tradueix a :

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V:Aresta Nord. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V:Aresta Nord. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 de novembre del 2018

Todgha - Toldrà


Octubre del 2018

Marroc

Gorges del Toldrà
En poc temps he anat unes quantes vegades a aquest lloc, me hagués agradat fer noves vies però les que no he fet estan fora de les meves possibilitats així que repeteixo vies per dos motius, en primer lloc per que son mol maques i es gaudeixen d’allò mes i en segon lloc i mes important de tot son els companys amb els que comparteixo el viatge, així que comentaré les vivències.

Formem tres grups diversos i quasi desconeguts entre nosaltres.
Cada un a la seva (Foto Manel)

El Manel i La Ita son sobradament coneguts per el seu encantador, pràctic i fiable Blog, son una parella summament agradable encara  que ens ha costat una mica fer-hi conya amb Ells, desprès de un parell de dies ja entraven al drap i feien les seves pròpies conyes.

L’Arseni el Joan i el Ferran formen un altre grup força heterogeni, aquest grupet es mes assequible a l’hora de fer conya fàcil i entren al drap a la mes mínima amb lo que les tertúlies se allarguen amenament durant hores, el seu “Lidel” es un perfeccionista que els fa rutllar d’allò mes eficientment.

Queda el tercer grup que som mes coneguts per els seguidors d’aquest Blog, ja que sortim habitualment L’Esteve, el Joan Marc i el Guillem, sembla que sempre estem de conya i provocant  (amigablement) al personal, no ens prenem seriosament quasi res i el “erudit” del grup quan comença a xerrar no hi ha qui el pari i acabes rallat del tot i no hi ha qui l’aguanti

En fi tot mol familiar.
Junts però separats (Foto Arseni)


Dissabte  :  Al aeroport primers contactes de tot el grup com que estem una mica separats, dintre de l’avió, no donem peu a que ens treguin.

A Fes arribem amb retràs i les paradetes estan tancades amb lo que no organitzem cap sarau, al sopar es diferent i ja es comença la conya i la esquilada per part dels autòctons, en el bar en el que sopem ens ofereixen “Vi”  i ràpidament amb la emoció del primerenc piquem i zasca !!! una bona clavada.

Diumenge :  Viatge amb taxi amb parades al súper (per interès dels autòctons)   parades a les botigues de alcohol  (Vi / Cervesa) parades per fer “pipi” i per dinar, finalment arribem a la nostre pensió/hotel, primer sopar en comunitat i separació de classes, els fumadors a fer el cigarret i el “xupito” amb el duvet a la terrassa...... .
(Foto Manel)

Aquí em aprofitar per fer contactes amb 4 catalans/es que ant arribat una estona abans, tal que encara que estant de turistes ens enrotllem com una persiana i demà vindran a escalar amb nosaltres, no saben a on es fiquen...!!!

Dilluns  :  Esmorzar col·lectiu i començant a clarificar els projectes, tres + dos marxant a fer la bonica via “Berber” amb la seva extensió fins el cim.

El Manel realitza una bonica ressenya que publica al seu Blog i que adjuntem.

Nosaltres tres esperem fen el ronso i al cap de una bona estona anem cap a els “Jardins d’Ete” que també es a on estan els nostres companys, un cop arribats comprovem que els col·legues encara estan a peu de via fen..... be no se que estaven fen, aquí es nota qui marca la pauta per que la Ita se ha posat al cap davant i tira amunt deixant als homes parlant, mentre Ella fa via amunt, sense fer-los cas.
"C'Est bien toudu ça"

Nosaltres ens em enrotllat amb l’Eva i el Joan, ella amb unes ganes boixes d’escalar, però sense material per rapelar i Ell que no ha fet mai via llarga (?). Els advertim de que som la negació de lo que es considera escaladors seriosos, tot i això se atreveixen i fem dues cordades, la veritat es que acabem passant un dia divertit i agradable, fem les vies . “C’Est bien toudu ça”  de tres llargs i la via “Je sais pas .....” de dos llargs, les dues es baixant rapelant, desprès ells van a fer una mica d’esportiva mentre nosaltres anem al bar a fer unes “frites”, una cosa ens ha sobtat i es que la jove parella ens ha classificat com a “MOLONES” ben be no sabem com agafar-lo..... però sona be, així que ens apropiem del mot.
Jardins d'Ete

Dimarts :  Fa un dia de gossos núvol, vent i fred el grup “anarco” i “Molon”  decideix  no escalar i anar al poble (Tanghir) a fer un xic de turisme i petites compres.

Els dos grups d’Alpinistes compleixen i van a fer la via Berbertraum al Pilier des Palmerais.

A la nit ens retrobem i els aguerrits escaladors/a  reconeixent que feia fred i que decideixen baixar per els ràpels, de forma rapida.
Plou ....

Dimecres  :  Plou i no fa sol els companys ens imiten i decideixen anar a fer el turista a Tanghir, nosaltres ens quedem a casa veien com plou, al migdia  se aclareix i decidim anar a menjar a la entrada de les Gorges, agafem el material per si les mosques.

Surt el Sol i fem una mica d’esportiva fàcil ..... en els “Jardins d’Ete” mes que per ganes, ho fem per tocar la pera al grup de tres que son uns ganes de categoria i es mossegaran els dits al saber que mentre ant fet el “Guiri” haguessin pogut fer alguna escalada grñgrñgrñgrñ.
"Jardins d'Ete"

Dijous  :  Dia excel·lent  que els companys aprofiten per anar a fer la bonica via de l’Aresta Nord, una gran clàssica de obligada escalada per tindre en el currículum.
"Berbertraum"

Els “Molons”  anem a fer la via que ells havien fet el dimarts, això si nosaltres gaudim de un bon Sol i una temperatura agradable, així que xino xano fem la via Berbertraum un plaer d’escalada i de companys que no paren de xerrar i tirar-se pulles.

Avui a la hora de sopar tenim sorpresa i apareix un pastis per celebrar l’aniversari de L’Ita, quina marxa que porta la Senyora Àvia ..... !!!!

Divendres  :  Avui coincidim tots en la via ....  “La Tik Sab”  com sempre els companys marxen abans de nosaltres que seguim fer el cafetó, al cap de una bona estona seguim els seus passos, hooooo !!!! sorpresa !!!!!  quant creiem que estaran en la 1ª i 2ª reunió ... poooos Nooorrr !!!!  estant tots al peu de via i com no, finalment l’Ita dona un cop de pit i tira amunt deixant als “maromos” bocabadats i obligats a seguir-la, els “Molons” esperem pacientment a que ens arribi el torn, i ens enganxem darrera del trio anem pujant poc a poc al seu darrera, la parella que va davant  es fan un fart d’esperar  i fan un curt flanqueig cap a la dreta a trobar els ràpels de la via “Berber”.
(Foto Joan Marc)
Quant arribo a la darrera reunió el trio que portem al davant decideixen seguir les seves passes, Jo faig pujar els companys i baixem per la via que em fet, de cop el cel es posa núvol, llamps, trons i pedra ens deixant ben xops mentre acabem de fer els dos ràpels i corrent cap el nostre cau, a on pengem per totes les escales de l’hotel   les cordes, material, motxilles etc ben xops, els calçotets no els pengem per que fan una ferum que espantaria al personal, i es que demà agafem l’avió de tornada i si van molles tindrem un sobre pes de categoria.


Dissabte  :  Son les 8 h i ja tenim els taxis esperant-nos abraçades de comiats amb el Ahmed i família...... apa !!!!  mes hores de viatge, arribada al Aeroport la clàssica espera de una  dependència a altre del aeroport, cosa estranya, l’avió arriba a l’hora i també ho fa a Barcelona a on ens acomiadem amb abraçades i es que al final ens em agafat afecte i no se si sabrem estar molts dies separats, en fi crec que ens acostumarem a la separació.

Una relació de vies, ressenyes i dades de avions, hotels i taxis les trobareu aquí


Dades interessants, susceptibles de variar amb el pas del temps  .....

Avió a Fes : Ryanair

Avió a Marràqueix : Vueling

Taxi a les Gorges : Abdul «Gmail 212 6 72 04 53 30» o demanar al hotel de les Gorges que os lo organitzi, es lo mes practic.

Hotel a les Gorges : Etoile des Gorges      «etoiledesgorges@gmail.com» Senyor Ahmed Amine


Sempre es interessant que ens iter-relacionin a tots els que anem per així fer una certa imatge de grup entre Tots els «Catalans» i obtindre un tracte mes atent, (crec Jo...).

dissabte, 3 de juny del 2017

Aresta Nord



08-05-2017

Marroc

Gorges del Todgha

Via  :  Aresta Nord
Nit al voltant de la taula, dema  anem a fer l’aresta ... , que no anem a fer l’aresta .... , que em fa mal el peu .... , que em fa mal la espatlla .... , que es mol llarga i farem figa .... que... que.... , fins que no anem per la segona ampolla de vi no es comença a clarificar el tema, finalment tenim acord,  anem pujant i si a la quinta reunió arribem mes tard de les 12 h,  ràpels i al Bar....
El Joan A.  al  L - 1

Avui el esmorzar el farem ben d’hora .... ben d’hora, tots amb cara seriosa enfilem la carretera de les "Gorges"  tot just les busques dels rellotges ant passat les 7 h de la matinada que estem a peu de via,  apa amunt, els llargs van desfilant i portem un horari mol bo, no fa falta dir res i tirem amunt, no recordo la hora que em arribat a dalt, però era mol bona, anem cansats 12 llargs son molts per nosaltres,
El Joan A. a la R -2  i el Joan O. al  L - 2
valorem les dues opcions de baixada, una es per la canal que transcorre a la dreta de la via i es porta directes a peu de via però es te que anar desgrimpant i fent ràpels (3) i així cansats preferim baixar a peu un xic mes llarg però mes segur i còmode.
El Joan O. al  L - 4

Que no ens penedirem vegades, de aquesta decisió, sembla que es te que fer un petit llom i ja estem ...... NOOOOORRRR un darrera el altre i sembla que no se acaba mai, fet pols, es poc  quant arribo al cap de munt, desprès la baixada ja està millor es mes còmode... però vaig fet fosfatina i se em fa eterna amb una calor aclaparadora, amb set i moltes coses mes son les 17 h i estem al Bar fent una "Coca amb frites".
El Jaume a la R - 4 i el Joan A. al L - 5

Aproximació :  Travessar les "Gorges" i al seu final a l’esquerra a uns 4/5 metres de la carretera i darrera de unes botigues de records, comença la via. Millor començar a escalar abans no muntin les paradetes.
des de  el  L - 11  la  R - 11(Joan O. / Joan F. i Joan A.) i el L- 12 (Jaume)
Descripció de la via  : 
Primer llarg  :  Placa vertical amb 5 xapes seguides, difícil però ben assegurada que permet fer alguna trampa, si es necessari, desprès trobem una petita rapissa per situar-nos al peu de una torre, un primer pas balmat que soluciono amb un pas de Ae, seguir per l’esquerra de la línia de xapes fins entrar a la reunió. 40 metres, 10 xapes, Vº+ / Ae / Vº.

Segon llarg  :  Recte amunt per un seguit de petites plaques fisurades que van fent petits lloms. 40 metres, 7 xapes, IVº - IIIº.

Tercer llarg  :  Recte amunt seguint la mateixa tònica de repiseta i plaquetes fisurades. 45 metres, 4 xapes IIIº  -  IIIº+ / IVº / IIIº / Iº.

Quart llarg  :  Recte amunt per uns lloms es passa un mini sostre per la dreta, terreny delicat, girar un xic a l’esquerra i tornar a la dreta per trobar la reunió a sobre de una petita torre. Aquí vigilar les pedres que podrien anar directes a la carretera. 40 metres, 6 xapes, Iº-IIº / IIIº / IVº / IVº+ / IVº / IVº+

Cinquè llarg  :  Amunt fàcil fins una placa  dreta i difícil amb una certa tendència a la dreta, ben assegurada permet fer alguna trampa si ho trobem necessari, passar un bloc per l’esquerra per trobar una bonica fissura, a dalt de aquesta un petit gir a l’esquerra ens porta a la reunió, sota de una aparent aresta. 45 metres, 7 xapes, IIº-IIIº / V+-Vº / IVº+ / Vº / IVº+.

Sisè llarg  :  La pedra es fa mes vermellosa, se surt amunt per un seguit de petites plaques i rapisses, tot fent alguna siga saga. 30 metres, 4 xapes, IVº+ / IIIº / IVº+ / IVº.

Setè llarg  :  Sortida fàcil per un espècie de cresta bastant horitzontal es voreja per l’esquerra un gros gendarme, desprès a la dreta per davant de un altre. 50 metres, 3 xapes, Iº / IVº / IIIº / IVº+ / IIIº / IVº

Vuitè llarg  :  Se surt per una placa fisurada difícil, desprès remunta uns esperonets, segueix un tram fàcil per fer la reunió a sobre de uns blocs. 45 metres, 4 xapes,  Vº /  IIIº-IVº / Iº / IIº.

Novè llarg  :  Sortida entre mig de blocs amb un parell de passos desprès amb una lleugera tendència a la dreta quasi caminant. 55 metres, 4 xapes, IVº / IIIº / Iº-IIº / Iº.

Desè llarga  :  Seguim per entre mig de blocs i cresta fàcil fins el peu de una placa a on està instal·lada la reunió. 55 metres, 1 xapa, IIIº / Iº-IIº / Iº.

Onze llarg  :  Sortim per la placa per desprès seguir crestejant fins un replà o collet, al seu mig una pedra i en aquesta la reunió a peu pla. 40 metres, cap xapa, IIº-IIIº.

Dotze llarg  :  Cresta fàcil amb tendència a l’esquerra i tornar a la dreta fins el cap de munt. 30 metres, cap xapa, Iº-IIº / caminant.

Baixada  :

A) per una canal a la dreta de la via, desgrimpades i tres ràpels.

B) Remuntar un seguit de lloms, que van sortint un darrera el altre i tots semblant el darrer, es van trobant alguna fita de tant en tant.

Un cop al cim i per el canto oposat es veu un coll amb camins mulers ben marcat.

Baixar del cim en direcció al Coll per terreny indefinit, però tot a vista, abans de arribar una drecera que va a trobar el camí que baixa cap a la nostre dreta, anar a trobar-lo i seguir-lo fins els peu de via.

Per mes informació  :

dijous, 1 de juny del 2017

Todgha







Marroc maig del 2017

Gorges del Todgha
Temps era temps els agosarats muntanyencs amb vigoroses barbes, fèiem sortides extra - europees, amb viatges incomodes, condicions precàries (alguns...) i podria posar molts mes adjectius.... la veritat que al menys Jo me ho passava de  Gute  i amb els col·legues rèiem i patíem per parts iguals .... mica a mica com passa, en quasi tot, a la vida  se ha anat sofisticant i nosaltres em anant envellint i ara res de aventura i a lo menys incòmode possible.

Es aquest un grupet de venerables, que quant els veus caminar per els camins van carranquejant com podem... però quant el camí passa a ser vertical .... joheeer com pujant els cabrons...!!!! (eppp amb afecte, que Jo me incloc)

Sembla que la verticalitat ens torna a revifar i pugem amb el esperit dels nens (una mica exagerat ... però queda be) la veritat es que anem fent tot buscant itineraris de grau amable i si en algun punt es passa de to, trèiem la nostre experiència en fer totes les trampes possibles .... estreps, ganxos, antena etc.

Una cosa que si tenim es que remuguem mol mes que abans  i no parem de criticar-nos, ni mentre escalem, ni a les reunions.... però de forma simpa..

En fi com que ens coneixem de fa molts anys, ja pots anar parlant que ningú et fa cas i cada un porta la seva guerra, passant de la resta....i no te enteres de lo que et diuen..... jejejeje  es com llegir un TB de Jaimito !!! però  mol mes divertit, si mes no a nosaltres ens està be i que no vingui un de fora a ficar el nas que sortirà escaldat.

Així que em buscat un reco de mon, que sembla una aventura per molta gent però que en realitat no ho es, es còmoda la aproximació en avio + taxi i ja estem a la porta de un hotelet amb encant i un toc exòtic a sobre està be de preu, per la nostra economia de jubilats.

La pedra es extraordinària, amb una adherència acollonant i en general amb molt bons agafadors, en el seu temps era mes de aventura, ara segueixen trobant-se vies de aventures, però se ha fet un enorme treball de equipament amb paràboles i condicionant les reunió i ràpels de baixada, també se ant obert un innumerable nombre de vies noves tant de boulder com llargues i tot a tocar de l’hotel, en fi un goig.

Un impulsor de aquest canvi, que te els seus detractors i el seus admiradors, a estat el Julio Soares un francès establert en el poble a on te una botiga de esports, lloga TOT el material per escalar i per fer ferrades així com fa i facilita guies de escalada per que et portin a escalar, també a editat una guia, a nosaltres ens a facilitat el hotel a un preu assequible i els taxis a preu de tarifa oficial. Al final donaré les seves referències per si algú esteu interessats en contactar.

Be penso que ha aquestes alçades ja sabeu que estem al Marroc a la província de Tinghir, Gorges del Todgha, teòricament tenim mes de 400 vies per fer, en aquesta ocasió no les em pogut fer totes així que em escollit unes quantes per començar i en la propera reencarnació seguirem amb les altres.... jejejeje.

Aproximació als "Jardins d'Été"
Des de el nostre hotelet se segueix la carretera fins arribar a la entrada de les "Gorges" se travessa  tot aquest magnific congost i a uns 100 metres de la sortida girar a la dreta travessar el riu i aquí comença els "jadins d'Ëté" unes petites parcel·les de cultiu, que es creuen amb cura, fins a la paret. Entre 10 i 20 minuts segons punt de partida.
Vies :
Allez madame
Raba Inchallam
http://guillem2.blogspot.com/2017/06/esportives-todgha.html
http://guillem2.blogspot.com/2017/06/tik-sab.html
Per informació, consulta i organització :

Julio Soares

e-mail

aventures.verticales@menara.ma

Disposa de una casa rural per grups  (Secret Garden / Climber House)

Ens ha dit que si algun equipador està disposat a obrir seguit les pautes de seguretat del sector i / o ajudar-lo a Ell,  serà ben rebut i alimentat, gratuïtament, a casa seva.