Una vegada carregats els estris d'escalada, tornem enrere a peu per la carretera passem el curt túnel i passem per sobre de la Presa de Camarasa en l'extrem, a la dreta sentit marxa, trobem un camí assenyalat amb un rètol que diu “ A la Cova del Tabac 2,4 km” és un camí molt marcat i bonic que transcorre per sobre de l'aigua tot agafant alçada, després fa un marcat gir a l'Esquerra per anar a recórrer el peu de les parets de vessant de llevant, tot xino-xano va guanyant alçada, una alzina cobreix el camí com si es tractés d'un Pal·li, sentim-nos com uns bisbes passem per sota i només sortir una grossa fita marca un camí, per una petita i curta tartera, fitada, en tres ziga-zagues trobem un flanqueig, fitat, a la dreta que en una trentena de metres ens porta a tocar la paret, des d'aquest punt una xapa ben visible a uns 4/5 metres d'alçada ens indica l'inici de la via.
La Via
El primer llarg es veu vertical però força bé, es nota que s'ha fet un bon treball de neteja, encara que algunes preses donen poca confiança, anem provant-les una a una i una a una les anem rebutjant… A la fi no queda més remei i ens hem d'agafar a alguna i així ho fem, amb el cor en un puny…… aguanta i aguanta bé…… ara a repetir l'actuació, finalment es va fent bé i cap agafador ens ha sortit de lloc … Perfecte, còmoda reunió que fa l’Esteve. 20 metres, 1 xapa, 2 ponts, IVº / IIIº+ / IIº
Segon llarg, pas “finorro” de sortida de la reunió, sort d'un pitó que alegra la vida i ens permet anar fent, pedra un xic rareta, però bona en el pas més difícil, després recuperem la tònica de l'anterior llarg, amb la traca final d'un flanqueig a la dreta, ben assegurat, per terreny amb un important treball de neteja que a vegades no et dona la suficient confiança… Però tot aguanta, només arribar a la terrassa trobo la reunió a terra en una posició molt còmoda. 30 metres, 1 pitó + 4 xapes, Vº / IVº / IIIº+ / IIº
Fem llaçades de corda i fem un petit tram a peu, ben fitat i marcat, dona la volta, cap a la dreta, a l’esperó que tenim davant i just al seu peu ja es veu una xapa un xic més amunt. 30 / 40 metres caminat
Tercer Llarg, comença dret però amb bons agafadors, sembla que la pedra ha millorat, la pedra segueix tenint un toc un xic rarot, probablement la falta de pràctica per part nostre.
L’Esteve puja bé per un terreny agradable, arriba a una còmoda plataformes va cap a l’esquerra i no veu la continuació amb claredat i com podrem tenir una mica de fregament, amb la corda, i més amunt segurament no ens sentirem, decideix sàviament fer una còmoda reunió amb un arbre. 25 metres, 2 xapes IVº / IIIº
Quart llarg, ens ho mirem i quan estic a punt d'anar amunt, el company veu bastant més a la nostra dreta i un xic amunt una xapa… Perfecte em poso a sota i el pas que es veia complicat se simplifica enormement, passo per sota un arbret que està al mig d'una placa … Fa pena tan solet allà… bé no em quedo gaire a fer-li companya, a l'esquerra en mig d'una placa vertical, un xic fora de lògica, ens marca el pas més maco de la via (ep … Per al meu gust...) per l'esquerra de la xapa i ja hi som a dalt. Fem la reunió amb un còmode arbre. 20 metres, 3 xapes i 1 arbre,IIIº+ / IIIº / IVº+
Ara toca caminar cap al cim en direcció contrària de per on hem pujat fins a trobar un despenjament d'uns 5/6 metres que ens deixa al collet.
Des del cim del Castell una vista esplèndida en totes direccions menys en una que és una petita paret a on un altre via ens portaria al cap de munt del Mont Roig, la pedra no es veu gaire engrescadora.
Jo amb molt d'esperit em poso a guaitar en totes direccions… res un dia esplèndid... sort de l’Esteve que te la vista molt més bé que Jo i em substitueix en la guaita en totes direccions....... ¡¡¡ Vatua l’Olla!!!! Diu... si...siiiii allà un nuvolet…
Bé perfecte no farà falta fer aquest segon cim, no sigui que ens agafi una tempesta i ja no estem per aquestes coses, així que recollim els trastos, fem un cigarret i tot xino-xano ens n'anem per la feixa.
Baixada :
Seguim la feixa cap a l'esquerra (sentit de la marxa) ara trobem un mini pont de pedra i un “cordinillo” ufff !!!!! no em penjo ni boig d'aquí, seguim una mica més en lla i trobem un bon pont de pedra amb una bona baga, mig metre per sobre del nostre cap… ep que no som uns gegants…!!
Ràpel d'uns 25 metres i després a poc a poc a trobar el camí que va a la Cova del Tabac perfectament marcat i arribem a un parell d'esglaons metàl·lics i seguir el mateix camí de pujada però ara de baixada… molt millor, encara que els genolls es queixen... en fi fa 20 anys no ens passava.
