dilluns, 14 de setembre de 2020

Cresta “Tió Maria”

 

10-09-2020

Sant Llorenç de Montgai

Via :  Cresta “Tió Maria”

Ha estat uns dies de pluja assentat confortablement al sofà de casa veient el cel negre i el aigua com anava caient, avui toca sortir i es que això de mantindre el “carnee” de escalador, ni que sigui a “regional amateur” es molt dur.

R - 1 i traçat de el L - 2
En fi, un bon esmorzar a Bellcaire, el bar buit si mes no de gent del ram, al arribar a Sant Llorenç es veu tot ben buit i el lloc a on se aparca buit, som els únics, cosa que no variarà en tot el mati, ens dona una sensació de haver tornat 20 anys enrere.
R - 1 des de el L - 2

Avui el Martí ens ha abandonat per una altre... en fi L’Esteve i Jo ens dirigim amb pas ferm i decidit a efectuar la nostre aventura del dia, pas que al poc se estronca, el pas de el camí al peu de via es una muralla de vegetació, provem per un parell de llocs, però sense unes estisores de podar ho veig difícil, total son just una desena de metres, finalment accedim a tocar pedra, això si esgarrinxats i sagnants,

L'Esteve al L - 3
som conscients que el inici de la via esta 5 o 6 metres a la nostre esquerra, però es una selva i decidim no fer de “Tarzan”, afixi que pugem amunt amb la idea de trobar-nos a mitja tirada, però així i sense dificultat remarcable arribem a la primera reunió.
R - 3 des de el L - 4

La via la recordàvem divertida, Jo com canvia la perspectiva i es que amb “la Pandèmia” algú ha aprofitat per pujar mig grau la dificultat de les vies a las que nosaltres anem, en fi ja tornem ha ser al nostre lloc de referència amb una virra al davant i protegint-nos del Sol.

Aproximació :     

Amb Cotxe

A Peu 

Des de el lloc a on se aparca agafar el camí per anar a La Formiguera, deixem el corriol que va a la Formiguera i seguim per el fons de la vall uns metres mes fins a situar-nos a sota de la petita cresta, xapa visible des de el camí, el inici esta a uns escassos 15 metres, una fletxa picada a la pedra.

Descripció de la via : 

Primer llarg  :  Rampa de bona pedra un xic relliscosa i grau mol amable, mol ben assegurada, que ens porta al peu de la Cresta pròpiament dita. 30 metres, 7 xapes, IIIº / IIIº+/ IIIº .

Segon llarg  :    Per sobre la reunió uns primers metres drets però amb uns bons agafadors i mol bona pedra, un cop arribat al cap de munt tenim un flanqueig a la dreta amb tres xapes, es veu fumut així que per l’esquerra de la primera xapa fem una superació i ens posem dos o tres pams per sobre les xapes, en una llastra inclinada i amb fissures, un petit arbre ens permet posar una cinta  a l’alçada de la segona xapa, desprès ja directe anem una mica a la nostre esquerra amb uns bonics passos que ens porten a un curt tram de cresta i a un ampli collet a on trobem la reunió. 35 metres, 10 xapes, IVº - IVº+ / Vº-Ao / IVº / IIIº

Tercer Llarg  :   Se surt per la dreta de la reunió i amunt, un xic a l’esquerra, per terreny amb bons agafadors, amb algun pas atlètic, fins situar-nos al peu de un petit díedre, aquí l’escalada es un xic tècnica i no es fàcil, mol ben assegurat i amb mol bona pedra, la sortida es explosiva, encara que es pot sol solucionar agafant-se a les dues ultimes xapes i fent per tant Ao, un cop superat seguir la cresta mol mes còmoda, encara que te algun paset aïllat. 35 metres, 9 xapes, IVº / IVº+ / Vº-Ao / IVº-IIIº.

Quart llarg  :  La via originalment surt per la dreta amb un bonic tram ben assegurat, es pot sortir per l’esquerra mol mes fàcil fins retrobar el fil de la cresta a on els dos itineraris es ajunten per seguir còmodament fins el final de la cresta a on trobem la darrera reunió. 50 metres, 8 xapes, IVº / Vº-Ao/ IVº / IIIº / Iº

Baixada :  Segons sortim anar, caminant, a l’esquerra, marcat camí que seguirem i en un "tres i no res" ens porta al aparcament.

 Suggeriments de vies per anar-hi

 Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat.

Quercus

 

12-09-2020

Berga

Santuari de Queralt

Via :  Quercus

Som-hi el pont de tres dies de el 11 de Setembre, alliberats de anar a la “mani” multitudinària que seria la definitiva, això deien i això creiem, en canvi aquest any cues quilomètriques per anar als llocs de muntanya, cims atapeïts, pobles queixant-se de per que els envaeixen, quan feia un any es queixaven de que ningú els feien cas i que per que, en comptes de anar-se lluny, els pixa-pins no anaven a veure’ls....

L'Esteve al L - 1 (foto Raimon)

En fi nosaltres tranquil·lament el dia de el mig ens anem a esmorzar a Berga, al principi érem dos, desprès tres i al final sis.

Com sempre algú, mentre fèiem el cigaló va dir .... que os sembla si fem alguna coseta per dissimular ...... ??

Mirades de complicitat, de mandra, de ufff hi ha aquet quina mosca li ha picat ...!!!!

El Raimon al L - 2

Finalment un diu .... be anem-hi però no mes si funciona el funicular, si no funciona tornem a fer la birra..... així que poc a poc anem cap el aparcament de el Santuari.... un eixerit del grup va a veure el “funi” i torna dient SI funciona..... ufff no queda mes remei que pujar, carreguem les motxilles i ens deixem pujar dintre del petit vagó, un cop a dalt abonem el import de la pujada i baixada i am pas lent ens dirigim a peu de via.

L'Esteve al L - 3

Poc a poc es van desplegant les cordes i mes o menys decidits anem pujant, pedra de mol bona qualitat, molt ben assegurada i dificultat moderada. Tant es així que el nostre col·lega que en teoria porta molt de temps sense escalar, amb uns hàbils i rapits moviments, ens pren els dos caps de corda i acaba fent dos llargs de corda, per que et fies, entre el un i el altre Jo no faig cap i vaig tota la estona penjat de la corda com vulgar “Xoriço”.

La Rosa al L - 4 A  (foto Juanjo)

En l’altre cordada la “Rosa” se entesta a fer el darrer llarg per la sortida mes difícil, amb suor i llàgrimes se el treu, el “Juanjo” sense complexes (es de els nostres) passa aprofitant tot lo que la tecnologia a posat al seu abast i el “Tito” al seu darrera ni se ha assabentat de que era difícil...., en fi em de cuidar la canalla que ens traurà a passejar....

Aproximació :         

Des de el aparcament de el Santuari de Queralt, arribar-se al funicular, pujar-hi o pujar les escales que queden a la nostre esquerra, al cap de munt seguir el camí que dona la volta a la muntanya, als dos minuts arribem al gran Mirador que marca el inici de la via, la via es una línia de xapes que passa entre mig de dues alzines característiques, al terra una pedra plana. 2 a 4 minuts segons forma física.

Descripció  :

Primer llarg : Placa plaent, un cop arribem a passar entre les dues alzines trobem el pas mes difícil del llarg, seguim per la placa amb una pedra de primera i uns bons agafadors, just abans de arribar a la reunió un pedrot al mig que podem pujar directe o seguint la lògica un xic per la dreta, tot ben evident, em passat per la nostre dreta dos reunions / des-penjament, de diferents vies esportives, dos xapes marquen la nostre reunió. 30 metres, 13 xapes, IVº / IVº+ / IVº ; IVº-

Segon llarg : Es puja quasi caminant uns primers metres per desprès agafar un evident  llom / aresta en una agradable grimpada, amanida amb algun bloc a superar, tot això amb una dificultat baixa amb les assegurances als llocs adequats, reunió de dues xapes al peu de un petit mur. 35 metres, 4 xapes, IIº / IIIº

Tercer llarg : Per a mi el mes maco, se surt cap a la dreta per una placa inclinada, fins situar-nos en el punt feble de un petit mur un xic balmat, se supera amb uns agafadors extraordinaris, se segueix recte amunt amb uns agafador mol bons  i terreny vertical fins sortir a un ampla collet, travessar-lo, caminant, i a la paret del davant 2 xapes marquen la reunió. 25 metres, 11 xapes, IIIº / IVº+ / IVº.

Quart llarg  : 

Sortida A) 03-02-2019

Dret per l’esquerra de la reunió el primer pas tira un xic enrere i ens em agafat a la cinta per xapar el següent i ajudat per aquest posar-nos còmodes, seguint desprès per un tram vertical i amb una certa dificultat, mol ben assegurat, fins a sortir al cim de l’agulla. 12 metres, 5 xapes, Ao / Vº.

Sortida B) 23-03-2019

Per la dreta de la reunió pujar a un petit collet, quasi caminant, posats al fil de l’espero pujar un xic a la dreta per terreny mol vertical, un cop passats els dos primers metres anar a l’esquerra de l’espero i pujar dret a munt. 10 metres, 5 xapes, Ao / IVº+ / IVº.

Sortida C) 04-12-2019

Per la dreta de la reunió pujar a un petit collet, quasi caminant, posats al fil de l’esperò resseguir la paret per la seva base i cap a la dreta, per terreny fàcil fins quasi el seu final fins situar-nos sota el cim un pas de IVº assegurat i després segueix fàcilment fins el cap de munt. 10 metres, 5 xapes, II / IVº / IIº

La baixada :  A la esquerra (sentit de l’escalada)  del Pal metàl·lic del cim  trobarem un marcat camí que en poca estona ens deixa a peu de via.