Caiguda

05-09-2019, Barcelona                     

Benvolguts companys que teniu la paciència de llegir aquest Bloc, fa unes setmanes que no publico res i no es per falta de ganes, simplement es que no he sortit a escalar i de moment, encara no recorro al recurs de publicar escalades de quant era menys gran (tot arribarà, no patiu)

El Martí al L - 1

El fet es que el passat dia 10-07-2019 vaig sortir a escalar amb els companys Esteve i Martí, que no son gaire males persones, desprès del corresponent esmorzar i amb gran mandra ens vam dirigir cap a un reco nou (per nosaltres) La Vall del Riu Laco a la seva part de dalt a on em trobat un parell de vies que sembla assequibles, se arriba tot pujant cap a Canalda. Be desprès de un parell de tombs amb el cotxe trobem el indret i aparquem el cotxe son unes vies de dos llargs curts, que sobre el paper es veuen be.

Peu de via comença el Martí i ja el sentim queixar-se cosa poc habitual amb Ell, no es queixa de la dificultat si no de lo poc neta i rara que es, però el xicot val i va fent metres fins arribar a la reunió en una amplia i còmoda rapissa.

El Guillem al L - 2 (foto Martí)

Com que soc un gana no dono opció a l’Esteve i em llanço a per la segona, sortida caminant a l’esquerra donar la volta a un espero i per terreny relativament fàcil arribo a un espit i veig l’altre xapa una mica lluny a l’esquerra, segueixo per terreny relativament còmode fins a sota la xapa, em falta un metre i me ho prenc amb calma, un mol bon agafador per la ma esquerra i els peus ben posats en una petita fissura horitzontal, sense presa començo a mirar el pas que no sembla complicat i .....zas em trobo amb el cap encastat entre dues pedres (crec) i fent el Pi amb els peus mirant el cel, de sobte els peus es desplaçant cap a vall i em trobo penjat de la corda amb un mal de peu de collons.....!!!

Que me ha passat miro a munt i el espit me ha parat deuen ser uns 8/9 metres de caiguda.... com a estat ...!!!! ni idea no soc conscient de res mes que de lo que he escrit aquí sobre, em trobo un xic marejat, els companys no estan a la vista però estant mol a prop en horitzontal a la dreta, tinc que anar-hi, no poden despenjar-me per que si no quedaria per sota de la reunió, com que em trobo bastant malament lo primer que faig es apropar-me a la corda que va del espit a la reunió i passo una cinta, ara ja no pendolaré si em deixo anar, poc a poc me apropo a la reunió que esta a tres o quatre metres, però se em fa etern.

Via Daniel fins el punt de caiguda

Ja soc a la reunió i me estiro una mica, aigua i una mica de repòs, els companys plantegen que fem...? no tinc cap dubta Jo no puc rapelar .... !!!!!  em tindran que despenjar, muntem el descens, sota meu el Martí rapelarà i em guiarà si fos necessari, a dalt l’Esteve em despenja lentament, mol lentament. Aquest ràpel curt se em fa etern, no puc posar el peu a la paret, per lo que al principi vaig amb un sol peu i quant es posa vertical amb els genolls i les mans, tot mol lenta i dolorosament.

Ja estic a terra, de pujada em estat 6 o 7 minuts ara de baixada estic quasi mitja hora i sort dels companys.

Un cop al cotxe se ens encén la llumeta ....... haguéssim pogut trucar als bombers ...??

Ni se ens va ocorre, som dels “Vells” acostumats a sortir dels merders per el nostre compte, simplement per que no havia res mes, be no es pas veritat teníem el “GSM” de la Federació de la que alguns de nosaltres formàvem part, però bàsicament recollíem morts i algun de viu, de les parets, però posar en marxa aquest servei de socors portava un munt de hores....

Sigui de una forma o altre ja estàvem al cotxe, ara trucada al telèfon d’urgències que surt a la targeta de federat.....

PD : Si algú recupera la cinta exprés que tingui en compte que ha aguantat una caiguda de uns 8/9 metres de un individuo (Jo) que pesa, en canal, mes de 90 Kg i que la mencionada exprés es de quant érem joves. 

 Estic preparant el escrit explicant a

 que Clínica NO heu d’anar....