tradueix a :

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Italia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Italia. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de novembre del 2015

Orizzonti Dolomitici



20-10-2015

Piccolo Dain

Parete della Centrale

Via : Orizzonti Dolomitici  (250 metres 5b)


Com arribar :
 A uns 16 quilometres de la sortida de el poble de “Arco” en direcció a “Trento” trobem el poble de Sarche, en el seu interior un desvio a l’esquerra direcció “Madonna di Campiglio”, no fa falta sortir del poble, no mes girar a la esquerra i uns 20 metres desprès de una gasolinera trobem a la esquerra un espai de Aparcament lliure.

Aproximació :
 Seguir a peu uns 30 metres per la carretera i a la dreta una pista que porta a la entrada de la central elèctrica, al costat del Riu Limarò, tot plegat uns 5/10 minuts.
En la porta de entrada de la central esta el començament de la via “Orizzonti Dolomitici” i un parell mes, fer atenció i anar sempre per lo mes fàcil i tenint sempre a vista la següent xapa. Totes les reunions estan muntades amb Paràbolts i en rapisses còmodes.
 
Inici de la via
Dia amb Sol però fred 9º marca el termòmetre, de valents ja n’hi ant, a la via dues cordades i al peu dues mes abrigades fins a les orelles..... ens mirem i decidim que no tenim edat per passar fred així que ens anem al bar per allò de que en de fer una escalada BEB (Bar-Escalada-Bar) i així deixem passar el temps, mentre busquem totes les excuses possibles per abandonar abans de començar, fins que un, del qual millor no recordar el nom diu.... !!anem a veure si toca el Sol!!

El Joan en L - 2
Me catxis toca el Sol tindrem que escalar....!! Una parella esta fent una mica el badat i al veure com ens aproximem, ocupant tota la pista al estil dels 4 Magnífics,  acceleren i surten rapits i polits, darrera seu sortim nosaltres també rapits... potser no tant polits al fer el pas de sortida des de sobre la tanca.
El Toni fent el L - 3 
Els dos primers passos els marquen de tercer però si no es per les andròmines de la presa que anem trobant i que aprofitem sense manies un altre gall cantaria, tot i això es una escalada Plaent de nassos  i també BEB, cada 3 a 5 metres una xapa ens alegra la vista i la escalada, per que es una via de IVº amb algun pas de Vº
 
L - 5

El cinquè llarg te els passos mes difícils, no dubtem i posem un estrep.... tot i així la sortida costa un ou !!!
L - 6  des de la R -6
 Al llarg desè  un pas ximple de sortida de reunió que el Toni el resol mol be, anant a la dreta de la xapa, els que anem darrera posem un estrep i recta amunt sense problemes, per posar l’estrep em fet servir l’antena, desprès un altre pas a la meitat que ens provoca per que tornem a posar l’estrep, cosa que fem sense remordiment i amb una sortida mol ruca ...!! sort de un mini abret que ajuda un xic.
L - 7

Ara si no mes queden uns metres de flanqueig fàcil fins una tanca i el bonic i llarg camí de baixada i a celebrar-lo

Descripció  :

L-01 Situats a la entrada de la Central ens pugem a sobre de la paret de la reixa, un cop de peus se arriba a una xapa que facilita la entrada, si es vol fer servir, desprès cap a la esquerra tot seguint el camí mes fàcil fins arriba a la reunió R-1.

L-02  Seguim a la esquerra, amb un flanqueig total i que graduen de 3a, sort dels ancoratges de la presa elèctrica, una petita remuntada i ja hi som a la R-2. Atenció 1 metre a la dreta i dos per sobre un altre reunió i una línia de paràbolts que puja recte, NO agafar corresponent a la via : “Moon Bears”.

L-03  Segueix el flanqueig ascendent, a la esquerra, uns metres mes per desprès anar recte amunt, una placa mol fina dona accés a la R-3.

L-04  Amunt amb una petita tendència a la dreta amb bonics passos de canal i agafadors generosos, una entrada curiosa a la R-4

L-05  Per a Mi el llarg clau i mes difícil de la via, comença amb una certa tendència a la esquerra per terreny relativa ment còmode per de sobte trobar-nos amb un placa que ens fa suar la cansalada, em fet un pas de Ae i em suat un xic, a continuació un rapissa i un altre placa, nosaltres un altre Ae i una sortida  que fa tornar a suar la cansalada, amb repicada de tambors, tot mol ben assegurat i amb un risc mínim, tot se ha de dir.

Ara un curt flanqueig a la dreta ens porta a la R-5

L-06   Segueix amunt per unes fissures, orientades a la dreta, que semblant fàcils però que te el seu interès, per després anar cap a la esquerra per una mena de fissura inclinada i mes còmode fins la R6

L-07  Seguim una fissura amb tendència a la esquerra fins el peu de una curta placa que se ha de mirar amb molta atenció, a sobre trobem la R-8.

L-08  Anar a la dreta per terreny còmode a trobar el inici del  marcat díedre i pujar per ell, amb mol bons agafadors, al poc de entrar trobem la R-8

L-09  Seguim amunt per el díedre, tot just sortir de la reunió un pas un xic mes explosiu ens alegra el llarg, desprès segueix amb una tònica mol bonica de bons agafadors, uns metres abans del seu final se surt cap a la esquerra, per unes còmodes rapisses que ens deixant a la R-9.

L-10  Estrany mol estrany la situació de la primera xapa a sobre de la reunió de difícil accés i quasi be inútil si no molesta, sortir per la xapa ho ant fet el segon, el primer  la ha utilitzat (si portes antena) com assegurança i se ha anat caminat a la dreta, uns 3 metres, fins trobar un pas explosiu però mol factible, un respir i un altre placa amb dues xapes, estrep a la segona i sortida cafre fins un metre mes amunt, arribada tranqui-la a la R-10

L-11  Un llarg flanqueig a la dreta, pràcticament caminat per un bosc i amb un tros de pedra al mig amb una xapa per marcar camí fins arribar a una tanca de filferro, al seu extrem dret farem la R-11 del mateix tancat.

Baixada :
De la tanca de filferro seguir un marcat camí a munt .... i amunt !! fins arribar a la dreta a una mena de coll, de aquí un camí va recte a munt i un altre, de mes marcat, recte avall, seguir aquest esta equipat amb algun passamà en el pas de alguna tartera i en unes escales de pedra, una vegada passades aquestes el camí baixà mol ràpidament fins arribar al poble de Sarche, a on tenim el cotxe. De 30 a 60minuts

Dades :
L-01   20 metres, 5 xapes, IVº (Ao) / IIº / IIIº
     +
L-02   25 metres, 3 xapes, IIIº / IIº / IVº

L-03   25 metres, 7 xapes, IIIº / IIº  / Vº
L-04   25 metres, 5 xapes, IVº- / IIIº / IIº / IVº
L-05   20 metres, 9 xapes, IVº / IVº+ / Ao / Vº / IVº
L-06   25 metres, 9 xapes, IVº / IVº+
L-07   25 metres, 8 xapes, IVº / IVº+

L-08   20 metres, 5 xapes, IVº / IVº+
     +
L-09   20 metres, 7 xapes, IVº / IVº+

L-10   15 metres, 4 xapes, Ae / IVº / Ae / Vº / IVº
L-11   30 metres, 1 xapa, Iº / caminant

Com anar-hi  :
Altres vies  :

Placche di Baone

Via : 46º Parallelo  (180 metres  4a)

dimarts, 3 de novembre del 2015

Parete Zebrata



19-10-2015

Parete Zebrata

Settore Sportivo

Via : 46º Parallelo  (180 metres  4a)



Com arribar  :
A uns 8,5 quilòmetres de la sortida de el poble de “Arco” en direcció a “Trento” trobem una Aparcament Comunale, degudament senyalitzat a la nostre esquerra, abans em passat, a la nostre dreta, una “Gasolinera de Dro” i uns metres abans un  Càmping amb el nom de “PareteZebrata”



Aproximació  :
Del Aparcament surt un marcat camí en direcció a la paret, transcorre per un bonic bosc, arribem a una mena de pista que seguim cap a la esquerra fins trobar una fita i un mol marcat camí que puja directe a la paret, aquí el còmode camí deixa pas a un terra de tartera,mol marcat, que recorre la base de la Paret, cap a la esquerra trobarem la via que te el nom posat amb pintura, com quasi totes les vies de la zona. Uns 20 a 40 minuts segons forma física.




180 metres de IIIº amb algun pas de IVº i amb una assegurança  cada 4/5 metres i cap “màster” ve, i la desequipa..... extraordinari !!!! a sobre a dreta i a esquerra a tocar mes vies amb mes o menys assegurances per tots els gustos, això si, com a tot arreu la gent, en quantitat a les dos o tres mes equipades, les restes buides i n’hi ha un munt. 
L - 1 i 2
 Ara quins tercers i quins quarts...uffff et fan sua la cansalada, es una escala Plaent o BEB, si mes no per nosaltres.
El Toni entrant a la R-2


Som tan macos que en un parell de ocasions empalmem dos llargs en un !! es que ens sentim quasi com a “Màsters” salvant totes les distancies.... Aquesta eufòria no impedeix que surtin de la R-3 en un pas de IVº  fem un pas de Ae i es que aquests quarts..!!! uffff.

El Joan al L-3 (variant)
 Finalment arribem al cap de munt que simplement es una enorme feixa que porta a una paret de veritat mes de 500 metres.... per sort la nostre via se acaba aquí, just a sobre del camí de baixada, la resta la deixarem per als “Màsters” de veritat.
El Toni al L - 3 (original)

Una baixada còmode ens porta de nou al cotxe i com fa una bona “rasca” en comptes de anar a una terrassa a celebrar-lo, passarem per el súper i comprarem les cerveses i llaminadures corresponents per fer la celebració en la intimitat.


Descripció :
L-1  Comencem recte per una marcada canal, un principi enganyós ja que el segon pas no ho sembla però es dels difícils de la via, tota la via esta mol... però mooool suada, la sort es que pots escollir i anar fent sense gaires problemes. Un cop fet aquest pas es anant fent cap a munt fins la còmoda reunió R-1

L-2  Se surt per la esquerra de la reunió per anar després, un xic, cap a la dreta i recte amunt per un terreny que sembla trencat però que no ho esta fins arribar a la R-2.

L-3  Recte amunt per terreny mol agraït amb mol bons agafadors, anem per l’esquerra de un reguerot negre, fins una rapissa a on trobem la R-3

L-4  En aquest punt els companys de sortida ant anat cap a la dreta amb un recorregut que diuen es mes fàcil, Nosaltres em seguit les presses mes gastades  i uns parabolts que sortien a la esquerra de la reunió tot fent un pas de Ae  i recte amunt, la pedra es mol bona i els agafadors genials. R-4


L-5 Seguim per una fissura – canal que es mol maca amb certa continuïtat, un replà mol còmode es la R-5

L-6  Segueix la fissura fins que aquesta desploma un xic i a les hores un flanqueig delicat a la esquerra i amunt cap a un arbre, amb tendència a la esquerra mes còmode ens porta a la R-6

L-7  Pur tràmit, dos metres per la esquerra de la reunió, una xapa i caminant fins un arbre al costat del camí.




Dades  :

L-1   25 metres, 4 xapes, IVº / IIIº / IVº- / IIIº
L-2   25 metres, 4 xapes, IIIº


L-3   30 metres, 5 xapes, IVº
     +

L-4   25 metres, 3 xapes, Ae / IVº


L-5   30 metres, 5 xapes, IIIº / IVº
    +

L-6   25 metres, 2 xapes, IIIº / IVº 7 IIIº / IIº


L-7   20 metres, 1 xapa, IIIº / caminant

 
Baixada  :

Seguir el marcadíssim camí a vall fins arribar al peu de la paret i després agafar el mateix camí que em fet de pujada. De 40 a 60 minuts

Com anar-hi  :
Altres vies  :
 
Placche di Baone 
http://guillem2.blogspot.com/2015/11/placche-di-baone.html
 
Orizzonti Dolomitici  (250 metres 5b)

Placche di Baone



17-10-2015

Placche di Baone

Sector Attimo Fuggente


Com arribar  :
Des de el poble de Arco seguir direcció a “Ospedale” “Chiarano” un cop en aquest poble deixar el cotxe a on es pugui, nosaltres em continuat amunt per una.... mmmmm pista asfaltada que just passa un cotxe, inclòs em hagut de plegar els retrovisors per passar, senyalitzat amb algun indicador de “Falesia Baone”.
Sortint del poble el Joan i el Toni

Si optem per anar a peu se segueix per dintre el poble per una drecera que puja dreta i desprès el darrer tram de pista, tot plegat a peu de 5 a 15 minuts.

Placche di Baone
 

Com no som de la primera volada optem per anar a lo fàcil i còmode es a dir “Escalada Plaent” en una accepció no gaire acceptada per els  “Màsters” del nostre país. País que segueix estan uns 20 anys rere els de Europa, mon de la escalada inclosa.


IIIº ... el Ton i el Joan
Os podeu imaginar una zona amb vies de tres llargs,  de IIIº, amb una assegurança de químics cada 3/4 metres ...? i una via a tocar a l’altre degudament senyalitzada amb plaquetes de alumini, un lloc aplanat per ser-hi amb taula i WC...? 
IIIº.....
































Al principi els tercers de placa costant de pair ... poc a poc et vas acostumant i li agafes el truc.

Avui fa bon dia i esta ple de gent... 


Vies :
   C.G.
Comença a la dreta de un Dau buidat a la pedra

  01-01-2000
Comença a la esquerra de un Dau buidat a la pedra

  D.B.
Comença a la dreta de la C.G.

Aquestes tres vies son per la mateixa placa i les tres tenen 3/4 llargs curts, van recte amunt i tenen una corrua de assegurances, totes tres oscil·len entre el IIIº i el IVº- i totes tres es rapelant per la pròpia via, que esta equipada per fer-ho.

Com anar-hi  :
Altres vies  :

Via : 46º Parallelo  (180 metres  4a)
20 Orizzonti Dolomitici  (250 metres 5b)



dilluns, 2 de novembre del 2015

Arco - Valle del Sarca



Octubre 2015

Arco (Valle del Sarca)

Itàlia



Be !! un altre setmana de sortida amb els companys de la tercera edat.... o potser de la quarta.... en fi no ens queixem que a sobre que me acullen amb resignació no mes faltaria que els critiques i es que som la Pera ..... es allò clàssic de que quan mes grans ens fem mes se accentuen les nostres dèries... em sona a allò dels fills fumem la bulla als pares i aquests morruts  en la seva, així ens veiem .... un fa una explicació o dissertació i quant el col·lega li contesta.... no li contesta de lo que parlava.... li contesta de lo que ell pensava, lo que deia ni cas, cada un a la seva, el un que si encén la llum ..... el altre que si la tanca, el un parla del temps i el altre li contesta que fa dies que ant sortit de casa.... etc.. etc La sort es que tots passem de tots però a la vegada tots fem pinya per anar endavant, això si.... cap discussió.

Arco
 
I al mati... jejejeje, el mati es genial cadascun treu el seu paquetet de pastilles per el dia, de color blau, de color groc etc... que si Jo prenc mes que Tu ... sembla la residencia...

Genial això si,   els menys joves son els primers a dar el callo a la hora d’escalar, tinc sort de que em deixin compartir amb Ells aquests dies.

Observació Jo el mes jove amb no mes 67 desprès ve un amb 72, un amb 73 i el terrabastall del gran amb 75.

Genial Jo m’ho passo mol be amb Ells

Riva del Garda


El Lloc únic es... es... mmm com si enèsim posant una paret de Terradets al costat de un altre i això durant quilòmetres i quilòmetres de carretera i de tant en tant una paret Aragó a sobre de la de Terradets .......  i tot el entorn respira escalada, la part vella del poble de Arco una passada, una botiga d’esports al costat de l’altre i totes competint per tenir la darrera novetat....  genial!!!!


En aquesta ocasió la aproximació i la tornada fàcil, avio fins a Bèrgam (Milà) i cotxe llogat, carretera fins al poble de “Riva di Carda” i apartament “Elena”.

el apartament al 1er pis


La Tornada igual però al reves.
La estada en un agradable apartament “Elena” per 4/6 persones, la encarregada  una simpatiquíssima Valenciana d’origen,  Italiana de cor, que amb tota la seva família ens tracta com no mereixem, poso les seves dades per si algú esta interessat a anar-hi, es un lloc de confiança.



Vies :

Placche di Baone  (per escalfar motors)
46º Parallelo  (180 metres  4a)
Orizzonti Dolomitici  (250 metres 5b)



dissabte, 28 de juny del 2014

Valtellina



Juny 2014      
Valtellina

 
Joan A / Joan F  /   Ramon


Ringggg ..... sona el telèfon i els companys de Manresa i voltants em pregunten si voldria anar amb Ells....... siiiiii, però si no saps a on anem,......be es igual segur que ho passarem be, a mes en fa il·lusió, per que sortint amb ells,


 
Ton
  Jo soc el petit (espero que em mimin ... jejeje) del grup i això no passa sovint.

Aeroport i manta, lloguer de cotxe i ja i som al poblet de “Cino” a la Valtellina, passat el llac de Como, al cap de munt de Itàlia.
     

 
 

       


Per les aproximacions prenc com a punt de partida el poble de Mantello a la Valtellina.





Sasso di Remenno

Ton en Paraclimb / Guillem  en nº 31 (foto Ramon)


Un bon lloc per començar a prendre mida de les graduacions i del entorn, tan es així que comencem amb un parquímetre a la “Palestra de escalada” això si amb un bon servei de WC.

Avui es diumenge, així i tot quedem sorpresos de la quantitat de gent. També avis que deixant la cadira de rodes al costat de la via..... jejejeje








Joan F i Ramon "Fidrelli Sport (foto Guillem)

Comencem amb els “Quarts” i suant sang ...... i els agafadors a on son !!!!!, es mes llis que una copa de cava.


Granet extraordinari, compacta i lliiiiiiss


Itineraris curts de 15 a 25 metres, assegurats amb químics inox i cada 3 / 4 metres inclòs els quarts, fem uns quants i acabem amb una via de dos llargs, no ha estat malament la posta a punt





Vies :

Paraclimb   /  nº 30  /  nº 31 i  Fidrelli Sport  nº 29 






Aproximació :

En cotxe anar direcció al poble de Sondrio, 7.5 km desprès del poble de Morbegno (poble de Ardeno) agafar desvio direcció a san Martino en la “Valmassino”  


 abans de arribar a aquest poble trobarem a la nostre esquerra el aparcament, deixem el cotxe i anem caminat fins el peu del Sasso di Remenno, aproximadament entre 30 segons i 1 minut depenent de la forma física de cadascun.





Placche di Mese
Via : Insiemese


El dia esta lleganyós  aparquem el cotxe davant de les escoles  i fem els 100 metres que ens separen del peu de paret per anar a veure com va .........!!!  
Ramon a L-1
  sort que el primer llarg es de tercer, per que   a peu de via no sabem com pujar, rellisquem tant sols per pujar un metre.... això si anem amb bambes..... destrempats, es la paraula adient, tornem al cotxe tot pensant en canviar de zona i buscar un 2º o potser un Iº, com el temps esta que si plou, que si no plou decidim agafar el material i tornar al inici, inclòs anem amb els peus de gat posats.











Joan F al L-2






Som hi, ningú diu ni pió..... finalment un dels mes veterans fa un cop de cap i si hi posa......... che.... això es deixa fer .... a la fi tots ens hi posem i anem fent, mica a mica agafem confiança a les plaques llises.






El segon llarg te un pas de 4b segons la via però estem tots de acord que per nosaltres es mol mes.









L-3

El tercer llarg es mol maco per una fissura que desprès es torna horitzontal i mes fina, un pas de plac de ¡¡¡¡ uuuufffff!!! I un pas de cinta amb el peu dintre i això que es un 4c “turuuuuruuu”

Finalment el darrer llarg es de tràmit..... jejeje ja anem sobrats.

Un cop a dalt tots dient....  no si Jo ja veia que es podia fer ...... juajuajua, connats i boques...



L-3 arribant a R-3 (foto Ramon)


Aproximació :
En cotxe anar en direcció a “Chiavena”, 2 Km abans de arribar  poble de “Messe”  dintre del poble anar al “Centro sportivo” i aparcar davant de la “scuola”

Caminant travessar el pati de la escola a la esquerra el centre esportiu davant la “placche di Mese” uns 20 a 40 segons de aproximació segons entrenament físic.



Baixada :
 Es rapela la via de R-4 a R-3  50 metres

                          de R-3 a R-1  55 metres

                          de R-1 a peu de via  15 metres







Parete de Cancano

Via : Normale



Una bonica excursió en cotxe i tornem a tindre el peu de via a tocar del cotxe.

L-1 al cap de munt R-1 (foto Ramon)
 Be es un bon calcari..... però de preses invertides tota la paret. Esta a punt de 


Renoi sembla que ens salvem de escalar ...... Nooooor ja tenim el cremat de torn que tira a munt.... renoi ara no el podem deixar sol .... catxiiis











El Ton al inici del L-2




El primer llarg esta una mica sobat, per sort i amb la practica que portem busquem les preses, de peu,  mes petites i per tant menis sobades.







Inicialment provem una via del costat de 5a, però ràpidament ens passem a la Normal de 4 c que es mol mes humana.

Tots les xapes son químics.









R-3



La pedra a canviat i aquí ja trobem una mica de canto per lo que la progressió i els ànims pujant de forma exponencial.




El segon una delícia, de aquells que voldries que tinguessin 500 metres així (boques..!!)








Cordada, remullada, de 5 al L-4


Ara sembla que el cel es posa negra com el carbó, així que empalmem el tercer llarg que pràcticament es caminant i ens posem en la darrera reunió, el company, Joan F., de la cordada que va davant nostre ja ha arribat a la reunió, que es a la carretera, quant comença a plourà i ràpidament fem una cordada de 5 per sortir sota un bon xàfec.







Aproximació :
En cotxe anar en direcció a “Bornio” i continuar amb direcció “Livigno”, just desprès de passar el poble de “Premadio” seguir les indicacions que porten a “Cancano”, en un dels múltiples  rèbols  a l’esquerra una casa tancada i una amplia esplanada per aparcar, tot just sota la “Parete de Cancano”

Ara a peu uns 10/12 metres fins el peu de via.

Baixada :
El final de la via es a la mateixa carretera, però uns quants metres per sobre, el xofer deixa la motxilla i va a buscar el cotxe, també es pot fer a palletes però ja no tenim edat.....

    

La Culla

Via : La Coda del Dinosauro






Deixem el cotxe a tocar del peu de via i trobem el inici amb facilitat.


El Joan A. al inici del L-1
El Joan F. arribant a la R-1
Com no podia ser de un altre forma una placa ajupida ens rep, això si la xapa es veu al cap de munt, però el terreny es deixa fer amb comoditat, un passet per situar-se en terreny mes fàcil, això si sense cap assegurança fins arribar a sota la entrada de la R-1, un s passos guapos i ben assegurats.

L-3  i la obra de Sant Ton
Estem animats, sembla que es una bona via, el segon llarg plaques relativament fàcils i ja estem a la R-2, ara si ara es veu una placa inhumana, quant Jo arribo el Joan A. Esta fent-la i Ell que es un Màster esta suant la cansalada i no per força física, el Ton la fa de segon i en un punt, el mes difícil i paradoxalment a on la xapa allunya un munt em deixa una cadena de cintes i bagues de uns 3 / 4 metres de llarg, si aquest llarg em toca Mi, de sortida de la reunió marcant 5a i ho poc solucionar posant un estrep a reunió, desprès...... suor i llàgrimes, fins una xapa a la que me agafo com una lapa i ara be els passos de ....  5c ..... ho puc ben assegurar no se com fer-ho.... no hi  ha res... res, com puc pujo fins posar un peu a la xapa i estirem-ne tot lo que puc arribo a la cadena de andròmines que ha deixat Sant Ton ....... uffff desprès  se humanitza una mica, no mes una mica i arribo a la R3

Bonic L-4








Ara li toca al Joan F, la 4ª es un llarg força maco, algun passet per no perdre el costum, però en fi be, esta mes clivellada i en aquest terreny ens trobem mes còmodes, se la curra amb molta classe i tot xiulant.











El Màster Joan F i Sant Ton en plena obra
6a .... jejeje
La Mare del Tano ara me ha tocat la del 6a, començo amb el cul encongit, però es va fent fins  ...... fins arribar al flanqueig a la dreta i tururuuuu qui gemega ja ha rebut, es a dir es repeteix lo del quart llarg el Joan A. Se lo curra (es un Màster), el Ton  ( Sant Ton) em deixa les cintes posades i es converteix en un Ao

El bonic sisè i  darrer llarg

Catxiiiis el darrer llarg torna a ser clivellat i el  Joan F. Es mol maco i de un grau assequible per nosaltres.
La pedra es massa bona, no te ni a on agafar-se de lo compacte que es


Aproximació : 

En cotxe anar, amb cotxe, direcció a “Sondrio” a uns 7,5 quilometres abans de “Morbello”, agafar en el poble de “Ardeno” un desvio direcció  a 2Sant Martino” en la “Val Masino” travessar el poble de “Bodengo” seguir una carretera plena de revolts tancats, al mig de una corba a l’esquerra es pot aparcar tenim a uns 50 metres la Pedra dita “La Culla”.
Caminar per la carretera uns 50metres i començar a escalar

Baixada :

Es baixa en ràpels per la mateixa via
                   de  R-6 a R-4  50 metres
                   de  R-4 a R-1  50 metres
                   de R-1 a terra  20 metres

            
 
Sasso Bianco

Via : Normale

Entrada per Sasso Marrone

Via : Guardalinee

 
L-1  10 metres / 2 xapes / 4c-5a                 
L-2  15 metres / 5 xapes / 4a-5a
L-3  15 metres / 4 xapes / 4b-4c
L-4  20 metres / 2 xapes + 1 arbre / 4a-3b
 
Via extraordinària en el bon grau, per a Mi, bona roca i per gaudir-la de valent, un bon final de estada.


L-1 Sasso Marrone




Normalment se arriba per un curt camí que dona la volta a una pedra anomenada “Sasso Marrone”, com ens fa mandra caminar fem l’aproximació mes curta sortint de la mateixa carretera i fen un curt itinerari d’escalada que es la via “Guardalinee”, mentre la majoria puja per lo mes senzill i evident el Màster tira dret a munt i es que no es pot estar, te necessitat de dificultat.





L-2  


Ja estem al peu de la via pròpiament dita que evidentment es la “Normale”, com es la mes facis les xapes estan amb paràboles inox. La resta de vies amb quimiquics.



Comença amb fissures i acaba amb placa .... coi de plaques!!






El segon llarg em toca i ja tinc els pels de punta de veure al Màster passant-les canutes.... mirant mirant veig que desprès de la primera xapa lo mes lògic es anar a l’esquerra i no recte amunt, així que vaig cap a l’esquerra i beeeee, el meu grau, la meva pedra.... guaaaauuuu.


El darrer tram una diagonal a l’esquerra i tornar a la vertical, trobada general gaudint de un bon dia i uns bons companys

Aproximació :
En cotxe anar en direcció a “Chiavena”, 1Km abans de arribar  desvio a la dreta, direcció “Lattena”, passem de llarg “Dona”, una mica mes amunt trobarem a la nostre dreta unes cases, en una amplia corba a l’esquerra, 30/40 metres mes endavant a l’esquerra un lloc per aparcar i davant, uns metres mes amunt, el “Sasso Bianco” i el “Marrone” a tocar de la carretera

Baixada :
   Un Ràpel de 60 metres fins a sobre del “Sasso Bianco” desprès seguir el curt camí fins la carretera i el cotxe

Els Companys que ant tingut la paciència de suportar la meva persona

Joan F.
Ton


Joan A.
Ramon