08-04-2017
Solsonès
Guixers - La Corriu
Via : Germanautes
Anem d’excursió
....... !! Un parell de voltes ...... eppp amb cotxe....!!! que si no ens estressem
i finalment arribem, ufff entre
l’esmorzar, les visites turístiques a ermites i la mandra arribem al lloc de
aparcar el cotxe a les 11 h ben tocades, amb una bona solana, sort que fa i farà
tot el dia un vent fresc que ens mantindrà en una temperatura mes que adequada.
Davant tenim una
visió clara de les parets i del
itinerari que em escollit.... be escollit NO ... es el únic de la zona
con el que ens atrevim a provar fortuna.
Un cop aparcat el
cotxe a la porta de una masia en runes, lo menys dolent es pujar per els antics
camps de conreu i anar a situar-nos a la dreta (sentit marxa) i ben amunt fins
estar a la vertical de la via i a les hores ... puja com puguis... el
recorregut no es llarg i des de el cotxe fins a peu de via podem estar entre 15
i 30 minuts depenent de la panxeta que tingueu i de lo encertat de per on
pujar, tampoc es tant....!!!
Ja estem a peu de
via i en una pedra plana vermellosa esta gravat "G" i un fletxa tot
ell en mida miniatura, però ben visible.
Els tres ens mirem i
si no fos per la quilometrada ens anàvem a fer la cervesa .... sort que no ho em
fet, per que la via es deixa fer, la pedra, potser per el temps que fa que no
toquem el conglomerat o pot ser per el liquen negre que te, ens fa una mica de "Yuyuuu"
finalment l’Esteve
que es el mes llançat passa per davant del Martí (per una vegada es deixa prendre
la 1ª) i si fica, la dificultat no es alta, ni mol menys, però ens fa anar
cagadets, be ell te Mestria i fa la primera amb lo que de moment, estem
obligats a pujar, si mes no fins la reunió.
 |
| L'Esteve al L - 1 |
El Martí es mira la segona i diu ho provo, lo mes entretingut
la part mes fàcil, el tros difícil, un agafar-se a tot ... es a dir tot lo que
siguin presses de colors, encara que de la xapa 4 a la 5 i de la 5 a la 6 el Mestre se ho a currat
agafant-se a la pedra, tot i que si se esta apurat amb una tramposa se arriba.
 |
| El Martí al L - 3 |
 |
| El Guillem al L - 3 |
Primer llarg : Al peu de via esta picada a la pedra la lletra
"G" i una petita fletxa, va en diagonal a l’esquerra a sobre de una
pedra gran i característica trobarem la primera xapa, desprès recte amunt, mes o
menys fins a una segona, vorejarem per la dreta un arbrat i anirem a l’esquerra
fins xapar la tercera xapa, un pas delicat i entrada a la còmoda reunió. 40 metres, 3 xapes, IIIº
/ IVº / IIIº + / IVº+
Segon llarg : Se surt per la esquerra de la reunió recte a
munt a trobar la primera xapa, desprès amunt/ a l’esquerra fins la segona, a la
tercera i la quarta se arriba be en Ao la quinta i la sexta passos verticals
amb agafadors de bona mida, un cop al arbret gira una mica a l’esquerra amb
passos a controlar, còmoda reunió. 30 metres, 10 xapes, IVº / IVº+ / Ao - Vº+ /
IVº / Vº.
Tercer llarg : Un llarg flanqueig a l’esquerra, rapissa amb arbre toca collons i entrada a un
mini díedre, convenientment netejada, la sortida de la primera xapa es dreta i
amb pedra mes fina i de poca confiança ( pas de Ae), se surt de la segona i es voreja
un arbret per l’esquerra (es pot posar una cinta) recte amunt a per una tercera
xapa i desprès amunt fins el cim. 20 metres, 3 xapes, IVº+ / Ae / Vº / IVº+ / IVº+ / IVº.
La baixada : Uns 15 metres a la nostre
esquerra una instal·lació de ràpel amb anelles de inoxidable, per arribar-hi 2 metres de baixada amb
una cadena per facilitar-la. Ràpels seguint mes o menys la vertical.
Primer ràpel de 25 metres, el segon de 34 metres i el tercer de 30 metres.
Per l’aproximació, descens i mes informació anar al següent enllaç :
