Jopuma

27-06-2024

Camarasa
El Puro
Via: Jopuma entrada anònima

Avui abandonats per tots els nostres companys ens trobem el Raimon i Jo.
Si, avui xarrem una bona estona a l'hora del Bar, que si anirem a eleccions, que si no... que com està avançant l'extrema dreta a tot Europa, que és fascinant que el gruix dels seus votants són la classe treballadora, que si els impostos baixant les prestacions socials, que són les que fem servir majoritàriament la classe treballadora, es degradaran. Que avui en dia ningú se auto nomena "treballador" tots són altres noms derivats de multitud de fragmentació de l'original. Com a tècnic de… Infinitat de qualificatius, tants com "currantes", Etc. parlem d'aquesta bossa de pobresa de gent que treballa i no arriba a cobrir les despeses bàsiques per sobre viure, dels pobres que no tenen futur, dels infants que neixen en aquestes famílies putejades per l'economia domestica i per la falta de formació i de cultura, això sí, totes enganxades a un mòbil i encara que malviuen de les ajudes, ells no és considerant "currantes". Diuen que aquesta bossa de pobresa a Barcelona està rondant al voltant del 30 al 35%. La resta viu més o menys bé.

El Guillem al L-1 (foto Raimon)

Avui el Raimon m'enganya miserablement, això si tot buscant l'ombra que ara el Sol pica de veritat, anem a Camarasa, més concretament al Puro. Primera sorpresa el cotxe aparcat al costat de la carretera general, una tanca barra el pas per la petita carretera de la central hidroelèctrica. Això vol dir dos kilòmetres de pista asfaltada, a l'anada se'm fa llarg, però és pla, la tornada se'm fa eterna i tot fa pujada.

El Raimon al L - 2

En fi, davant de l'entrada a la central enfilem el camí que puja dret, directe i curt fins al peu del Puro, ara cap a la dreta seguim uns metres fins a trobar a l'altura del cap unes cadenes quasi horitzontals que ens porten al peu de la canal i a l'inici de la via. Cal remarcar la qualitat de la pedra, a remarcar el fàcil que és despistar-se com m'ha passat a mi en el tercer i darrer llarg que no he vist unes xapes dos o tres metres a la meva dreta i m'he enredat en una curta variant de 6a (diuen) ja m'ha costat arribar a la xapa que a la que ho he fet he tret l'estrep i després de recuperar l'alè he pujat còmodament una sortida un xic dreta i després un altre pas d'estrep, que potser no hagué fes falta, però ja anava esbufegant i no he dubtat, en acabat retrobament amb la via que seguim i arribada al cim còmodament.

Des de la despistada la R-2

Aproximació:
Deixar el cotxe a l'inici de la pista asfaltada que va a la Central Hidràulica, barrera metàl·lica barrant el pas, seguir-la fins a uns metres abans d'arribar-hi a l'entrada, uns 2 km. Un camí surt a la nostra dreta, puja directe i dret fins al peu del Puro. Entre 15 i 30 minuts la carretera, entre 1 i 6 minuts el camí. Els temps dependran de la forma física de cada un de nosaltres.
Un cop al peu de puro seguir un fressat camí cap a la nostra dreta, als pocs metres trobarem a la nostra esquerra i a l'altura del cap, unes grosses cadenes que en un flanqueig ascendent a l'esquerra d'uns 10 metres, ens deixarà al peu de la via.
La via:
Per l'itinerari es troben diferents reunions i segons el grau de coneixement de la paret uns fan els llargs més curts o més llargs segons conveniència.
Primer llarg: segueix l'esperó esquerre, sentit marxa, de la canal, primers passos drets que és suavitzant una mica si pugés un xic a la dreta de la primera xapa, agafadors i pedra de primera, anem remuntant per terreny agradable i ben assegurat fins a arribar a un ampli replà, a la pedra del davant i un xic a la dreta dues xapes marquen la reunió. 28 metres, 8 xapes, IVº - IVº+.
Segon llarg: Recte amunt per un marcat esperó a l'esquerra de la canal que anem seguint, ara uns passos a l'esquerra ara a la dreta, sempre buscant el més factible, fàcilment auto protegible, fins a arribar a un marcat petit arbret, al seu costat trobarem dues xapes de reunió. 25 metres, 3 xapes, IVº - IVº+.
Tercer llarg: Se surt per l'esquerra de la reunió fins a situar-nos a sota d'un petit gendarme o pirulí, en teoria la via va per dreta, fins aquí seguim la tònica general IVº - IVº+, aquí i per distracció meva he tirat per l'esquerra a trobar una xapa al mig d'una placa, aquí pas d'estrep amb sortida dreta per situar-nos a sota un altre placa, no tan difícil però que també li he posat un estrep, sortida més còmoda i retrobament de la via que anàvem seguint, d'aquí al cim un recorregut més fàcil com la tònica general. 35 metres, 7 xapes, IVº - IVº+ / Vº / Ae / Vº / Ae / IVº - IVº+.
Per baixar hem fet dos ràpels pel vessant que mira al riu, mirant a la paret a l'esquerra, sortida un xic dreta, diuen que amb un ràpel de 60 metres s'arriba a terra, no ho hem vist clar i hem fet dos de ràpels, un de curt d'uns 20 metres i un altre de llarg d'uns 45 metres, fins a terra.

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta 

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat. 

Per La Canalla a Montserrat  

Per  La Canalla fora de Montserrat