tradueix a :

dimarts, 27 de novembre del 2018

Todgha - Toldrà


Octubre del 2018

Marroc

Gorges del Toldrà
En poc temps he anat unes quantes vegades a aquest lloc, me hagués agradat fer noves vies però les que no he fet estan fora de les meves possibilitats així que repeteixo vies per dos motius, en primer lloc per que son mol maques i es gaudeixen d’allò mes i en segon lloc i mes important de tot son els companys amb els que comparteixo el viatge, així que comentaré les vivències.

Formem tres grups diversos i quasi desconeguts entre nosaltres.
Cada un a la seva (Foto Manel)

El Manel i La Ita son sobradament coneguts per el seu encantador, pràctic i fiable Blog, son una parella summament agradable encara  que ens ha costat una mica fer-hi conya amb Ells, desprès de un parell de dies ja entraven al drap i feien les seves pròpies conyes.

L’Arseni el Joan i el Ferran formen un altre grup força heterogeni, aquest grupet es mes assequible a l’hora de fer conya fàcil i entren al drap a la mes mínima amb lo que les tertúlies se allarguen amenament durant hores, el seu “Lidel” es un perfeccionista que els fa rutllar d’allò mes eficientment.

Queda el tercer grup que som mes coneguts per els seguidors d’aquest Blog, ja que sortim habitualment L’Esteve, el Joan Marc i el Guillem, sembla que sempre estem de conya i provocant  (amigablement) al personal, no ens prenem seriosament quasi res i el “erudit” del grup quan comença a xerrar no hi ha qui el pari i acabes rallat del tot i no hi ha qui l’aguanti

En fi tot mol familiar.
Junts però separats (Foto Arseni)


Dissabte  :  Al aeroport primers contactes de tot el grup com que estem una mica separats, dintre de l’avió, no donem peu a que ens treguin.

A Fes arribem amb retràs i les paradetes estan tancades amb lo que no organitzem cap sarau, al sopar es diferent i ja es comença la conya i la esquilada per part dels autòctons, en el bar en el que sopem ens ofereixen “Vi”  i ràpidament amb la emoció del primerenc piquem i zasca !!! una bona clavada.

Diumenge :  Viatge amb taxi amb parades al súper (per interès dels autòctons)   parades a les botigues de alcohol  (Vi / Cervesa) parades per fer “pipi” i per dinar, finalment arribem a la nostre pensió/hotel, primer sopar en comunitat i separació de classes, els fumadors a fer el cigarret i el “xupito” amb el duvet a la terrassa...... .
(Foto Manel)

Aquí em aprofitar per fer contactes amb 4 catalans/es que ant arribat una estona abans, tal que encara que estant de turistes ens enrotllem com una persiana i demà vindran a escalar amb nosaltres, no saben a on es fiquen...!!!

Dilluns  :  Esmorzar col·lectiu i començant a clarificar els projectes, tres + dos marxant a fer la bonica via “Berber” amb la seva extensió fins el cim.

El Manel realitza una bonica ressenya que publica al seu Blog i que adjuntem.

Nosaltres tres esperem fen el ronso i al cap de una bona estona anem cap a els “Jardins d’Ete” que també es a on estan els nostres companys, un cop arribats comprovem que els col·legues encara estan a peu de via fen..... be no se que estaven fen, aquí es nota qui marca la pauta per que la Ita se ha posat al cap davant i tira amunt deixant als homes parlant, mentre Ella fa via amunt, sense fer-los cas.
"C'Est bien toudu ça"

Nosaltres ens em enrotllat amb l’Eva i el Joan, ella amb unes ganes boixes d’escalar, però sense material per rapelar i Ell que no ha fet mai via llarga (?). Els advertim de que som la negació de lo que es considera escaladors seriosos, tot i això se atreveixen i fem dues cordades, la veritat es que acabem passant un dia divertit i agradable, fem les vies . “C’Est bien toudu ça”  de tres llargs i la via “Je sais pas .....” de dos llargs, les dues es baixant rapelant, desprès ells van a fer una mica d’esportiva mentre nosaltres anem al bar a fer unes “frites”, una cosa ens ha sobtat i es que la jove parella ens ha classificat com a “MOLONES” ben be no sabem com agafar-lo..... però sona be, així que ens apropiem del mot.
Jardins d'Ete

Dimarts :  Fa un dia de gossos núvol, vent i fred el grup “anarco” i “Molon”  decideix  no escalar i anar al poble (Tanghir) a fer un xic de turisme i petites compres.

Els dos grups d’Alpinistes compleixen i van a fer la via Berbertraum al Pilier des Palmerais.

A la nit ens retrobem i els aguerrits escaladors/a  reconeixent que feia fred i que decideixen baixar per els ràpels, de forma rapida.
Plou ....

Dimecres  :  Plou i no fa sol els companys ens imiten i decideixen anar a fer el turista a Tanghir, nosaltres ens quedem a casa veien com plou, al migdia  se aclareix i decidim anar a menjar a la entrada de les Gorges, agafem el material per si les mosques.

Surt el Sol i fem una mica d’esportiva fàcil ..... en els “Jardins d’Ete” mes que per ganes, ho fem per tocar la pera al grup de tres que son uns ganes de categoria i es mossegaran els dits al saber que mentre ant fet el “Guiri” haguessin pogut fer alguna escalada grñgrñgrñgrñ.
"Jardins d'Ete"

Dijous  :  Dia excel·lent  que els companys aprofiten per anar a fer la bonica via de l’Aresta Nord, una gran clàssica de obligada escalada per tindre en el currículum.
"Berbertraum"

Els “Molons”  anem a fer la via que ells havien fet el dimarts, això si nosaltres gaudim de un bon Sol i una temperatura agradable, així que xino xano fem la via Berbertraum un plaer d’escalada i de companys que no paren de xerrar i tirar-se pulles.

Avui a la hora de sopar tenim sorpresa i apareix un pastis per celebrar l’aniversari de L’Ita, quina marxa que porta la Senyora Àvia ..... !!!!

Divendres  :  Avui coincidim tots en la via ....  “La Tik Sab”  com sempre els companys marxen abans de nosaltres que seguim fer el cafetó, al cap de una bona estona seguim els seus passos, hooooo !!!! sorpresa !!!!!  quant creiem que estaran en la 1ª i 2ª reunió ... poooos Nooorrr !!!!  estant tots al peu de via i com no, finalment l’Ita dona un cop de pit i tira amunt deixant als “maromos” bocabadats i obligats a seguir-la, els “Molons” esperem pacientment a que ens arribi el torn, i ens enganxem darrera del trio anem pujant poc a poc al seu darrera, la parella que va davant  es fan un fart d’esperar  i fan un curt flanqueig cap a la dreta a trobar els ràpels de la via “Berber”.
(Foto Joan Marc)
Quant arribo a la darrera reunió el trio que portem al davant decideixen seguir les seves passes, Jo faig pujar els companys i baixem per la via que em fet, de cop el cel es posa núvol, llamps, trons i pedra ens deixant ben xops mentre acabem de fer els dos ràpels i corrent cap el nostre cau, a on pengem per totes les escales de l’hotel   les cordes, material, motxilles etc ben xops, els calçotets no els pengem per que fan una ferum que espantaria al personal, i es que demà agafem l’avió de tornada i si van molles tindrem un sobre pes de categoria.


Dissabte  :  Son les 8 h i ja tenim els taxis esperant-nos abraçades de comiats amb el Ahmed i família...... apa !!!!  mes hores de viatge, arribada al Aeroport la clàssica espera de una  dependència a altre del aeroport, cosa estranya, l’avió arriba a l’hora i també ho fa a Barcelona a on ens acomiadem amb abraçades i es que al final ens em agafat afecte i no se si sabrem estar molts dies separats, en fi crec que ens acostumarem a la separació.

Una relació de vies, ressenyes i dades de avions, hotels i taxis les trobareu aquí


Dades interessants, susceptibles de variar amb el pas del temps  .....

Avió a Fes : Ryanair

Avió a Marràqueix : Vueling

Taxi a les Gorges : Abdul «Gmail 212 6 72 04 53 30» o demanar al hotel de les Gorges que os lo organitzi, es lo mes practic.

Hotel a les Gorges : Etoile des Gorges      «etoiledesgorges@gmail.com» Senyor Ahmed Amine


Sempre es interessant que ens iter-relacionin a tots els que anem per així fer una certa imatge de grup entre Tots els «Catalans» i obtindre un tracte mes atent, (crec Jo...).