tradueix a :

dijous, 23 de gener del 2014

Brothers Ruiz




15-01-2014

Mont-Roig

Pala Alta

Via  :  Brothers Ruiz


Un altre dia  de sortir negra nit de cas, es que els col·legues no deixant opció.

El Martí fent el L-1
 
Apa quilometres amunt amb L’Esteve, a Tàrrega ens trobem amb el Martí i parem a Bellcaire a esmorzar ..... per fi una decisió coherent.




El dia es ben Rúfol, anem fent quilometres i sembla que se aguantarà.




L'Esteve al L-1

 Aparquem el cotxe sota les parets i seguim la pista a peu, passem a tocar de la paret, en una zona de roca vermellosa..... dona mala astruga..!!
L-2


Una vegada passat la zona vermellosa, torna una mica de verd i unes fites marcant la entrada de la “Mariola Motors” 
una mica mes enllà una altre la entrada a la “Brothers Ruiz”, pocs metres separant la pista de la paret, un petit replà, un arbre i una difusa fletxa marcant el inici de la via.



L-3

El primer llarg comença a estar una mica suat en algunes presses de mans, sobre tot al inici,  puja per una fissura diluïda, per desprès anar cap a l’esquerra i agafar un petit i  marcat díedre, que dona entrada a la reunió, com no el Martí la fa de primer i sua una estona, es que es tant serio Ell, que no es vol agafar a les cintes, al final quant no el veiem .... se agafa.




L-3 i R-3

La reunió es incòmode i ràpidament l’Esteve i Jo ens posem d’acord per assegurar que es mes pràctic que segueixi, el Martí, fent de primer .... no sembla que li agradi la idea, però nosaltres insistim en nom de la seguretat, això si.... 






 una vegada comença a sortir, els dos ens brindem a canviar i fer-la nosaltres..... si les mirades matessin... ja estaríem morts, que ve ens hem quedat a la reunió dient-li com te que escalar.... per ajudar-lo... jejejejeje.
El Guillem al L-4 (foto Martí)






Aquest segon llarg surt en flanqueig cap a la dreta, donar la volta a una petita llastra, una mica amunt, pas difícil que si es veu mol negre es pot resoldre amb un estrep, ( avui no ho em fet)  desprès flanqueig a la dreta per entrar a la reunió, entrada un xic huy-huuuuy....ufff ja esta. Tranquils que es fàcil !! diu el col·lega quant ja esta a la R-2.


Ara si l’Esteve comença la tercera amb una diagonal ascendent cap a la dreta, un trosset amunt un flanqueig per situar-se sota la reunió i entrada còmode.


L-4 (foto Martí)

Ara em toca a mi, així que de entrada un passet fins la xapa.....grgr, intento ho veig clar com, però em falta manxa, així que estrep al canto i sortida segons lo previst, la escalada no es tant exigent, sense ser fàcil i les xapes allunyen un xic mes, però be ...em col·loco al cap de munt de una petita xemeneia / díedre i busco la xapa... ostres esta lluny i el primer pas es veu “no fàcil”, finalment veig una xapa a la meva dreta i a la alçada de les sabates....!!!! que coi fa allà ..? amb certs problemes xapo i torno a mirar ...mmmmm segueixo veient una cosa un xic complicat i a sobre els deixo la corda fatal als companys per fer el tros de a baix ....

Solució, trec amb equilibris la corda de la xapa, poso un coordino  a uns branquillons que tinc als  peus i faig un curt flanqueig a l’esquerra, 2 metres, i surto per la “Lluís, que no regala res però es veu mes lògica.
Els companys

Una vegada a dalt el tems segueix correcta, la temperatura a estat ideal i ja tenim una historia mes per explicar als nets.

Via que esta mol ben assegurada i permet anar fent, sapiguem que si un pas es resisteix tens la opció de les “cintes de colors” típica via BEB, si se surt per la Lluís portar un friend mitja, pot anar be.


Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :