12-02-2014
Alòs de Balaguer
Serrat del Poll
Via : Olga Frontera
Sol..!!! sembla que avui el dia serà esplèndid, tot un plegat
sortim de esmorzar a prop de les 11 h del bar de Bellcaire i es que als companys
els ha agradat això d’esmorzar de forquilla i ganivet.
El Martí al L-1 |
Com no, el Martí se agencia el primer llarg, amb lo que el
mes maco em tocarà a Mi... !! (jejeje)
La pedra de inici es una mica arrodonida, però es deixa fer
be, les xapes allunyen una mica, però si es vol es pot posar un munt de coses
extres, al company no li agrada posar i passa com un valent, mes o menys va
recta amunt.
Una vegada a la Reunió diu que millor fer Ell la segona i desprès
canviar, per no perdre temps en el canvi de cordes.... no puc estar mes de
acord.
L'Esteve, al inici del camí del L-2 |
De fet es un llarg curt, son uns 20 metres de roca i uns 30 metres de caminar per
un bosquet, fins el peu de la placa i del seu espero dret.
Bonic L-3 (foto Esteve) |
El Martí no fa gaire bona cara, la pedra no li agrada,
no sap que ara si.... ara be lo Bo, però ja se assabentarà, l’Esteve ve amb uns
símptomes de engripat i bufant quan condemnat
a galeres, així que amb traïdoria, em reservo el L-3 i L-4,
de moment, el inici
per la canal de l’espero es transició.... però una vegada a la placa... es un
goig, el grau just, per a Mi, però correcte sense patir, les assegurances un pel
llargues, però en fi, es va fent, sense presa però sense pausa, la reunió
penjada, be de fet Jo sempre la he fet en el interior de la canal de l’esquerra
que es mol mes còmode.
L-4 (foto Esteve) |
Com gaudeixen els companys fent aquest llarg es un goig veure’ls
pujar.
Segueixo, per denominació, fent la quarta, els agafadors
extraordinaris, des de baix no ho sembla tant, el grau assequible i la primera
xapa a “castro culo”, segur que es pot posar un munt de coses, per que forats i
fissures a cabassos ..... sembla que de tant sortir amb el Martí se me ha
enganxat lo de no posar res.....
L-5 (foto Esteve) |
ostres ja estic al costat de la xapa i no me
he assabentat (que Xulo ..Jo), sembla que arribo al replà de la R....Nooor la placa, falta la placa, ja no em recordava,
ànim i amunt Ao, A1 lliure i a la R, ben
còmode.
Ara ploro una mica i aconsegueixo que em cedeixin el següent
llarg, es un llarg maco de recorregut i lleig de pedra, a la fi, lo un compensa
lo altre i es deixa fer, 2 o 3 cops sembla que arribis a la R... però No la
R-5 esta muntada amb paràboles i espits, mol còmode i al peu de la placa
final.... Si ara la recordo es mol,maca...
Fi de la via |
si no li deixo al Martí !!! segur
que no en tornarà a treure a escalar, així que li deixo fer i que mullin tota
la paret amb els sucs de la satisfacció, per cert a la sortida, en comptes de
anar per la dreta a anat per la esquerra i ha posat un Friend !!!!!
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar
aquí :
http://guillem2.blogspot.com/2014/02/alos.html