dimarts, 14 de gener de 2014

Maduritas Calientes



12-01-2014

Montsec de Rúbies

El Peladet

Via  :  Maduritas Calientes  (Maduretes Calentes)







El Guillem al L-1




Es negre nit quan sona el despertador ........ que passa ?    Ostres !!! els companys me ant enganyat amb males arts i he quedat amb l’Oleguer a les 07,30 a Collbató...... que faig Jo a aquestes hores !!!!



A sobre plou a Barna.... uffff



 


Oleguer i Xas al L-1





Punt de trobada.... sorpresa !! se ha afegit un altre company el Xas, entre badall i badall els saludo i em poso còmode en el cotxe de un altre, mig endormiscat arribem a Artesa, 








Sortint de la R-1

un esmorzar decent i ara si ..... ara se ha fet de dia, una mica lleganyós, però conforme anem pujat surt el Sol, que no ens deixarà fins el capvespre.




Peu de via, uffff que dret es això, els dos companys no havien estat mai, Jo es el segon cop, així que aprofito el seu despiste i me agencio el primer llarg.




Pas clau al L-2



El pas clau i la cinta salvadora

Al inici esta marcat amb un cercle i creu cap a vall, símbol de les senyores de la via (?), a prop es veu una vaga en un magnífic pont de pedra, xupat .... jejeje aixeca els peus de terra no es fàcil !!! però aixecar el cul... ja es mes difícil, Jo he suat tinta xina i així ho reflecteixo a la ressenya, desprès no es fàcil...però se arriba a la primera xapa i la cosa se humanitza, si es que un Vº es humà, cosa discutible.



L-3 sortint de la R-2



Es puja be amb les assegurances necessàries, poso un friend petit en un lloc que em falta un pam per arribar a la xapa, però es mol dreeeet i la altra xapa esta mol lluuuuuny, ho així me ho sembla, total com sempre una vegada fet el pas ... allò de ..... lo he posat però no feia falta.... boques..!!!


El xas se agencia el segon llarg sense donar temps al Oleguer de dir res..!!! el inici amb comoditat, 

L-3


desprès un flanqueig a l’esquerra per una pedra una mica gris, però de qualitat i assegurada convenientment, ara toca el pas difícil, el marquen de 6a, jo com de números i lletres se mol poc, confonc amb Ao  i VIº-, sembla que el Xas ho ha fet agafant-se a la pedra... be també es pot fer així es qüestió de capacitat i de  gustos. Desprès se arriba bastant be a la R-2 que es mol còmode.

L-4 sortint de la R-3



Ara l’Oleguer ens pren els dos caps de corda i diu que no els deixar anar fins arribar a dalt de la cinglera.



El llarg tercer es..... es una passada, grau al meu punt màxim, assegurat un pel justet, però que es pot posar de tot... uns agafadors que semblen bústies de correus, 
L-4  panxeta - jardinet - panxeta

dret sense passar-se i pedra de primera, no et dones conte, be es un dir per que jo des de que he aixecat el cul un metre i mig per sobre de terra vaig esbufegant, tant es així que en un moment donat els companys hem pregunten si per aquí a prop passa algun tren de aquells de carbó



 
L - 4
Darrer llarg ... jopees que aquests obridors se els fa curt el tema, que van buscant constantment una panxeta per fer ...?  Sembla fet a consciencia, nosaltres en saltem una, la del mig, per la esquerra, tot menyspreant una xapa.... be el Xas No, Ell la fa per marcar la diferencia.... hayyy aquesta canalla..!!!




Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :