tradueix a :

dissabte, 28 de juny del 2014

Valtellina



Juny 2014      
Valtellina

 
Joan A / Joan F  /   Ramon


Ringggg ..... sona el telèfon i els companys de Manresa i voltants em pregunten si voldria anar amb Ells....... siiiiii, però si no saps a on anem,......be es igual segur que ho passarem be, a mes en fa il·lusió, per que sortint amb ells,


 
Ton
  Jo soc el petit (espero que em mimin ... jejeje) del grup i això no passa sovint.

Aeroport i manta, lloguer de cotxe i ja i som al poblet de “Cino” a la Valtellina, passat el llac de Como, al cap de munt de Itàlia.
     

 
 

       


Per les aproximacions prenc com a punt de partida el poble de Mantello a la Valtellina.





Sasso di Remenno

Ton en Paraclimb / Guillem  en nº 31 (foto Ramon)


Un bon lloc per començar a prendre mida de les graduacions i del entorn, tan es així que comencem amb un parquímetre a la “Palestra de escalada” això si amb un bon servei de WC.

Avui es diumenge, així i tot quedem sorpresos de la quantitat de gent. També avis que deixant la cadira de rodes al costat de la via..... jejejeje








Joan F i Ramon "Fidrelli Sport (foto Guillem)

Comencem amb els “Quarts” i suant sang ...... i els agafadors a on son !!!!!, es mes llis que una copa de cava.


Granet extraordinari, compacta i lliiiiiiss


Itineraris curts de 15 a 25 metres, assegurats amb químics inox i cada 3 / 4 metres inclòs els quarts, fem uns quants i acabem amb una via de dos llargs, no ha estat malament la posta a punt





Vies :

Paraclimb   /  nº 30  /  nº 31 i  Fidrelli Sport  nº 29 






Aproximació :

En cotxe anar direcció al poble de Sondrio, 7.5 km desprès del poble de Morbegno (poble de Ardeno) agafar desvio direcció a san Martino en la “Valmassino”  


 abans de arribar a aquest poble trobarem a la nostre esquerra el aparcament, deixem el cotxe i anem caminat fins el peu del Sasso di Remenno, aproximadament entre 30 segons i 1 minut depenent de la forma física de cadascun.





Placche di Mese
Via : Insiemese


El dia esta lleganyós  aparquem el cotxe davant de les escoles  i fem els 100 metres que ens separen del peu de paret per anar a veure com va .........!!!  
Ramon a L-1
  sort que el primer llarg es de tercer, per que   a peu de via no sabem com pujar, rellisquem tant sols per pujar un metre.... això si anem amb bambes..... destrempats, es la paraula adient, tornem al cotxe tot pensant en canviar de zona i buscar un 2º o potser un Iº, com el temps esta que si plou, que si no plou decidim agafar el material i tornar al inici, inclòs anem amb els peus de gat posats.











Joan F al L-2






Som hi, ningú diu ni pió..... finalment un dels mes veterans fa un cop de cap i si hi posa......... che.... això es deixa fer .... a la fi tots ens hi posem i anem fent, mica a mica agafem confiança a les plaques llises.






El segon llarg te un pas de 4b segons la via però estem tots de acord que per nosaltres es mol mes.









L-3

El tercer llarg es mol maco per una fissura que desprès es torna horitzontal i mes fina, un pas de plac de ¡¡¡¡ uuuufffff!!! I un pas de cinta amb el peu dintre i això que es un 4c “turuuuuruuu”

Finalment el darrer llarg es de tràmit..... jejeje ja anem sobrats.

Un cop a dalt tots dient....  no si Jo ja veia que es podia fer ...... juajuajua, connats i boques...



L-3 arribant a R-3 (foto Ramon)


Aproximació :
En cotxe anar en direcció a “Chiavena”, 2 Km abans de arribar  poble de “Messe”  dintre del poble anar al “Centro sportivo” i aparcar davant de la “scuola”

Caminant travessar el pati de la escola a la esquerra el centre esportiu davant la “placche di Mese” uns 20 a 40 segons de aproximació segons entrenament físic.



Baixada :
 Es rapela la via de R-4 a R-3  50 metres

                          de R-3 a R-1  55 metres

                          de R-1 a peu de via  15 metres







Parete de Cancano

Via : Normale



Una bonica excursió en cotxe i tornem a tindre el peu de via a tocar del cotxe.

L-1 al cap de munt R-1 (foto Ramon)
 Be es un bon calcari..... però de preses invertides tota la paret. Esta a punt de 


Renoi sembla que ens salvem de escalar ...... Nooooor ja tenim el cremat de torn que tira a munt.... renoi ara no el podem deixar sol .... catxiiis











El Ton al inici del L-2




El primer llarg esta una mica sobat, per sort i amb la practica que portem busquem les preses, de peu,  mes petites i per tant menis sobades.







Inicialment provem una via del costat de 5a, però ràpidament ens passem a la Normal de 4 c que es mol mes humana.

Tots les xapes son químics.









R-3



La pedra a canviat i aquí ja trobem una mica de canto per lo que la progressió i els ànims pujant de forma exponencial.




El segon una delícia, de aquells que voldries que tinguessin 500 metres així (boques..!!)








Cordada, remullada, de 5 al L-4


Ara sembla que el cel es posa negra com el carbó, així que empalmem el tercer llarg que pràcticament es caminant i ens posem en la darrera reunió, el company, Joan F., de la cordada que va davant nostre ja ha arribat a la reunió, que es a la carretera, quant comença a plourà i ràpidament fem una cordada de 5 per sortir sota un bon xàfec.







Aproximació :
En cotxe anar en direcció a “Bornio” i continuar amb direcció “Livigno”, just desprès de passar el poble de “Premadio” seguir les indicacions que porten a “Cancano”, en un dels múltiples  rèbols  a l’esquerra una casa tancada i una amplia esplanada per aparcar, tot just sota la “Parete de Cancano”

Ara a peu uns 10/12 metres fins el peu de via.

Baixada :
El final de la via es a la mateixa carretera, però uns quants metres per sobre, el xofer deixa la motxilla i va a buscar el cotxe, també es pot fer a palletes però ja no tenim edat.....

    

La Culla

Via : La Coda del Dinosauro






Deixem el cotxe a tocar del peu de via i trobem el inici amb facilitat.


El Joan A. al inici del L-1
El Joan F. arribant a la R-1
Com no podia ser de un altre forma una placa ajupida ens rep, això si la xapa es veu al cap de munt, però el terreny es deixa fer amb comoditat, un passet per situar-se en terreny mes fàcil, això si sense cap assegurança fins arribar a sota la entrada de la R-1, un s passos guapos i ben assegurats.

L-3  i la obra de Sant Ton
Estem animats, sembla que es una bona via, el segon llarg plaques relativament fàcils i ja estem a la R-2, ara si ara es veu una placa inhumana, quant Jo arribo el Joan A. Esta fent-la i Ell que es un Màster esta suant la cansalada i no per força física, el Ton la fa de segon i en un punt, el mes difícil i paradoxalment a on la xapa allunya un munt em deixa una cadena de cintes i bagues de uns 3 / 4 metres de llarg, si aquest llarg em toca Mi, de sortida de la reunió marcant 5a i ho poc solucionar posant un estrep a reunió, desprès...... suor i llàgrimes, fins una xapa a la que me agafo com una lapa i ara be els passos de ....  5c ..... ho puc ben assegurar no se com fer-ho.... no hi  ha res... res, com puc pujo fins posar un peu a la xapa i estirem-ne tot lo que puc arribo a la cadena de andròmines que ha deixat Sant Ton ....... uffff desprès  se humanitza una mica, no mes una mica i arribo a la R3

Bonic L-4








Ara li toca al Joan F, la 4ª es un llarg força maco, algun passet per no perdre el costum, però en fi be, esta mes clivellada i en aquest terreny ens trobem mes còmodes, se la curra amb molta classe i tot xiulant.











El Màster Joan F i Sant Ton en plena obra
6a .... jejeje
La Mare del Tano ara me ha tocat la del 6a, començo amb el cul encongit, però es va fent fins  ...... fins arribar al flanqueig a la dreta i tururuuuu qui gemega ja ha rebut, es a dir es repeteix lo del quart llarg el Joan A. Se lo curra (es un Màster), el Ton  ( Sant Ton) em deixa les cintes posades i es converteix en un Ao

El bonic sisè i  darrer llarg

Catxiiiis el darrer llarg torna a ser clivellat i el  Joan F. Es mol maco i de un grau assequible per nosaltres.
La pedra es massa bona, no te ni a on agafar-se de lo compacte que es


Aproximació : 

En cotxe anar, amb cotxe, direcció a “Sondrio” a uns 7,5 quilometres abans de “Morbello”, agafar en el poble de “Ardeno” un desvio direcció  a 2Sant Martino” en la “Val Masino” travessar el poble de “Bodengo” seguir una carretera plena de revolts tancats, al mig de una corba a l’esquerra es pot aparcar tenim a uns 50 metres la Pedra dita “La Culla”.
Caminar per la carretera uns 50metres i començar a escalar

Baixada :

Es baixa en ràpels per la mateixa via
                   de  R-6 a R-4  50 metres
                   de  R-4 a R-1  50 metres
                   de R-1 a terra  20 metres

            
 
Sasso Bianco

Via : Normale

Entrada per Sasso Marrone

Via : Guardalinee

 
L-1  10 metres / 2 xapes / 4c-5a                 
L-2  15 metres / 5 xapes / 4a-5a
L-3  15 metres / 4 xapes / 4b-4c
L-4  20 metres / 2 xapes + 1 arbre / 4a-3b
 
Via extraordinària en el bon grau, per a Mi, bona roca i per gaudir-la de valent, un bon final de estada.


L-1 Sasso Marrone




Normalment se arriba per un curt camí que dona la volta a una pedra anomenada “Sasso Marrone”, com ens fa mandra caminar fem l’aproximació mes curta sortint de la mateixa carretera i fen un curt itinerari d’escalada que es la via “Guardalinee”, mentre la majoria puja per lo mes senzill i evident el Màster tira dret a munt i es que no es pot estar, te necessitat de dificultat.





L-2  


Ja estem al peu de la via pròpiament dita que evidentment es la “Normale”, com es la mes facis les xapes estan amb paràboles inox. La resta de vies amb quimiquics.



Comença amb fissures i acaba amb placa .... coi de plaques!!






El segon llarg em toca i ja tinc els pels de punta de veure al Màster passant-les canutes.... mirant mirant veig que desprès de la primera xapa lo mes lògic es anar a l’esquerra i no recte amunt, així que vaig cap a l’esquerra i beeeee, el meu grau, la meva pedra.... guaaaauuuu.


El darrer tram una diagonal a l’esquerra i tornar a la vertical, trobada general gaudint de un bon dia i uns bons companys

Aproximació :
En cotxe anar en direcció a “Chiavena”, 1Km abans de arribar  desvio a la dreta, direcció “Lattena”, passem de llarg “Dona”, una mica mes amunt trobarem a la nostre dreta unes cases, en una amplia corba a l’esquerra, 30/40 metres mes endavant a l’esquerra un lloc per aparcar i davant, uns metres mes amunt, el “Sasso Bianco” i el “Marrone” a tocar de la carretera

Baixada :
   Un Ràpel de 60 metres fins a sobre del “Sasso Bianco” desprès seguir el curt camí fins la carretera i el cotxe

Els Companys que ant tingut la paciència de suportar la meva persona

Joan F.
Ton


Joan A.
Ramon