Del Ramon i la Remei

17-09-2025

La Noguera

Sant Llorenç de Montgai

Via :  Del Ramon i la Remei

Birres i pensaments

Després que el company ha passat el pre-part de la Matagalls Montserrat ens tornem a trobar tres persones o personatges. Com fa dies que no xarrem surt el gastat tema del Nou xèrif del Món Occidental, que no de l'Oriental.

Parlem del camí que està prenent Occident cap a l’extrema dreta, però sobretot del to despreocupat i explotació de les falses veritats amb arrogància i destruint a Déu i sa mare, no que no baixi a favor seu, sinó simplement que mostri el mas mínim desacord. Ara bé, amb la picardia, per dir-lo d’alguna manera, del poble Rus i la impertorbable cara del poble Xines ha claudicat.

Des de la nostra perspectiva ho veiem com un desastre tot plegat, però posats a analitzar la situació de forma més freda i impersonal, resulta que històricament sempre ha estat un ir i venir d’un costat a l’altre.

Remuntant-nos a temps moderns, que són els que hem viscut de forma més propera, hem passat de finals del segle XIX amb una explotació quasi esclavista de la mà d’obra de les fàbriques, mines, etc. a un esclat de llibertat burgesa a principi del segle XX, combinada amb una lluita del treballador, sota diferents règims, que sempre intentava mantenir una certa cara amable. Hem estat una generació, els nascuts a mitjans del segle XX que sempre hem anat de menys a més i ara estan sortint una sèrie de personatges d’ideologies extremes desacomplexats i que imposant el seu tarannà sense cap intenció de mostrar cap cara amable.

Tot això, repeteixo, des del nostre punt de vista d’Occidentals amb relativa comoditat en un món de benestar.

Per tant, la nostra conclusió és que canviarà i que venen unes dècades difícils pel nostre petit racó de societat. Com canviara? ni idea, per posar un exemple dels canvis aguts ha sortit en la conversa l’exemple del Nepal i l’alçament de la gent jove, sí, falta de futur, problemes socials... sí, però aquests condicionants s'han afegit després, l’origen va ser la tallada del accés a la informació o comunicació per Internet va ser el que ho va propiciar tot.

Interessant i dona per escalfar-se el cap una bona estona, sort que esvairem ideés fem veure que som escaladors... jajajaja.

Martí al L-1

Aproximació :

A Peu

Seguim el camí del fons de l'aparcament, cap a l'interior, deixem a l'esquerra el camí de la Formiguera, seguim pel fons de la vall, deixem a la nostra dreta la via "El Tio Maria", més endavant al peu de la via "Bob Esponja" veurem a la nostra dreta (sentit de la marxa) el camí que baixa del Cilindre i de la via "Tio Maria", desgrimpar un parell de metres, creuar el riuet i remuntar pel camí mencionat. Davant tindrem la visió d'aquesta agulla, un cop estem a l'altura del peu de la mateixa anar uns pocs metres a la dreta per trobar el peu de via. Temps aproximat segons forma física de 05 a 15 minuts.

L'Esteve entrant a la R-1

La Via

Primer llarg : Nom de la via amb pintura, iniciem la via per la seva esquerra, a dalt es veu una xapa, abans d’arribar trobem un altre d’amagada, des d'aquesta segona pujar amunt amb tendència a la dreta. Donem la volta a l’aresta i trobem un petit replà, al davant tenim un mur dret i fissurat, escalada un xic més difícil. Una xapa assegura seguir amunt per les fissures, abans d’entrar a la reunió trobarem un altre xapa a la nostra esquerra. Un parell de pedres es belluguen, sense més problemes agafadors bons i a escollir. 25 metres, 5 xapes, IVº / IVº+ / IVº.

Segon llarg : Pujar o vorejar la pedra somital i fer una curta aresta horitzontal fins al seu final. 10 metres, 1 xapa, IIº / Iº.

Baixada : Pujar tres o quatre metres fins a trobar unes pedres que ens permeten esquivar la vegetació anar cap a l’esquerra a uns 15 metres trobarem un marcat corriol que porta al camí principal de baixada, el mateix que hem fet per vindre.

El Manel i el Toti al L-2

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta