arribar a la primera xapa, desprès anem cap a la dreta, amb un curt però bonic flanqueig a la esquerra fins arribar a terreny mes còmode i pujar recte a munt fins el cim del Puro. 15 metres, 5 xapes, Vº /  IVº+ / IVº.

Descens : Nosaltres em baixat per la via amb un ràpel de 45 metres fins la R-2 i un de 25 metres fins el peu de via, risc de que les cordes es quedin travades al cim de Lo Puro.

Per l'aproximació i la baixada

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta 

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per  La Canalla fora de Montserrat 

 

Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :

http://guillem2.blogspot.com/2016/05/camarasa-lo-puro.html

Camarasa

La Noguera

Camarasa

Lo Puro

Es pot arribar al poble de Camarasa per dos llocs :

Venint de  Balaguer per  la "C-13"

 Venint de Artesa  "C-26"  desvio a  Cubells a Camarasa

Una vegada a Camarasa creuem el poble en direcció a Tremp per la "C-13" , un o dos  metres abans de passar el pont que creua el riu surt a la nostre dreta una pista asfaltada que va fins a la central elèctrica, arribar fins al final, lloc per aparcar, procurant no fer nosa a les entrades i sortides de la central i del edifici.

Un cop deixem el cotxe retrocedim uns pocs metres fins que a la nostre esquerra surt un camí que puja dret i directa al peu de Lo Puro, entre 3 i 8 minuts segons forma física.

Via

Aventafocs 

Jopuma (gutierrez)

Paret del Cunill

Aproximació amb cotxe : Carretera que va de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa, sortim de Sant Llorenç de Montgai i un cop passades les parets, la carretera arriba a un pont que creua la cua del pantà, just abans de creuar-lo surt una marcada i fàcil pista, en la que es troba l'accés a la "Paret del Pont" seguim per la pista, des del pont fins a una zona senyalitzada d'aparcament farem un quilòmetre i mig (1,5 km), uns metres darrere la zona d'aparcament, en les restes de pedra d'un antic dipòsit veurem marcades en blau les lletres "JR"

Via : J.R.

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta 

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Milú al Castell

26-03-15

Camarasa

Mont Roig

El Castell

Via : Milú al Castell

SOL per fi ha sortit el SOL ….sembla que es voldrà quedar uns quants dies, aprofitem que el Jefe ens fa el salt per anar al estranger,com diu Ell a tot lo que es sortir  de Montserrat.

Esmorzem, amb fred intens, a Camarasa i amb tranquil·litat explorarem una “Exòtica”, anirem a fer el Castell ….”al extrem oriental del Mont-roig, aixo vol dir caminar una estoneta per fer una curta via, però coneixerem un racó encantador.

Com Arribar  :

Desprès de esmorzar al poble de Camarasa seguir la carretera que va a Tremp, passem un primer túnel, passem per sobre de la presa de Camarasa i passem un segon túnel, curtet,  a pocs metres trobem lloc , a banda i banda de la carretera, per estacionar el cotxe.

Una vegada  carregats els estris de escalada, tornem enrere a peu  per la carretera  passem el curt túnel i passem per sobre de la Presa de Camarasa  en el extrem, a la dreta sentit marxa, trobem un camí marcat amb un rètol que diu   “ A la Cova del Tabac 2,4 km” es un camí mol marcat i bonic que transcorre per sobre el aigua tot agafant alçada, desprès fa un marcat gir  a la Esquerra per anar a recorre el peu de les parets de vessant  de llevant, tot xino xano va guanyant alçada, una alzina cobreix el camí com si de un Pali es tractes, sentim-nos com uns Bisbes passem per sota i no mes sortir una grossa fita marca un camí, per una petita i curta tartera, fitada, en tres ziga-zagues trobem un flanqueig, fitat, a la dreta que en una trentena  de metres  ens porta a tocar la paret, des de aquet punt una xapa ben visible a uns 4/5 metres de alçada ens marca el inici de la via.

L'Esteve fent el L-1

 



El primer llarg es veu vertical però força be, es nota que se ha fet un bon treball de neteja, encara que algunes preses donen poca confiança, anem provant-les una a una i una a una les anem rebutjant…. A la fi no queda mes remei i ens em de agafar a alguna i aií ho fem, amb el cor en un puny…… aguanta i aguanta be…… ara a repetir la actuació, finalment e va fent be i  cap agafador ens ha sortit de lloc ….. perfecte, còmoda reunió que fa l’Esteve 

 

El Guillem al L-2

Segon llarg, pas “finorro” de sortida de la reunió, sort de un pitó que alegra la vida i ens permet anar fent, pedra un xic rareta, però bona en el pas mes difícil, desprès recuperem la tònica del anterior llarg, amb la traca final de un flanqueig a la dreta, ben assegurat, per terreny amb un important treball de neteja que a vegades no et dona la suficient confiança…. Però tot aguanta, no mes arribar a la terrassa trobo la reunió al terra en una posició mol còmoda.

Fem llaçades de corda i fem un petit tram a peu, ben fitat i marcat, dona la volta, cap a la dreta, a l’espero que tenim davant i just al seu peu ja es veu una xapa un xic mes amunt.

L - 3

Tercer Llarg, comença dret però amb bons agafadors, sembla que la pedra a millorat, la pedra segueix tenint un toc un xic rarot, probablement la falta de practica per part nostre.

L’Esteve puja be per un terreny agradable, arriba a una còmoda  plataformes va cap a l’esquera i no veu la continuació amb claredat i com podrem tenir una mica de fregament, amb la corda, i mes amunt segurament no ens sentirem, decideix sàviament fer una còmoda reunió amb un arbre.

  

L - 4

Quart llarg, ens ho mirem i quant estic a punt de anar a munt, el company veu bastant mes a la nostre dreta i un xic amunt una xapa.... perfecte em poso a sota i el pas que es veia complicat es simplifica enormement, xapa passo per sota un arbret que esta al mig de una placa .... fa pena tant solet allà.... be no em quedo gaire a fer-li companya, a la esquerra en mig de una placa vertical, un xic fora de lògica, ens marca el pas mes maco de la via (ep .... per al meu gust...) per la esquerra de la xapa i ja hi som a dalt. Fem la reunió amb un còmode arbre.

Ara toca caminar per el cim en direcció contraria de per on em pujat fins trobar un despenjament de uns 5/6 metres que ens deixa al collet.

Des de el cim del Castell una vista esplèndida en totes direccions menys en una que es una petita paret a on un altre via ens portaria al cap de munt del Mont Roig, la pedra no es veu gaire engrescadora.

Jo amb mol de esperit em poso a guaitar en totes direccions...... res un dia esplèndid... sort de l’Esteve que te la vista mol mes be que Jo i em substitueix en la guaita en totes direccions....... ¡¡¡ Vatua l’Olla!!!! Diu ...si...siiiii allà un nuvolet....

Be perfecte no farà falta fer aquet segon cim, no sigui que ens agafi una tempesta i ja no estem per aquestes coses, així que recollim els trastos, fem un cigarret i tot xino xano ens anem per la feixa.

Baixada :

 Seguim la feixa cap a la esquerra (sentit de la marxa) ara trobem un mini pont de pedra i un “cordinillo” ufff !!!!! no em penjo ni boig de aquí, seguim una mica mes en lla i trobem un bon pont de pedra amb una bona baga, mig metre per sobre del nostre cap.... ep que no som uns gegants..!!

Ràpel de un 25 metres i desprès poc a poc a trobar el camí que va a la Cova del Tabac perfectament marcat i arribem a un parell de esglaons metàl·lics i seguir el mateix camí de pujada però ara de baixada..... mol millor, encara que els genolls es queixen... en fi fa 20 anys no ens passava.

Dades de la via :

L-1  20 metres, 1 xapa, 2 ponts, IVº / IIIº+ / IIº

L-2  30 metres, 1 pitó + 4 xapes,  Vº / IVº /  IIIº+ / IIº

L-2 bis 30 / 40 metres caminat

L-3  25 metres, 2 xapes IVº / IIIº

L-4  20 metres, 3 xapes i 1 arbre,IIIº+ / IIIº / IVº+