25-01-15
Garraf
Penya Segat de Garraf
La
Falconera
Via : Barba Roja
Previsió de vent, de fred uffff quines ganes de no deixar el
sofà..!!!
Els col·legues truquen grgrgr
El August al L-1 |
Primer entrebanc el Bar del ciclistes esta xapat “In saecula saeculorum” volta a la
rotonda i tornar enrere missió ... trobar obert un bar ... normal al Gener en
una zona turística d’estiu ...!!!
Resolt el primer entrebanc i amb la panxa contenta
enfilem cap a “Castefaaa” com li diuen
els “quillos”, aparcar en zona blava.. però que no es blava.... travessar el
port i al seu extrem...... “Cagadaaaaa” majúscula no es “Castefaaa” les pedres
estan a Garraf .... una neurona i esta malament, es nota que fa segles que no
venim per aquestes terres.
Ara si ... ara estem al lloc adequat i amb un aparcament
lliure a la punta de lo que es pot anar en vehicle motoritzat, la pedra evident
davant els nassos un o un i mig minuts
de un còmode camí pla ens deixant davant de la pedra al inici de una petita
pedrera .... desprès de 3/4 minuts de
costosa pujada arribem a tocar la pedra, a la esquerra del con que puja mes
amunt, una xapa amb restes de pintura vermella ens marca el inici de la via,
com últimament passa som 5 i pugem
El Guillem al L-2 (foto Joan Marc) |
amb gracia, nivell i sense presa tot gaudint de un dia per anar
amb mànigues de camisa, la via que va obrir en el seu dia el memorable “Gaston”,
mante unes xapes amb reblons rovellats, però de mol bon ver, per sort un reequipament
acurat amb parabol a respectat aquestes peces pe que així en donem una idea del
material de la època, si es vol es pot pujar per les velles o per les noves o
per les dues...... a gust del consumidor, es un goix que aquesta pedra que va
estar a punt de ser engolida per la Pedrera, se a pogut salvar .....
Primer llarg, xapa amb restes de pintura vermella que permet
lligar-te per assegurar al primer, una rampa dolça i suau ens introdueix a
aqueta pedra, una doble xapa i es posa dret, el August que es un crac no mes fa
tres passos de estreps, això si
Joan Marc arribant a la R-2 |
amb elegància pròpia dels ballarins del Liceu,
els altres ens arrosseguem com bonament podem, una sortida amb bons agafadors i
un tram ajagut que ens port cap a la dreta al peu de una placa amb un bona i còmode
reunió.
Segon llarg comença amb una fissura que a mi em costa mol,
em diuen que un xic a la dreta es mes fàcil
..?? finalment arribo al peu de
la placa i aprofitant tot lo aprofitable i fent tots els “truquis” possibles
vaig pujant en Ao fins trobar un forat impressionat per la ma dreta, però els meus bracets no
donant per tant i trec l’estrep, a continuació un forat tan immens com el
anterior per la ma esquerra,
L - 3 |
segueixo amb un segon pas de estreps i es que no
dono la talla....!!! sortida un xic especial, que no difícil i un
còmode tram en diagonal a l’esquerra em porta a la reunió en una còmoda rapissa
.
Tercer llarg sortida capa la dreta, un ressalt que es pot
protegir am un tasco o friend petit i a caminar per una pedrera, passar a la
dreta de un arbre en direcció a la cresta, un altre tram de pedra fàcil però a
controlar, seguim amb tendència a la dreta per donar la volta a una pedra que
surt com el bec de un lloro, friend mitja / petit i sortida directa no difícil,
però amb la pedra a controlar.
L-1 30 metres, 7 xapes, II` /
III` / IV` / V` / Ae (3 passos) / Iv`= /
IV` / III` / II` / I`
L-2 25 metres, 9 xapes, V` /
V`] / Ao (4 passos) / Ae (2 passos) /
IV`] / IV`
L-3 55 metres, 2 friends / 1
arbre, III` / IV` / I` / III` / IV`
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar
aquí :
http://guillem2.blogspot.com/2015/02/garraf-la-falconera.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada