Palpant l'Infinit

15-06-2023
Berguedà
Malanyeu

Paret del Davessó (Extrem Sud)

Via: Palpant l'Infinit

Fa uns dies ens queixàvem del fred, després de la pluja avui toca fer-ho de la calor, hem quedat una mica abans, per allò de què no ens agafi el Solano de ple... res no hi ha forma i mireu que hem tingut una conversa ben intranscendent, estem farts dels polítics, tan intranscendent que quan m'he posat davant l'ordinador per fer el meu comentari habitual, m'he quedat en blanc ... No recordo res del que hem parlat. Ràpid truco a l'Esteve i aquest es queda com Jo ni idea… li pregunta al seu fill, que està pels voltants i que dijous va vindre amb nosaltres... més del mateix.
Tremolo ... Només em queda una opció i és trucar al Raimon, persona centrada i educada, és a dir tot el contrari de la resta, dic tremolo perquè preguntar-li, és acceptar que som uns negats, faig uns minuts de concentració, em dono ànims i li truco...
Ara que ho dius no ho recordo – diu ell, expulso l'aire que estava retenint i relaxo les espatlles, que les tenia tenses, ell i nosaltres som normals, penso Jo.

L'Esteve al L -1

Després d'una estona de xerrar diu, haja, sí, vam parlar de cotxes, de tubs de gasolina, de nivells de líquids del cotxe, que per cert os vau fer un fart de riure a la meva costa, diu ell.
Jo vaig fer un glup, glup i vaig tallar la conversa abans no es compliqués més.
Bé, queda clar que no va ser una conversa molt intel·lectual i que les nostres neurones són molt selectives, l'altra qüestió és que com sempre l'esmorzar es va allargar més enllà del previst.
Una aproximació curta i com sempre despistats per trobar el peu de via, que finalment trobem i aleshores apareixen dos companys que feia temps que no veiem el Joan i darrere seu un company que feia segles que no teníem el plaer de coincidir el Santi un parell d'abraçades, si haguessin sigut dones i tal com està el pati no sé si diria el de les abraçades, bé de totes formes Jo soc d'abraçades i tant si es dona o home o continuaré fent.

L'Esteve i el Raimon al  L - 2

El Joan ens dona unes indicacions per trobar la baixada, que fa uns quants anys vam intentar, però no la vam trobar, avui amb les seves indicacions i un petit rastre ben marcat a terra, que fa uns anys no hi era, ens portarà a baixar caminat tot xino-xano.
Aproximació
La via està a l'esquerra de la paret, es tomba un petit ronyó de pedra que arriba al camí i un xic més endavant i a peu de camí una fletxa picada a la paret, trobarem un munt de pedres recolzades a la paret amb una branca seca com a senyal extra i fungible, uns quatre o cinc metres més amunt trobarem "PI" escrit amb retolador en format mini – mini.
La via: "Palpant l'Infinit"
Primer llarg: Pujar per una clara placa de pedra delimitada pels dos costats de vegetació, al cap de munt una grossa pedra ens barra el pas, la passem per la dreta per després anar a l'esquerra i posar-nos a sobre, aquí trobem el pas més difícil del llarg, es pot autoprotegir amb facilitat, seguim amunt i trobem una baga, ara el terreny és menys difícil, quan la dificultat quasi desapareix anar a la dreta a posar-se al cap de munt d'un petit bosquet a on trobarem un petit replà al peu d'una placa i amb una mica d'ombra. 45 metres, 1 baga, IIIº+ / IVº / IVº+ / IVº /IIIº.
Segon llarg: Des de la reunió es puja per una placa, al seu cap de munt una baga en un pont de pedra assegura el pas més fi del llarg, anar un xic a l'esquerra, normalment es flanqueja uns tres o quatre metres a l'esquerra una baga de petit diàmetre i vius colors marca el camí per unes fissures verticals que a poc a poc va girant a la dreta fins a col·locar-se a sobre un petit gendarme, aquest és el camí normal, avui els nostres dos caps de corda els ha donat per pujar, un cop sortits de la placa inicial, recte amunt per unes fissures amb un xic de vegetació i algun bloc a controlar, fins a arribar al mateix punt de sobre el petit gendarme, anar un xic a la dreta i ara una diagonal ascendent amb molt bons agafadors i algun pas un xic més picant que la resta, un darrer pont de pedra en la placa ens acabarà d'assegurar el camí fins al cap de munt. 43 o 46 metres (segons itinerari fet) 3 o 5 ponts de roca (segons itinerari) IVº / IVº+ /IVº / IVº - IVº+.
Baixada: Del final de la via es veu un primer collet a la nostra esquerra (sentit escalada) per arribar a baixar per una canal dreta, pel vessant pel qual hem pujat (Sud) un lleuger rastre de terreny trepitjat, un cop per sobre el nivell del collet anar a la dreta (sentit marxa) i per sobre del collet una rapissa rocosa ens porta còmodament a l'altre costat de la muntanya i just per sota el collet.

Baixada donant la volta al primer collet (foto Romà)

Baixar cap a l'altre vessant (Nord) al principi se segueix una mica de traça, al cap de poc desapareixen, el bosc no és espès i nosaltres hem baixat resseguin la paret situada al nostre esquerre en direcció oest, fins a anar a sortir a un marcat camí que després de passar, per sota, un gran bloc ens farà passar per sota de les vies de "l'Espero Nord" i "Ganivet" ara seguirem el camí habitual fins al cotxe.

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta 

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per  La Canalla fora de Montserrat