Temps era temps els agosarats muntanyencs amb vigoroses barbes, fèiem sortides extra - europees, amb viatges incomodes, condicions precàries (alguns...) i podria posar molts mes adjectius.... la veritat que al menys Jo me ho passava de Gute i amb els col·legues rèiem i patíem per parts iguals .... mica a mica com passa, en quasi tot, a la vida se ha anat sofisticant i nosaltres em anant envellint i ara res de aventura i a lo menys incòmode possible.
Es aquest un grupet de venerables, que quant els veus caminar per els camins van carranquejant com podem... però quant el camí passa a ser vertical .... joheeer com pujant els cabrons...!!!! (eppp amb afecte, que Jo me incloc)
Sembla que la verticalitat ens torna a revifar i pugem amb el esperit dels nens (una mica exagerat ... però queda be) la veritat es que anem fent tot buscant itineraris de grau amable i si en algun punt es passa de to, trèiem la nostre experiència en fer totes les trampes possibles .... estreps, ganxos, antena etc.
Així que hem buscat un racó de món, que sembla una aventura per molta gent però que en realitat no ho és, és còmoda l'aproximació amb avió + taxi i ja estem a la porta d'un hotelet amb encant i un toc exòtic a sobre està bé de preu, per la nostra economia de jubilats.
La pedra és extraordinària, amb una adherència acollonant i en general amb molt bons agafadors, en el seu temps era més d'aventura, ara segueixen trobant-se vies d'aventures, però s'ha fet un enorme treball d'equipament amb paràboles i condicionant les reunions i ràpels de baixada, també sé han obert un innumerable nombre de vies noves tant de boulder com llargues i tot a tocar de l’hotel, en fi un goig.
Un impulsor d'aquest canvi, que té els seus detractors i els seus admiradors, ha estat el Julio Soares un francès establert en el poble a on té una botiga d'esports.
Bé penso que a hores d'ara ja sabeu que estem al Marroc a la província de Tinghir, Gorges del Todgha, teòricament tenim més de 400 vies per fer, en aquesta ocasió no les hem pogut fer totes així que hem escollit unes quantes per començar i en la següent reencarnació seguirem amb les altres.... jejejeje.
Aproximació als "Jardins d'Été"
Des del nostre hotelet se segueix la carretera fins a arribar a l'entrada de les "Gorges" es travessa tot aquest magnífic congost i a uns 100 metres de la sortida girar a la dreta travessar el riu i aquí comença els "jadins d'Ëté" unes petites parcel·les de cultiu, que es creuen amb cura, fins a la paret. Entre 10 i 20 minuts segons punt de partida.
.JPG)