Tractament

09-09-2019

Desprès de la caiguda patida al mati, (10-07-2019) ara estem al cotxe i truco al telèfon que surt a la targeta de federat, me atenen mol correctament, els hi dic que els companys em poden traslladar a Barcelona .Aquí comença el primer problema a Barcelona no mes hi ant 3 clíniques de la Federació, com que no tenim experiència  al respecte, desconeixem els serveis de cada una i la telefonista es renta les mans, be escollim la “Policlínica Barcelona”, que els companys coneixent de la seva època jove al barri.

Arribada a la Policlínica Barcelona els companys aconsegueixen que els hi deixin una cadira i se les veuen per remuntar-me per la rampa de entrada, per que la cadira va sense conductor...!!! primera incidència, seguim ... a recepció, diuen que no ant rebut la confirmació de l’asseguradora, els tinc que ensenyar i enviar, per e-mail, la copia que la assegurada me ha enviat, una visita rapida al metge que es mira el peu en una confortable distancia per demanar unes radiografies. La senyoreta de les radiografies ens diu que Ella ja hauria de haver plegat i que em doni presa, Jo no puc aguantar-me dret i Ella no col·labora, em subjecto a la plataforma / llitera  del aparell i aquesta es belluga, la Senyoreta em fum una esbroncada, els companys senten el soroll i entrant ajudant-me a estirar-me a la llitera, mentre ha arribat la meva Núria que ve directe com un llamp de Ponts i ja no la perdre de vista fins al dia d’avui, be a lo que anàvem, .. mai me havien fet tant de mal per unes radiografies, Ella obstinada en posar-me el peu pla o de costat .... va ser una petita  i dolorosa lluita que no va guanyar ningú,  si no es pot no es pot, que mogui el aparell,  finalment va dir ... be ja anirà be..!!!  amb un to que no em feia gracia.

Finalment radiografies fetes i esperant la visita amb el metge, al que sentim parlar encara que esta sol a la consulta, de tant en tant ens sembla com si estigues consultant alguna cosa sobre el meu peu, al cap de una bona estona surt i em mira el peu, diu que ho ha estat consultant (?) i segueix mirant el peu i dient esta mol inflat, segur que abans de la caiguda el tenia igual que el altre ,...?  que si que els dos eren iguals, així  3 o 4 cops desprès tot bellugant el cap, es que esta mol inflat i això es mol fumut, també unes quantes vegades fins que ja una mica cansat li pregunto ..... vostè es traumatòleg ...? NO em contesta i Jo em quedo amb la boca oberta, moment que ell aprofita per dir-me ... escolti tant aviat com pugui vagi a que li miri un “metge traumatòleg”, ja no se que fer ni que dir, Ell aprofita per dir-me que em posarà un embenat, no comprensiu, també em posarà uns punts a una ferida de la ma.

La meva "Fan" dona el vist i plau

Següent capítol :  Anem cap el quartet de les cures d’urgències ...... Taxin!!!! La cadira de rodes, de urgències, no passa per la porta, em tenen que ajudar a aixecar-me plegar una mica la cadira i tornar-me a la cadira. Be una senyora que es possible fos infermera (o similar) no ho se,  mara meua sort de Ella que de forma mol subtil anava indican que tenia que fer el metge, a la hora de posar una mica de anestesia per posar els punts va ser tot un xou amb una xeringuilla voladora que va sortir disparada enrere i una quantitat de líquid anestèsic que surava per tot el exterior de la meva ma.

Finalment vaig sortir de la “Policlínica Barcelona” i anar-me a casa, al dia següent visita al "meu" traumatòleg, al migdia ja tenia la ressonància magnètica feta i un diagnòstic : Trencada de Turmell (Astràgal) i tres o quatre tendons amb trencaments fibril·lars, al vespre una fèrula i dos mesos sense carregar pes al peu.

Sembla que es una trencada neta i que no hi ha desplaçament ossi, per lo que no he passat per quiròfan.

sessions de  Magneto-teràpia

El 11-09-2019 fa 9 setmanes i des de fa uns dies que em deixant posar el peu al terra sense passar-me i amb la fèrula posada, la propera visita a finals de Setembre que ja farà mes de 11 setmanes, a veure si em deixant començar la recuperació.

Una recomanació  nascuda de aquesta experiència .....

Si teniu una urgència traumàtica NO ANEU
           a “Policlínica Barcelona”

Caiguda

05-09-2019, Barcelona                     

Benvolguts companys que teniu la paciència de llegir aquest Bloc, fa unes setmanes que no publico res i no es per falta de ganes, simplement es que no he sortit a escalar i de moment, encara no recorro al recurs de publicar escalades de quant era menys gran (tot arribarà, no patiu)

El Martí al L - 1

El fet es que el passat dia 10-07-2019 vaig sortir a escalar amb els companys Esteve i Martí, que no son gaire males persones, desprès del corresponent esmorzar i amb gran mandra ens vam dirigir cap a un reco nou (per nosaltres) La Vall del Riu Laco a la seva part de dalt a on em trobat un parell de vies que sembla assequibles, se arriba tot pujant cap a Canalda. Be desprès de un parell de tombs amb el cotxe trobem el indret i aparquem el cotxe son unes vies de dos llargs curts, que sobre el paper es veuen be.

Peu de via comença el Martí i ja el sentim queixar-se cosa poc habitual amb Ell, no es queixa de la dificultat si no de lo poc neta i rara que es, però el xicot val i va fent metres fins arribar a la reunió en una amplia i còmoda rapissa.

El Guillem al L - 2 (foto Martí)

Com que soc un gana no dono opció a l’Esteve i em llanço a per la segona, sortida caminant a l’esquerra donar la volta a un espero i per terreny relativament fàcil arribo a un espit i veig l’altre xapa una mica lluny a l’esquerra, segueixo per terreny relativament còmode fins a sota la xapa, em falta un metre i me ho prenc amb calma, un mol bon agafador per la ma esquerra i els peus ben posats en una petita fissura horitzontal, sense presa començo a mirar el pas que no sembla complicat i .....zas em trobo amb el cap encastat entre dues pedres (crec) i fent el Pi amb els peus mirant el cel, de sobte els peus es desplaçant cap a vall i em trobo penjat de la corda amb un mal de peu de collons.....!!!

Que me ha passat miro a munt i el espit me ha parat deuen ser uns 8/9 metres de caiguda.... com a estat ...!!!! ni idea no soc conscient de res mes que de lo que he escrit aquí sobre, em trobo un xic marejat, els companys no estan a la vista però estant mol a prop en horitzontal a la dreta, tinc que anar-hi, no poden despenjar-me per que si no quedaria per sota de la reunió, com que em trobo bastant malament lo primer que faig es apropar-me a la corda que va del espit a la reunió i passo una cinta, ara ja no pendolaré si em deixo anar, poc a poc me apropo a la reunió que esta a tres o quatre metres, però se em fa etern.

Via Daniel fins el punt de caiguda

Ja soc a la reunió i me estiro una mica, aigua i una mica de repòs, els companys plantegen que fem...? no tinc cap dubta Jo no puc rapelar .... !!!!!  em tindran que despenjar, muntem el descens, sota meu el Martí rapelarà i em guiarà si fos necessari, a dalt l’Esteve em despenja lentament, mol lentament. Aquest ràpel curt se em fa etern, no puc posar el peu a la paret, per lo que al principi vaig amb un sol peu i quant es posa vertical amb els genolls i les mans, tot mol lenta i dolorosament.

Ja estic a terra, de pujada em estat 6 o 7 minuts ara de baixada estic quasi mitja hora i sort dels companys.

Un cop al cotxe se ens encén la llumeta ....... haguéssim pogut trucar als bombers ...??

Ni se ens va ocorre, som dels “Vells” acostumats a sortir dels merders per el nostre compte, simplement per que no havia res mes, be no es pas veritat teníem el “GSM” de la Federació de la que alguns de nosaltres formàvem part, però bàsicament recollíem morts i algun de viu, de les parets, però posar en marxa aquest servei de socors portava un munt de hores....

Sigui de una forma o altre ja estàvem al cotxe, ara trucada al telèfon d’urgències que surt a la targeta de federat.....

PD : Si algú recupera la cinta exprés que tingui en compte que ha aguantat una caiguda de uns 8/9 metres de un individuo (Jo) que pesa, en canal, mes de 90 Kg i que la mencionada exprés es de quant érem joves. 

 Estic preparant el escrit explicant a

 que Clínica NO heu d’anar....